Un mantra econòmic resa que les fusions entre iguals no existeixen: hi ha compradors i comprats. Aquesta realitat, a què ara s'enfronta el Banc Sabadell amb l'amenaça de l'opa per part del BBVA, s'ha fet palesa aquest dijous al gran banc català. CaixaBank ha anunciat la renovació del seu consell, on cinc consellers són baixa. Aquests últims són l'expresident José Ignacio Goirigolzarri i els independents Joaquín Ayuso, Francisco Javier Campo i Eva Castillo, que es van incorporar després de la fusió amb Bankia. També plega José Serna, conseller en representació de La Caixa.

Amb el final d'any arriba el moment de fer balanç i repassar les grans notícies econòmiques del 2024. I si més enllà del trivial d'actualitat que us plantejava l'ARA us quedeu amb ganes de recordar les notícies que han marcat l'any econòmic, aquí teniu un breu recordatori dels cinc fets que més feina han donat a les seccions d'economia en els últims dotze mesos. Per sobre de tot destaca, com podeu endevinar, l'opa del BBVA sobre el Banc Sabadell.

"És el sindicalista que ha arribat més lluny en el govern corporatiu d'una empresa de l'Íbex-35". Amb aquestes paraules es referia un veterà del sector bancari al nomenament, confirmat aquest dimecres al migdia, de Tomàs Muniesa com a president de CaixaBank. Així, a partir de l'1 de gener, Muniesa, nascut a Barcelona el 1952, substituirà José Ignacio Goirigolzarri, nascut a Bilbao el 1954.

El president de CaixaBank, José Ignacio Goirigolzarri, ha presentat aquest dimecres la seva renúncia al càrrec, segons ha avançat el diari La Vanguardia i ha pogut confirmar l'ARA. La renúncia a la presidència del primer banc català i d'Espanya es produeix de forma voluntària, segons asseguren fonts properes a l'executiu, i tindrà efectes amb data 1 de gener del 2025.

La junta general d'accionistes de CaixaBank celebrada aquest divendres a València ha acordat la reelecció com a conseller delegat de Gonzalo Gortázar, que continuarà liderant l'entitat durant quatre anys més. Amb aquesta decisió, l'executiu madrileny prolongarà una posició que ostenta dels del 2014 i a la qual va arribar després d'assumir la direcció general de Criteria el 2009 i d'esdevenir el director de finances de CaixaBank dos anys després.

"Si fóssim un equip de bàsquet, penjaríem la seva samarreta a la paret". Però l'escenari on es pronuncia aquesta frase no és un estadi ple de gom a gom, sinó un auditori farcit de bona part de l'elit econòmica de Catalunya. El rector de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, Oriol Amat, entrega per primera vegada el Premi Business Person of The Year 2021 de la UPF Barcelona School of Management. I s'estrena amb el president de CaixaBank, el banc amb més clients a Espanya i la principal empresa de l'influent grup La Caixa.

“El món ha canviat i no tornarà a ser com abans”. Són paraules de José María Álvarez-Pallete, president de Telefónica, pronunciades durant la segona jornada de la trobada anual del Cercle d’Economia. El directiu de la multinacional de les telecomunicacions s’ha referit a una realitat que s’ha anat imposant arran de la crisi del covid, que es va aguditzar amb els desabastiments i que la guerra d’Ucraïna ha acabat de forjar. El paradigma que ha caigut o que s’haurà de reformular té un nom: globalització.

“Corbates de persona”. Així es refereix José Ignacio Goirigolzarri, president in pectore de CaixaBank, a les corbates que no són del color verd Bankia. Enyorava posar-se-les, i viu dies estranys. Dijous, en el seu últim dia a Bankia, en va portar dues: la verda, per arrencar el dia a l’entitat que ha presidit nou anys, i “la de persona”, per anar a signar els últims documents de la macrofusió per la qual ha passat a presidir el banc més gran d’Espanya. La confessió va tenir lloc divendres al pis 24 de la Torre Kio, a 611 quilòmetres de la seu operativa de CaixaBank a Barcelona, en la primera entrevista que mai ha ofert un president del banc català a l’ARA. Aquest bilbaí de 67 anys i sorprenent encant en la distància curta no amaga les emocions viscudes: “La corbata de dijous, la de l’últim dia a Bankia, la guardaré”.

Quines són les receptes dels empresaris espanyols per superar la crisi econòmica generada pel coronavirus? Aquesta és la pregunta que ha intentat contestar el 19è congrés de la Confederació Espanyola de Directius i Executius (CEDE) celebrat aquest dimecres al Palau de les Arts Reina Sofia de València, el monumental edifici dissenyat pel polèmic arquitecte Santiago Calatrava. La proposta més cridanera ha sigut la del president de Mercadona, el valencià Juan Roig, que en una de les seves polèmiques declaracions ha rebutjat prioritzar la salut a l'economia i ha reclamat posar-les en un pla d'igualtat. "No hem enfocat bé, cal mantenir les dues coses a la vegada", ha defensat. Més moderat i, potser, més transcendent ha sigut l'anunci del president de la CEOE, Antonio Garamendi, que ha afirmat que els grans empresaris no s'oposen a fixar un toc de queda a Espanya.

