L'exdiputada de Junts pel Sí i la fins ara portaveu del PDECat, Maria Senserrich, deixa la direcció del partit. Segons ha pogut saber l'ARA, ha enviat una carta per comunicar la decisió i anunciar que inicia una nova etapa fora de la política. En la missiva, Senserrich agraeix la confiança que li van atorgar els expresidents Artur Mas i Carles Puigdemont, i també la feina que li va encomanar l'antiga direcció pilotada per Marta Pascal i David Bonvehí com a portaveu de la formació demòcrata. També al president de la Diputació i alcalde d'Igualada, Marc Castells, amb qui va entrar a la política local.

Després dels resultats del 21-D, el PDECat aposta per traslladar la fórmula de JxCat a les eleccions municipals del 2019. Així ho ha explicat la portaveu del PDECat, Maria Senserrich, en una entrevista a l'ACN: "Som una mateixa cosa, hem de ser capaços de fer que aquest moviment es traslladi a nivell municipal". També apunta que caldria parlar de si aquesta estratègia s'aplica a Barcelona, en cas que es posi sobre la taula.

El PDECat ha defensat aquest dilluns la investidura de Jordi Sànchez per esgotar totes les vies jurídiques existents arran del pronunciament del comitè de drets humans de l'ONU, que va instar Espanya a respectar els drets polítics de l'exlíder de l'ANC. En cas que el Tribunal Suprem torni a vetar la seva assistència al ple, el partit ha defugit pronunciar-se sobre un pla D o sobre si s'ha de retornar a la casella de sortida amb Carles Puigdemont. "Ara estem en l'etapa de Jordi Sànchez", ha dit la portaveu del partit, Marta Senserrich, que ha recordat que respecte al primer cop que es va proposar l'exlíder de l'ANC per a la presidència de la Generalitat, ara hi ha un pronunciament de les Nacions Unides.

El Parlament ha aprovat aquest dijous al matí la primera llei nova del Govern d'Artur Mas amb els vots de CiU i PP, la llei d'estabilitat pressupostària. En el debat d'esmenes, el diputat popular José Antonio Coto ha celebrat que el seu grup ha pogut modificar 5 dels 12 articles de la llei per tal de garantir que la norma definitiva "s'empara perfectament en la reforma de la Constitució impulsada pel PSOE amb el suport del PP i la llei orgànica d'estabilitat pressupostària espanyola, votada per CiU". Coto, de fet, l'ha definit la com una "llei d'àmbit català que pretén facilitar els objectius d'estabilitat de la llei estatal" i un "missatge a CiU conforme que no pot incomplir els objectius de dèficit". El text aprovat amb les esmenes del PP fixa un límit de dèficit per a Catalunya del 0,14% per al 2018 i del 0% per al 2020 –com ja obligava la normativa estatal–. El diputat popular també ha volgut reivindicar el "suport financer clar, compromès i indefinit en el temps del govern espanyol amb Catalunya".