L’emergència humanitària davant una gran arribada de menors no acompanyats (a un ritme d'un centenar de joves cada dia) i els anys de pròrroga pressupostària a la Generalitat limitaven la capacitat per fer noves adjudicacions de serveis. Davant aquest escenari, l'antiga cúpula del departament de Treball, Afers Socials i Famílies ha defensat aquest dimecres al Parlament que va haver d'optar per fer contractes d'emergència a entitats entre els anys 2016 i 2020, una fórmula reservada només per a situacions molt excepcionals. La Sindicatura de Comptes, però, considera que aquests contractes es van fer sense que quedés prou justificat un context d'emergència nacional, catàstrofe o necessitat immediata d'atenció a persones en perill.

El Parlament de Catalunya impulsarà una proposició de llei per allargar els terminis de prescripció dels delictes greus de pederàstia. Està previst que la iniciativa de la comissió d'investigació sobre la pederàstia a l'Església es registri abans d'acabar l'any, s'aprovi a començaments del 2024 i llavors es traslladi al Congrés de Diputats. El text encara està en fase de revisió, però tots els grups parlamentaris catalans, excepte el PP i Vox, estan d'acord a tirar endavant la proposició de llei a través d'una lectura única, el tràmit més ràpid, i així evitar allargar-ho en el temps. D'aquesta manera es donaria resposta a la petició de la majoria de les víctimes que han participat de la comissió, que a les seves compareixences reclamaven que els delictes sexuals contra menors no prescriguessin. Falta, però, tancar si en la proposta del Parlament s'inclourà la imprescriptibilitat dels delictes, que es puguin denunciar sempre, o fixar un termini de prescripció molt més gran de l'actual, una fórmula en què se sentirien més còmodes alguns partits.

El covid-19 ha evidenciat les mancances del model de residències català i ara cal repensar-ne el rumb i posar la gent gran al centre de l'equació. Aquesta ha sigut la conclusió de la primera comissió al Parlament de Catalunya sobre els geriàtrics, un espai que es va obrir després de la polèmica gestió de les residències durant la pandèmia. Aquest matí s'han analitzat els greuges de la situació que ha viscut la gent gran i s'han proposat noves mesures per iniciar un canvi de paradigma. L'objectiu ha sigut clar: mirar enrere per condemnar els errors i poder millorar el rumb de les residències.

L'octubre del 2018, l'aleshores consellera de la Presidència i actual regidora de JxCat a l'Ajuntament de Barcelona, Elsa Artadi, anunciava la creació del Consell per la República i assegurava que l'organisme no obtindria finançament públic ni tampoc intervenció en les tasques de Govern. Deu mesos després, la seva successora en el càrrec ho ha reiterat: "És una institució privada que no obté cap subvenció pública".

Els fons d'inversió "voltors", com Blackstone Group, que estan comprant actius a la Sareb i als bancs estan posant les bases d'una nova bombolla immobiliària, segons ha alertat Ada Colau, portaveu de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, aquest dilluns al Parlament.

La comissió parlamentària pel dret a decidir ja és una realitat. Aquest organisme, la tercera pota de la transició nacional juntament amb el Consell Assessor per la Transició Nacional (CATN) i el Pacte Nacional pel Dret a Decidir, ha estat inaugurat per la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, que serà l'encarregada de presidir la comissió. "L'objectiu és que el poble de Catalunya es pronunciï sense amenaces ni servituds", ha valorat De Gispert en el seu discurs inaugural, en què també ha avançat que a partir de demà es reunirà amb els representants de tots els partits per parlar dels primers passos de la comissió.

PP i Ciutadans han fracassat a l'hora de mirar d'impedir que no es debatés la creació d'una comissió d'estudi pel dret a decidir. La resta de grups han votat a favor de mantenir l'ordre del dia, mentre que els populars s'han agafat a la suspensió de la declaració de sobirania que ha fet aquest dimarts el Tribunal Constitucional (TC). "Fer el debat seria saltar-se una decisió del TC", ha clamat el portaveu parlamentari del PP, Enric Millo, que ha rebut el suport del líder de Ciutadans, Albert Rivera.