"100 ha dit, 100 només, ja en parlarem als 103, o potser 10 anys després [...]. Joves, acudiu als llibres i al seu caliu, els llibres fan bona olor i us el signarà l'autor, els fulls són de bon passar, tenen tacte català. Un llibre és un bon amic, una auca bona amiga, un còmic no us farà figa, recordeu el que us dic". Josep Vallverdú ha rapejat per sorpresa el rap dels seus 100 anys després d'admetre que "un escriptor ha d'escriure de tot". "Un servidor és bastant aficionat al rap", ha dit fins i tot. Ha sigut al final d'un dels actes més prometedors i encertats de la Setmana del Llibre en Català, l'slam poeticomusical Ens faltaran llorers, en què els grups de música urbana 31 FAM i Bounce Twice han fet les rèpliques de poemes de l'escriptor centenari, a primera fila, i de Francesc Vicent Garcia, el Rector de Vallfogona, poeta barroc de versos estripats commemorat també aquest any.

Josep Vallverdú fa 100 anys aquest diumenge i ho celebrarà amb l'acte institucional de culminació del seu centenari al Palau de la Generalitat amb el president Pere Aragonès i la consellera de Cultura, Natàlia Garriga. 100 anys de dedicació a la llengua que enguany s'han posat a la palestra amb diversos actes i publicacions, l’última de les quals relata la seva experiència vital del darrer mig segle, des de la Transició i fins a l’1 d’Octubre. "Han passat a Catalunya, Espanya, Europa i al món tantes coses tan terribles. La mort de Franco, la mala explicada Transició, el 25% de castellà a les escoles, la desaparició de l’URSS, les protestes estudiantils del 68, la mort de Martin Luther King", enumera Vallverdú, que descriu un món boig en el qual el que més li preocupa és el medi ambient i la situació de Catalunya: "No sortim de l’atzucac en què nosaltres mateixos ens hem posat".

Josep Vallverdú, que al juliol farà cent anys, ja havia escrit poesia abans dels 2000. Poemes del gos data de 1977. I, de sempre, ha redactat el que ell mateix en diu temptatives líriques. Sigui com sigui, és a partir del 2009, amb De signe cranc, que la poesia se li imposa. L’acuïtat de la mirada, la concentració, passen per davant de l’estructura i el desenvolupament del relat. Set títols, comptant-hi el que presento, Atresorat silenci (Pagès). I, en tots, un sever domini del llenguatge poètic, dels recursos formals, que dona fe que totes aquelles temptatives no publicades van servir per anar forjant una veu pròpia. Una veu en què ressona un cert noucentisme tardà, semblant al del seu convilatà Jaume Agelet, poeta molt destacable. Per tot això, no fora estrany que un autor que ha excel·lit sobretot en dos camps –el de la narrativa juvenil i el de la literatura dita del jo– fos recordat, encara més, com a poeta.

Un dia em va parlar de quan va veure el primer vampir. No havia sentit mai aquells xiscles de les víctimes com esgüells de la matança del porc. Va ser el primer cop que veia una pel·lícula sonora: M, el vampir de Düsseldorf (Fritz Lang). Tenia encara set anys. 1931. I el cinema Rambla de Lleida era un gran abric de persones. Descriu les cadires, les làmpares, la pantalla, les pel·lícules... Moltes vegades he parlat de cinema amb Josep Vallverdú.

Josep Vallverdú es defineix com un "escriptor de vocació i amb vocació de professional". Durant la presentació al Palau Marc de l'any dedicat al seu centenari, i amb la murrieria de sempre, intacta als 99 anys i mig, afegeix: "Però a Catalunya ha estat i és pràcticament impossible viure de la literatura". És per això que l'escriptor lleidatà, nascut el 9 de juliol de 1923, es va guanyar la vida durant dècades com a professor i traductor. Mentrestant, aixecava una de les obres literàries més versàtils i esponeroses dels últims setanta anys en català, que inclou gairebé 200 títols entre novel·les infantils i juvenils, dietaris, llibres de viatges, reculls de contes i poemaris, l'últim dels quals, Atresorat silenci (Pagès Editors, 2022) es presenta a Balaguer aquest dijous.

