El PNB va salvar diumenge els mobles davant l'enorme empenta de l'esquerra sobiranista. L'empat a 27 escons amb EH Bildu es deu en gran part al fet que manté la seva primacia en el que és el gran calador de vots basc, el que s'anomena Gran Bilbao: la capital de Biscaia i el marge esquerre de la ria (Barakaldo, Sestao, Portugalete i Santurtzi). Només cal una dada: al conjunt de la comunitat autònoma basca, el PNB treu a EH Bildu 28.819 vots, mentre que a Bilbao capital la diferència ja és de 27.766 vots a favor dels jeltzales. L'enorme creixement de l'esquerra sobiranista en aquestes comarques, on han quedat en segona posició per davant dels socialistes –per primera vegada– no ha tombat el fortí del PNB, encara que a poc a poc es va esquerdant. A la resta de Biscaia la distància entre el PNB i EH Bildu s'estreny cada vegada més on no guanyen àmpliament els sobiranistes d'esquerra. Això passa en localitats de la costa com Bermeo, Ondarroa o Gernika, o a la comarca del Duranguesat. A Biscaia obté el 28,60% dels vots davant del 39,51% del PNB.

Els euskalduns fan servir la paraula arnasgun, que significa "espai de respiració", per referir-se a les zones de preeminència lingüística basca, és a dir, allà on saben que poden parlar la seva llengua amb la màxima normalitat i sense interferències. Oñati, una població guipuscoana de l'Alt Deba, era arnasgun, però alguns dels seus habitants creuen que això està canviant. "El canvi és molt visible fins i tot en aquesta plaça, on pots veure dues nenes de 10 anys parlant en euskera que, quan veuen un contingut en una pantalla en castellà, comencen a parlar-lo també entre elles", explica la poeta Itziar Ugarte, que rep l'ARA a la imponent plaça d'aquest poble d'aires senyorials.

Aquestes eleccions basques cal emmarcar-les dins d'una realitat que ja ningú discuteix: Euskadi, el conjunt d'Euskal Herria, està vivint un canvi de cicle polític. La societat basca ja no percep la política, les institucions, les relacions amb l'Estat i la sobirania (o el dia a dia de la sanitat, l'educació i l'economia) de la mateixa manera que ho interioritzava fa, ja no diguem 20 o 30 anys, sinó cinc. El canvi que ha anat calant com a gota fina ara es va convertint en doll i va més enllà de la desaparició de la violència –ETA va cessar en la lluita armada fa gairebé 13 anys i es va dissoldre en fa sis–, encara que sí que té a veure amb un pas endavant en la pluralitat i la convivència. En aquesta qüestió, també la societat va per davant de la majoria dels partits.

El PNB ja ha triat substitut per Iñigo Urkullu: Imanol Pradales. La direcció del partit ha proposat oficialment aquest dissabte el fins ara diputat de la Diputació Foral de Biscaia com a candidat a lehendakari després que aquest divendres transcendís que la cúpula dels jeltzales havia decidit prescindir d’Urkullu. En un comunicat difós després de la reunió extraordinària de l'executiva d'aquest matí, el president del partit, Andoni Ortuzar, ha “agraït i reconegut” la feina de l’actual lehendakari durant les últimes tres legislatures. El PNB ha començat, així, el procés intern per triar els candidats a les eleccions autonòmiques i també europees que s'allargarà fins al 20 de gener.

Durant la nit electoral a Sabin Etxea, una vegada ja es coneixia que PNB i PSE podrien governar amb majoria absoluta, Iñigo Urkullu va ser clar: “Des de ja comencem a treballar”. Dit i fet. Abans fins i tot que es proclamessin els resultats electorals definitius, els dos partits van anunciar per avui la convocatòria d’una reunió per “abordar la conformació d’un govern sòlid” de coalició. Els jeltzales volen que sigui una negociació exprés perquè el nou executiu basc pugui prendre possessió la primera setmana de setembre. Algunes fonts fins i tot parlen de l’última setmana d’agost.

A Madrid encara s’està paint la ressaca electoral de les eleccions a Euskadi i Galícia de diumenge. Els resultats de les basques i gallegues suposen un cop per a la coalició de govern de Pedro Sánchez, així com un revés a la línia dura del PP de Pablo Casado enfront de la moderació del president gallec, Alberto Núñez Feijóo, que revalida una quarta majoria absoluta en un moment de fragmentació de la dreta espanyola. Però ni a la seu del carrer madrileny de Ferraz (PSOE) ni a la de Génova (PP) estan disposats a fer autocrítica en clau estatal i s’acusen mútuament de l’auge sobiranista als dos territoris –tres quartes parts del Parlament basc és sobiranista i el BNG ha tornat a renéixer de les cendres i ja és segona força–. Per la seva banda, Podem deslliga Pablo Iglesias, reelegit secretari general en ple confinament, de la desfeta electoral.

