La cinefília de regust francès està inextricablement lligada a la idea d'amor i de joventut. Van ser els nois de Cahiers du Cinéma els que van implantar l'adoració per les pel·lícules com una forma d'identitat pròpiament juvenil. I també van ser ells els que, en esdevenir directors, van renovar la manera d'entendre l'estètica cinematogràfica perquè recollís un batec, el del jovent, absent fins aleshores de les pantalles.

L’Oriol Pla (Barcelona, 1993) té l’habilitat de moure’s entre el teatre independent i l’audiovisual comercial mantenint l’ànima de pallasso que li va inocular el fet de néixer en una família de teatrers: a les entrevistes sempre hi treuen el nas els seus pares, Quimet Pla (fundador de Comediants) i Núria Solina (vinculada al Circ Cric), i la seva germana Diana. Des de molt jove ha fet malabars per tastar tot el que li agrada. Aquest divendres torna a ficar-se a la pell de Ragazzo dins el festival RBLS (al gener anirà a La Villarroel), al novembre continua la gira de Falaise amb Baró d’Evel a Madrid i al desembre recupera l’espectacle familiar Travy a la Sala Beckett. Al cinema hi té Girasoles silvestres de Jaime Rosales. El 2023 ja el té ple, amb una sèrie d’arrel barcelonina i altres projectes que no pot explicar. La seva agenda va pel 2024-2025. Viu entre Barcelona, Madrid i França, i assegura que té ganes d'afluixar el ritme però també té ganes de passar-ho bé.

Per què ha fet Jaime Rosales una pel·lícula al voltant de la masculinitat tòxica? La resposta s'hauria de trobar al mateix film, Girasoles silvestres, un drama naturalista que presenta tres tipus d'homes a través de les respectives relacions que mantenen amb la protagonista, la Julia, una jove mare soltera amb dues criatures a qui dona vida la sempre convincent Anna Castillo. Dins de la filmografia del director, Girasoles silvestres connecta sobretot amb Hermosa juventud (2014). A la manera d'aquell film al voltant de com la crisi econòmica afectava una parella de joves de classe obrera, aquí el responsable de Les hores del dia (2003) també opta per una pel·lícula més transparent, empàtica i accessible que altres propostes seves. Aquest cop sobre la crisi de la masculinitat.

A Girasoles silvestres, la primera pel·lícula catalana presentada aquest any en la competició oficial del Festival Sant Sebastià, Anna Castillo és una jove mare soltera de dos nens a la recerca de l'amor. No és un personatge tràgic com els de Petra, l'anterior pel·lícula del director Jaime Rosales, sinó lluminós i positiu. Però el que sembla el retrat d'una noia normal en la línia d'Hermosa juventud acaba revelant-se, sorpresa, com un estudi de la masculinitat. És a dir, de la violència, la inseguretat i la immaduresa dels homes que passen per la vida d'aquesta noia, i dels estralls i lliçons que li deixen.

En les pel·lícules de Jaime Rosales ja no hi ha lloc per a reflexions hermètiques ni incursions en el llenguatge cinematogràfic només accessibles per a cinèfils de línia dura. “Sueño y silencio em va portar a una mena de camí sense sortida com a creador. Ara m’interessa retrobar-me amb l’espectador i he fet aquesta pel·lícula pensant sobretot en ell”, explica el director català des la terrassa privada de la platja de la Quinzena dels Realitzadors, la secció paral·lela del Festival de Canes on ahir es projectava el seu nou treball, Petra. Tampoc és que el film sigui una comèdia de tòpics regionals o un thriller trepidant, però sí la pel·lícula més accessible del director, que ha tirat cap al melodrama amb rivets de tragèdia clàssica i un toc fulletonesc. I, de fons, una música familiar: la del cinema que explora amb fredor la crueltat humana i les relacions familiars com un camp de batalla ple de trampes i dolor.

El cineasta català Jaime Rosales (Barcelona, 1970) participarà en la Quinzena de Realitzadors, la secció paral·lela del Festival de Canes, que celebrarà la 50a edició entre el 9 i el 19 de maig.

Dues produccions catalanes es projectaran a la Quinzena dels Realitzadors, la secció paral·lela al Festival de Canes. 'Somni i silenci' de Jaime Rosales i 'Infancia clandestina' de Bejamín Ávila es podran veure a la Quinzena, com popularment es coneix la secció que pretén descobrir les obres de joves directors i rebre les d'aquells ja reconeguts.

Jaime Rosales torna a la Quinzena de Realitzadors. El festival on el director barceloní va presentar la seva primera pel·lícula, 'Las horas del día', ha seleccionat 'Sueño y silencio', el nou treball de Rosales, per a la propera edició del certamen, que se celebra del 17 al 24 de maig a Canes, coincidint amb el prestigiós Festival Internacional de Cinema.