Josep Vallverdú farà 100 anys el 2023. Conserva una vitalitat envejable. No ha parat d'escriure i de viure. Abans d'esdevenir un dels quatre grans noms de la literatura infantil i juvenil –amb Joaquim Carbó (un altre nonagenari) i els enyorats Sebastià Sorribas i Emili Teixidor–, ja havia fet un munt de coses. De fet, com a escriptor professional s'hi va posar relativament tard. No va publicar el primer títol fins al 1960 i el gran èxit li va arribar als 45 anys, el 1968, amb Rovelló, el gos més famós de la literatura catalana. Ha estat molt prolífic i versàtil.

Filòleg, narrador, novel·lista i poeta, traductor, mestre, assagista, dibuixant i articulista, autor de més de 200 obres, Creu de Sant Jordi, Medalla d’Or de la Generalitat, doctor honoris causa per la UdL i membre numerari de l’IEC. Per escriure la seva biografia caldrien moltes pàgines, i, com a colofó, el 2023 es commemora el seu centenari.

Tot i que als llibres fa viatjar els personatges per llocs insospitats i èpoques remotes, Josep Vallverdú (Lleida, 1923) no és gaire partidari de sortir de casa. Aquest dimecres ha trencat la rutina diària d'escriure –"Procuro no fallar mai", afirma– i ha passat el dia a Barcelona per presentar el seu nou llibre, El vuitè nan. Es tracta d'un doble retorn: primer, a la novel·la juvenil –feia anys que no en treia cap–; en segon lloc, a La Galera, on ha publicat una cinquantena de títols des de Rovelló (1969) i on no apareixia cap llibre seu des de Blai Joncar, el 2009. La creativitat de Vallverdú, que aquest juliol farà 99 anys, no s'atura. Té un nou llibre de poemes acabat, està enllestint un volum de memòries i continua escrivint articles periòdicament. L'edat l'obliga a caminar ajudat per un bastó, però l'escriptor lleidatà continua sent el mateix conversador àgil i directe de sempre.

Àlex Susanna explica molt bé la rellevància de la conversió del prosador Josep Vallverdú (Lleida, 1923) en poeta, aquests últims anys. És un fet que sorprèn i meravella, alhora. Els versos del lleidatà, però, revelen nítidament que de sempre ha estat un lector de poesia rigorós i constant. I, a parer meu, permeten aventurar que, bé que potser no n’havia publicat mai, sempre n’havia compost. El prologuista sosté que l’autor està “dotat d’una veu pròpia i proveït d’un instrument prodigiosament afinat i versàtil”. El català que fa servir, en efecte, d’una riquíssima naturalitat, a mi em fa pensar en Guerau de Liost, en Jaume Agelet i Garriga, fins i tot, més enllà en el temps, en Verdaguer (no tant en Màrius Torres, a qui l’obra ret homenatge).

El crític i expert en literatura infantil i juvenil, Josep Maria Aloy, ha mort aquest divendres als 71 anys. Nascut a Manresa el 1948, Aloy va ser el biògraf de l'escriptor Josep Vallverdú i curador de l'obra de la poeta Joana Raspall. També va escriure llibres de literatura infantil i juvenil com Renoi, quin conte! (1996) i Una picoreta estranya (2000), i havia exercit de crític de literatura infantil i juvenil en nombroses publicacions.

Amb un gest subtil carregat d'humilitat, l'escriptor Josep Vallverdú (Lleida, 1923) es col·loca bé la Medalla d'Or de la Generalitat al voltant del coll i la sospesa abans de parlar. "Aquesta medalla pesa. Però pesa amb un pes immaterial, espiritual", ha afirmat amb un somriure l'escriptor davant la plana major del Govern. Després de rebre aquest dilluns la màxima distinció de la Generalitat, l'escriptor no ha pogut amagar la seva alegria: "No m’han donat la medalla, la medalla m’ha pres. M’he sentit immediatament envaït, m’ha omplert de llum", ha assegurat Vallverdú en el seu discurs a la cerimònia, que ha tingut lloc al Palau de la Generalitat, que també ha guardonat la demògrafa i geògrafa Anna Maria Cabré (Barcelona, 1943).