Cap líder estatal surt reforçat de les eleccions a Euskadi i a Galícia. El president espanyol, Pedro Sánchez, que havia plantejat el 12-J com un baròmetre de la gestió de la crisi del coronavirus, suma només un escó a Euskadi, mentre que el sorpasso del BNG, que reneix de les cendres, suposa un cop dur per al PSOE a Galícia. Pel que fa al líder dels populars, Pablo Casado, la quarta majoria absoluta de Feijóo, sumada a la pèrdua de quatre escons a Euskadi, suposa el fracàs de l’estratègia de la línia dura de Génova, alineada amb la FAES de José María Aznar. I per a Unides Podem, el govern de coalició a Espanya no ha suposat en cap cas un impuls i ha encadenat una nova derrota després de la de les autonòmiques del 2019, fins al punt de desaparèixer del Parlament gallec. Finalment, els resultats són agredolços per a Vox i Ciutadans. Els de Santiago Abascal irrompen al Parlament basc amb un escó, però no aconsegueixen trencar l’hegemonia de Feijóo. El partit taronja, al seu torn, arrenca dos escons gràcies a l’aliança amb el PP a Euskadi, però també queda fora a Galícia.

La crisi del coronavirus està creant a Euskadi i sobretot a ciutats com Vitòria –qualificada com a zona vermella de contagi comunitari–, un estat d’absoluta excepcionalitat. Les restriccions i la preocupació estan trastocant l’economia, les relacions socials i les personals. En definitiva, està posant potes enlaire la vida de la ciutadania basca. Una situació que està a les antípodes del clima més idoni per fer una campanya electoral. La cita amb les urnes és el 5 d’abril i la campanya comença d’aquí una setmana. O no.

El PNB tornaria a guanyar les eleccions basques amb 31 escons, tres més dels que va obtenir en els comicis del 2016, i EH Bildu mantindria els seus 18 representants i seria la segona força. D'aquesta manera, les forces sobiranistes revalidarien la majoria absoluta. Elkarrekin Podem perdria un parlamentari i es quedaria amb deu; el PSE-EE mantindria els seus nou escons actuals, i el PP en baixaria tres fins a arribar als sis parlamentaris. Ciutadans entraria, per primera vegada, a la cambra basca, segons el sondeig d'EiTB Focus, amb un representant per a Àlaba.

El lehendakari Iñigo Urkullu ha anunciat aquest divendres un avançament de les eleccions autonòmiques basques que, en principi, si es compleix estrictament el calendari, havien de celebrar-se el 23 d'octubre. Davant la situació de bloqueig a l'Estat per formar govern després de les eleccions del 26-J, Urkullu ha decidit que els comicis se celebrin el 25 de setembre.

Arnaldo Otegi ha assumit la ratificació per part de les bases de la seva candidatura a lehendakari per EH Bildu com un "repte" per "construir una Euskal Herria independent". Després d'assegurar que la coalició sobiranista no defensa un nacionalisme "passat de moda", el secretari general de Sortu ha dit que en el seu projecte poden convergir "comunistes, socialdemòcrates, anarquistes o cristians de base".

L'ex dirigent de l'esquerra abertzale Arnaldo Otegi, que sortirà de la presó l'1 de març, ha desistit de recórrer davant el Tribunal Suprem l'execució de la pena d'inhabilitació que li va imposar l'Audiència Nacional en el cas Bateragune i que li impedeix optar a càrrec públic fins al 28 febrer de 2021, la principal opció de què disposava per aspirar a liderar la candidatura d'EH Bildu en les eleccions basques d'aquest 2016. Sigui com sigui, la seva sortida de la presó suposarà un impacte per la política basca i, de retruc, per l'espanyola.

"Hi ha tants nacionalistes que te'ls trobes per tot arreu. El que no es veu, en canvi, és que siguin capaços de fer alguna cosa junts. Potser per això, cada quatre anys hi ha una negociació a la baixa i en secret amb el PSOE", escrivia l'any 1991 Mariano Ferrer, una de les veus de referència del periodisme basc.

Esteban González Pons, vicesecretari d'estudis i programes del PP, ha tingut un lapsus durant la roda de premsa de presentació de l'escola d'estiu del seu partit a València. Fins a sis vegades ha confós el nom del lehendakari basc, Patxi López, amb el del seu antecessor, Juan José Ibarretxe. González Pons s'ha referit a la "convocatòria d'eleccions del president Ibarretxe" i després ha repetit el nom de l'exdirigent del PNB cinc vegades més.