Els diners digitals, en un sentit estricte, ens acompanyen des de fa molt temps. Afortunadament, pagar, transferir o acumular diners és, en la majoria dels casos, un procés que ja no implica cap intercanvi físic –ni de monedes ni de bitllets–, ni tampoc l’ús d’instruments de pagament tradicionals com talons, xecs o pagarés. Tots han estat progressivament substituïts per càrrecs amb targeta, transferències i altres operacions reflectides només en anotacions comptables, sense moviment físic de diners.

Fa més de cent anys que la plaça Reial de Barcelona acull el mercat de segells i monedes dels diumenges. Un segle d’història que podria desaparèixer aquesta tardor. El motiu: el nou requisit de l’Ajuntament per renovar les llicències, que vol equiparar aquesta activitat a la resta de mercats marxants de Catalunya. Això implicaria haver de signar permisos de quinze anys, en lloc de la llicència anual amb què s’instal·laven els paradistes fins ara. Aquest tipus de concessió planteja una certa dificultat perquè la majoria d’ells té més de seixanta anys. “No traiem un benefici ni vivim d’això, som col·leccionistes i ho fem perquè ens agrada”, lamenta José María Ríos, president de l’associació de filatèlia i numismàtica de la plaça Reial.

"Poden haver-hi centenars de monedes falses circulant i la gent no sap que són falses", avisa el subinspector Sergi Sánchez, cap de la Unitat Central de Falsificació de Moneda de la Divisió d'Investigació Criminal (DIC) dels Mossos d'Esquadra. Ell ha sigut l'encarregat de coordinar un operatiu que s'ha allargat tres anys i que, juntament amb la Policia Nacional, ha permès fer deu detencions i desarticular el laboratori de monedes falses de dos euros més important d'Europa, ubicat a Toledo. S'hi han fabricat tantes monedes que ara és impossible quantificar quantes de falsificades estan en el circuit legal. La policia sap del cert que n'han fabricat mig milió. Per si de cas, tothom a casa seva hauria de seguir un truc: agafar una moneda de dos euros i acostar-la a un imant, de la nevera mateix. Si s'enganxen, és una moneda bona. Si no, és falsa.

L'any de la pandèmia ha ensorrat l'ús dels diners en metàl·lic com a mètode de pagament més habitual. El 35,9% de la població espanyola va declarar el 2020 que l'efectiu era el mitjà que feia servir més sovint a l'hora de comprar, una xifra que representa una caiguda de 17,1 punts respecte a les dades de l'any anterior, segons un informe del Banc d'Espanya.

La Guàrdia Civil ha decomissat 29.820 euros i cinquanta monedes de plata de col·lecció, valorades en 1.750 euros, a un home de 70 anys que passava per la duana de la Farga de Moles, a les Valls de Valira (Alt Urgell), procedent d'Andorra. Els fets van tenir lloc divendres passat a dos quarts de sis de la tarda, quan els agents van dur a terme un minuciós registre del vehicle on viatjava i van trobar els diners i la mercaderia dins una bossa de viatge.

Quinze anys després que l'euro comencés a circular com a moneda oficial, encara es conserven pessetes per valor de 1.639 milions d'euros. Aquesta quantitat equival a 272.706 milions de pessetes, tal com publica aquest dilluns el Banc d'Espanya.

Matinada de sotrac als mercats de l’Àsia per a la lliura esterlina. La setmana a la baixa que ha experimentat la divisa britànica davant del dòlar i l’euro des que diumenge la primera ministra, Theresa May, anunciés que obriria negociacions oficials sobre el Brexit amb la Unió Europea (UE) a finals de març, ha tingut un corol·lari alarmant. I, de moment, sense una causa concreta.

No poder comprar el pa perquè et falten cinquanta cèntims que t’has deixat a la tauleta de nit és un endarreriment impropi de l’era en què vivim. ¿Qui vol carregar monedes i bitllets actualment, amb el risc de perdre’ls o que te’n faltin, quan ja pots comprar fent servir només l’empremta dactilar i un telèfon mòbil? A part d’incòmodes, els pagaments en metàl·lic possibiliten l’economia submergida i faciliten el frau. A priori sembla lògic que comprar, per exemple, una part d’una casa en negre seria impossible en un món de pagaments electrònics. A Suècia, un dels països més avançats en aquesta qüestió, el cash ja és pràcticament una cosa del passat. Només un 20% dels pagaments es fan en metàl·lic (davant del 75% de la resta del món) i fins i tot hi ha esglésies que accepten almoines pagades amb Visa. “L’únic problema que m’he trobat és la moneda per al carro del supermercat”, explicava fa uns mesos a Bloomberg Businessweek Björn Ulvaeus, exintegrant d’Abba i abanderat del moviment antimetàl·lic a Suècia.

Unes excavacions rutinàries han topat casualment amb un tresor de l'Imperi Romà de dinou àmfores amb 600 quilos de monedes de bronze i plata. La troballa s'ha fet a Tomares, una de les poblacions amb la renda per càpita més alta de l'estat espanyol, situada a pocs quilòmetres de Sevilla.

Ha nascut una nova campanya per protestar contra els peatges que evita la insubmissió. Un conductor ha pagat els 75 cèntims del peatge en monedes d'1 cèntim. 75 cèntims en total S'ha estat 5 minuts per fer l'operació. Al vídeo que han penjat a la xarxa no es veu la cara –suposadament de resignació– del cobrador. Només se sent com al final de tot el procés diu: "Bon viatge". "Del no vull pagar, al si que vull pagar fins l'últim cèntim", es diu la campanya.