Fa encara no un decenni que Josep Vallverdú, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes l’any 2000, s’estrenava com a poeta (tot i que ja hi havia hagut un llibre inaugural, una mena de bolet solitari, Poemes del gos, de 1977, avui impossible de trobar). Podria semblar una vocació lírica tardana. El més probable és que la trigança afecti, només, la publicació de versos, atès que moltes obres seves en prosa -penso, per exemple, en aquell recordable Proses de Ponent (1970)- estan impregnades de poesia. D’una poesia basada en l’observació i l’experiència, que només en part respon al sentit del títol del llibre que presento. Sigui com vulgui, amb 95 anys Vallverdú és un poeta destacat, algunes de les contribucions recents del qual ( Argila, 2014; Ronda de boires, 2016; i l’obra d’ara) han de figurar, per dret propi, en la memòria de la nostra poesia contemporània.

Joaquim Carbó i Josep Vallverdú, dos clàssics de la literatura juvenil, cara a cara.

Quatre anys després d'entrar en contacte amb l'equip de mestres de l'escola Talitha -avui Centre Cultural Casa Orlandai-, Andreu Dòria i Dexeus es va decidir a fundar l'editorial La Galera. Va començar treballant els títols al menjador de casa seva i, assessorat per Marta Mata, mestra i responsable de la biblioteca de Talitha, van començar a publicar llibres adreçats als lectors més joves. Els dos primers títols, Una cullereta a l'escola i Tres avions amics , tots dos de M. Àngels Ollé, van aparèixer el 1963. Dos anys després, Dòria ja era el primer editor que publicava llibres en les quatre llengües de l'Estat: català, castellà, gallec i basc. Aquell mateix 1965, Sebastià Sorribas guanyava el segon premi Folch i Torres -convocat per l'editorial- amb un dels primers grans encerts, El zoo d'en Pitus , que ha esgotat 50 edicions i encara ven 5.000 exemplars cada any.

L'escriptor Josep Vallverdú serà l'encarregat d'iniciar el curs 2013-2014 de la Universitat de Lleida (UDL) amb una conferència inaugural que tindrà lloc el 18 de setembre. L'autor analitzarà la tradició cultural a Catalunya, com es transmet de pares a fills i el paper que juguen entitats com els orfeons i els centres excursionistes per mantenir i promoure la cultura catalana.

L'Institut d'Estudis Catalans ha acollit aquest dimarts un dels actes d'homenatge a Josep Vallverdú que se celebren enguany arreu del país, impulsats per l'Institut d'Estudis Ilerdencs (IEI) amb motiu del norantè aniversari de l'escriptor. L'acte ha consistit en una conversa entre Joan Veny i Gemma Rigau, membres de la Secció Filològica de l'IEC, moderada per Joaquim M. Puyal, amb el títol 'La llengua com a eina d'ofici'. L'escriptor també ha participat activament en l'acte, durant el qual s'ha definit com "un aprenent d'escriptor". Els actes d'homenatge a Vallverdú s'han batejat com 'Passeig d'aniversari. Vallverdú al món', i pretenen recórrer el conjunt de l'obra de l'escriptor lleidatà.

El premi Jaume Fuster és concedit anualment per l'AELC en votació dels seus associats a la trajectòria d'un escriptor de reconegut prestigi pel conjunt de la seva obra en qualsevol gènere en català. Vallverdú ha alternat la docència amb la traducció, l'assaig, la narrativa i el teatre. Llicenciat en filologia clàssica, és autor d'una prolífica i diversificada obra, especialment coneguda per les narracions per als lectors més joves. El també Premi d'Honor de les Lletres Catalanes relleva Emili Teixidor, que va guanyar el premi l'edició passada.