Hi ha coses de les quals fa il·lusió ser contemporani, com per exemple l'obra literària de Manuel Baixauli. L'autor, que no endebades és de Sueca, acaba de publicar la seva setena novel·la, Cavall, atleta, ocell, un pas important en una obra feta amb consciència de si mateixa, amb títols com L'home manuscrit o La cinquena planta. Els elogis que ara rep Cavall, atleta, ocell (publicada per Periscopi, com l'anterior novel·la de l'autor, Ignot) són merescuts: Baixauli és une autre chose, un autor amb la rara capacitat de fer-nos mirar el món, i la literatura mateixa, d'una altra manera. A Cavall, atleta, ocell ens conta el conflicte entre un pare i un fill, i ens parla d'un fuster meticulós i obsessiu, del desemparament, de l'entotsolament, del riure, de cinema (proposa una mena de cànon, amb deu directors escollits), de la ciutat de Londres i del que vostès vulguin. Ho fa des d'un lloc molt particular, que un altre dels grans autors de les nostres lletres, Enric Sòria, va ubicar així: “El territori que s'agita entre el somni i la vetlla és l'autèntica geografia de la literatura de Baixauli”. És en aquest territori on trobareu el cavall (i l'atleta, i l'ocell) del títol: no us demoreu a anar a trobar-los.

Marta Soldado (Terrassa, 1989) és una escriptora inquieta. Després de publicar La felicitat d’un pollastre a l’ast (L’Altra Editorial, 2018) va anar a Saigon i Hanoi, on va treballar i va escriure El cap i la cua del drac (Comanegra, 2022). Al seu darrer llibre, Al bosc vermell, un cavall fuig (Angle Editorial) –últim premi Pin i Soler– aterra a un lloc ben diferent: Txernòbil. Allà comença el periple d’un cavall salvatge que canviarà la vida de diferents personatges.

L'amor pels cavalls de la Sonia, protagonista d'Agafar les regnes (La Segona Perifèria), la porta a ser mossa d'estable, entrenadora i genet d'entrenament en diversos hipòdroms. La primera i enlluernadora novel·la de la nord-americana Kathryn Scanlan traduïda al català –se n'ha encarregat, amb encert, Ariadna Pous– descobreix un món dur, on abunden els homes violents, en el qual aconsegueix obrir-se camí una jove d'Iowa a la dècada dels 80. Els seus anhels, els contratemps que pateix i els sacrificis que ha de fer són explicats per l'autora en la veu de Sonia en capítols d'entre una i dues pàgines que sovint enrampen el lector com les descàrregues elèctriques que els genets deixen anar sobre els cavalls que munten.

Més de 10.000 persones van vibrar al circuit hípic del Parc de la Torre d’en Dolça de Vila-seca diumenge passat amb les tres curses de cavalls del tradicional Cós de Sant Antoni. Un èxit, un any més, de les úniques curses de cavalls que se celebren a Catalunya i que estan declarades Element Festiu Tradicional d’Interès Nacional. En cada una de les tres curses hi van participar un total de 16 cavalls pura sang anglesos i es van repartir 30.000 euros en premis.

Els cavalls desnodrits, maltractats o, en general, víctimes de negligències per part dels seus propietaris tenen per primera vegada un santuari públic on recuperar-se. El nombre de cavalls detectats en situacions crítiques a Catalunya s'ha disparat els últims anys i el departament d’Acció Climàtica disposarà, a partir d'ara, d’un centre específic per acollir-los. Des del 2018 la Generalitat ha comissat 87 exemplars de cavalls i el ritme d'actuacions anuals s'ha accelerat: "Entre el 2018 i el 2020 hi havia uns 10 o 12 animals en situació extrema, però aquests últims anys, a partir del 2021, s'ha disparat fins als 25 casos", ha explicat la directora general d'Agricultura i Ramaderia, Elisenda Guillaumes. Si fins ara aquests cavalls s'enviaven a diferents centres del país on es podien recuperar, ara el Govern n'ha creat un d'específic per quan es donen aquests comisos.

L’any 1729 l’escriptor irlandès Jonathan Swift publicava Els viatges de Gulliver, un llibre suposadament d’aventures que és més aviat un tractat de filosofia política i crítica ferotge a la societat europea de l’època. En l’última part, de vegades exclosa d’algunes edicions infantils per evitar reflexions adultes, el protagonista arriba al país dels houyhnhnms i dels yahoos, a tots els efectes cavalls i homínids, on l’espècie més evolucionada, i amb escreix, són els quadrúpedes. Al final del llibre el viatger retorna al seu país, però després de conviure amb aquests éssers que no entenen ni la mentida ni la falsedat, el Gulliver no suporta el contacte amb els humans, i s’aïlla en el silenci i la companyia dels èquids, intentant “domar” els éssers humans que viuen a casa seva, als quals considera uns salvatges…

Aquest dimarts han començat un seguit de set sessions de teràpia assistida amb cavalls adreçada a alumnes amb necessitats educatives especials de l'escola Alfons I, l'escola Llums del Nord i l'institut Pere Borrell de Puigcerdà. Tal com han explicat des de l'Ajuntament de la vila, la hipoteràpia és una tècnica de rehabilitació per a nens i adults amb discapacitat física, psíquica, sensorial o d'adaptació social on el cavall ajuda com a mediador per millorar la qualitat de vida de persones amb necessitat especials; buscant la seva rehabilitació, integració i desenvolupament físic, psíquic, emocional i social.