D’entre els relats èpics que poblen els passadissos del sistema financer espanyol, potser cap té la força del que narra les batalles pel control del BBVA que van mantenir durant anys José Ignacio Goirigolzarri (Bilbao, 1954), aleshores conseller delegat, i el seu temut president, Francisco González, àlies FG.

El president executiu del nou CaixaBank, José Ignacio Goirigolzarri, ha estat el primer a celebrar la fusió de l'entitat amb Bankia, en el que ha qualificat com "un gran dia". El banquer basc ha esquivat les responsabilitats en la gestió del banc durant els últims vuit anys i ha defensat el rescat per part de l'Estat. Us resumim la seva intervenció en cinc frases:

Els correus continuen jugant males passades a aquells que insisteixen en presentar la crisi de BFA-Bankia el maig del 2012 com el resultat de la doble recessió o la segona recessió de l’economia espanyola en els primers mesos del 2012. L’acusat Miguel Ángel Soria, exdirector adjunt d’auditoria, va aportar al judici, el dia 19 de març, un correu electrònic del 13 d’abril del 2012 que fa aflorar negociacions amb l’auditora Deloitte, el Banc d’Espanya i la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) per comptabilitzar pèrdues addicionals de 3.931 milions d’euros, corresponents als comptes de BFA amb data de 31 de desembre del 2010.

“Pràcticament no hem preguntat per què Goiriha deixat [en pau] tots els nostres clients, començant per Rodrigo Rato, i per què ha tret ferro al cas: una regla elemental en dret penal és que quan tens un testimoni favorable no cal remenar-lo”. Amb aquestes paraules valorava a l’ARA l’advocat d’un dels acusats del cas Bankia la declaració d’ahir del president de Bankia, José Ignacio Goirigolzarri, al judici. El directiu, al capdavant de l’entitat des del 9 de març del 2012, es va introduir, segons les seves pròpies paraules, “en el túnel del temps” i va deixar tots els acusats, el soci auditor i també el Banc d’Espanya molt ben parats. No ho hauria pogut fer sense un requisit: buidar de contingut, segons el seu relat, el judici oral.

L'actual president de Bankia i exconseller delegat del BBVA, José Ignacio Goirigolzarri, ha assegurat aquest dilluns que la notícia del presumpte espionatge de l'expolicia José Manuel Villarejo encarregat pel banc biscaí "és una enorme sorpresa". Goirigolzarri ha desenvolupat bona part de la seva carrera al BBVA, que va abandonar el 2009 per presidir Bankia, i era conseller delegat quan es van produir les presumptes escoltes. "Mai en vam saber res", ha subratllat durant la presentació dels resultats de Bankia del 2018.

Bankia va guanyar l'any passat 505 milions d'euros, un 37,3% menys, a causa de la integració de BMN. Sense els costos d'integració de l'entitat, el banc presidit per José Ignacio Goirigolzarri haura millorat els seus resultats un 1,4% respecte al 2016, segons les dades remeses a la CNMV. Bankia argumenta que aquesta millora s'explica per l'impuls comercial i el control de despeses.

Tot i l'alarmisme, l'impacte de la crisi política després de l'1-O al sector financer ja s'ha normalitzat del tot. Així ho ha assegurat el president de Bankia, José Ignacio Goirigolzarri, que aquest dimarts ha assegurat que "la ressaca" per al sector financer i per a Bankia en particular ha sigut "zero" i que l'impacte només es va notar els primers set dies.

Les últimes setmanes s'han anat actualitzant les xifres del rescat públic al sector financer i s'han elevat a uns 60.000 milions d'euros els que es van destinar a aquest sector i a uns 40.000 milions els que no es tornaran a recuperar. D'aquests diners, Bankia en va rebre 22.500 milions i és l'entitat que més n'ha retornat, tot i que només uns 6.000. Però davant d'aquest fet el president d'aquesta entitat financera, José Ignacio Goirigolzarri, ha volgut treure-hi ferro o relativitzar-ne l'impacte.

Bankia ha posat en marxa un procediment exprés a les seves oficines perquè els consumidors que hagin tingut un préstec hipotecari amb clàusula terra puguin demanar el reemborsament, segons ha anunciat aquest dilluns l'entitat. Mitjançant aquest tràmit gratuït, es determinarà l'import que l'entitat haurà de tornar als seus clients per l'aplicació d'aquestes clàusules, que Bankia va retirar dels seus préstecs a particulars el setembre del 2015.

Bankia ha anunciat aquest dilluns la primera mesura del seu nou pla estratègic que arrenca aquest 2016, i que passa per eliminar les comissions als 2,4 milions de clients de l'entitat que hi tenen els ingressos domiciliats i per als clients futurs que hi domiciliïn els ingressos. Segons el president de l'entitat, José Ignacio Goirigolzarri, la mesura és "una nova forma de relacionar-nos" que serà permanent i que no forma part d'una promoció.

La importància de l'economia espanyola en el pla europeu es pot mesurar amb diversos indicadors, alguns tan peculiars com el recompte de reunions que va mantenir el president del Banc Central Europeu (BCE), Mario Draghi. Segons la seva agenda d'actes oficials, Draghi va mantenir un centenar de reunions durant 12 mesos i només a dues d'elles hi va haver espanyols: van ser els presidents del Banco Santander, Ana Botín, i Bankia, José Ignacio Goirigolzarri.