“És el millor esport del món”, afirma amb rotunditat el genet olímpic Albert Hermoso. “I t’ajuda a madurar”, afegeix la joveníssima Carlota Marqués, que amb tan sols 4 anys va muntar el primer cavall. N’és un exemple, del que diu Marqués, el genet Marçal Piró, que farà 18 anys aviat però que ja s’expressa com si en tingués, almenys, deu més: “Aprens a llegir el llenguatge corporal, el del cavall i el teu. A més, aquí ningú et vindrà a robar la pilota, sou el cavall i tu”. “És una lluita contra tu mateix”, conclou Hermoso, que assegura, convençut i convincent, que “Lleida és el paradís per practicar aquest esport: per clima, per espai, per formació i per gent com el Marçal i la Carlota”.

L’Hospital de la Vall d'Hebron ha presentat la teràpia assistida per cavalls Cavalcant la Vida, una proposta de rehabilitació per a infants i adolescents que han patit un tumor cerebral. El projecte investiga si el contacte amb aquests animals pot ajudar a reduir les seqüeles del tractament oncològic i millorar, alhora, l'estat físic i psíquic dels infants que hi participen. La hipoteràpia ja ha mostrat beneficis en adults que han superat un càncer, i també en persones amb paràlisi cerebral o trastorns de l'espectre autista. 

Bellver de Cerdanya acollirà a partir de la pròxima tardor un equipament dedicat al repòs i la rehabilitació de cavalls de competició que estiguin lesionats o pateixin alguna malaltia. Aquest tipus de centre és pioner a la zona, ja que ofereix serveis específics diferenciats als de les hípiques convencionals. D'aquesta manera, es pretén que l'estada dels equins sigui d'uns tres o quatre mesos, període en el qual podran descansar, alliberar l'estrès causat de les competicions en què hagin participat o recuperar-se d'una lesió, entre d'altres. La impulsora d'aquesta iniciativa, de caràcter privat, Olga Ferrer, està acabant de buscar el finançament necessari per tirar endavant el projecte, que suposa una inversió de poc més de 300.000 euros.

F a nou anys, enmig de la multitud, entre jaleo i jaleo i amb un ginet a la mà, el musicòleg de Bunyola Amadeu Corbera no deixava de fer-se una pregunta: d’on naixia la forta jerarquia que presidia aquelles catàrtiques colcades? Empès per la curiositat, es posà a consultar diferents arxius i descobrí la història oculta d’una de les celebracions més emblemàtiques de les terres de parla catalana. El resultat fou Les festes de Sant Joan de Ciutadella. Sota l’ombra del poder (Lleonard Muntaner, 2013). “Després de la Guerra Civil -assegura l’estudiós-, els nobles monopolitzaren la festa i la convertiren en una desfilada de la seva victòria”.

Al poble de Vilardida, al terme municipal de Vila-rodona, hi trobem el Natural Paddock Les Vinyes, el més gran de les seves característiques a Europa i el segon del món. Al capdavant de la instal·lació hi trobem en Pepe Ruiz, nascut a Torredembarra fa 53 anys, que s’havia dedicat a l’oci nocturn fins que l’any 2000 va comprar una casa a Vilardida amb la seva parella, l’holandesa Manja Jonker, i tres anys després va obrir l’hotel rural Les Vinyes. “Des de ben petit m’havien agradat molt els cavalls, i quan vaig tenir diners me’n vaig comprar un de propi. A l’obrir la casa rural vam veure que omplíem molt els caps de setmana i a l’estiu, però entre setmana teníem moltes hores lliures. Vam decidir adquirir una finca de 15 hectàrees molt a prop de la casa rural i anar adoptant i comprant cavalls per fer activitats amb els visitants”, explica Ruiz.

A Olost, al cor del Lluçanès, a l’altiplà central de Catalunya, hi ha mil cavalls de sang àrab que corren altius per boscos i prats retallats. Com si fossin gairebé lliures i gairebé salvatges. Se’ls veu sans, valents. I ho són. No són animals qualssevol. Els millors acabaran convertint-se en campions mundials de raids de resistència. Arribaran a fer en poc més de sis hores 160 quilòmetres. Cinc ja ho han aconseguit. A Olost, a la granja on ens dirigim, tenen camp per córrer: 1.200 hectàrees, una immensa devesa de turons amables poblada d’alzines, roures i pins, amb el sotabosc net i polit, l’herba fresca i pentinada. Com un jardí natural. Els camins són delimitats amb tanques de fusta. Els masos, restaurats. Les cavallerisses, elegants i modernes. Res no desentona en aquest paradís equí que ens disposem a visitar.

Tenir un cavall en una hípica pot costar uns 300 euros mensuals. Un preu que, amb la crisi, molts amos ja no poden assumir. L'Associació en Defensa dels Èquids ha alertat que cada cop són més freqüents els casos de cavalls abandonats pels seus propietaris perquè no poden fer front al cost del manteniment. A Fonollosa (Bages) hi ha un refugi on recullen aquests cavalls i treballen per recuperar-los físicament i emocionalment.