Barcelona ha acollit aquesta setmana, dimecres 28 i dijous 29, al CosmoCaixa el ConnectAI Industry Congress amb una ambició clara: convertir la intel·ligència artificial en una eina realment útil per al teixit industrial català o, com ho expressa la mateixa organitzadora, “en una palanca de competitivitat”. Lluny de discursos futuristes o demostracions pirotècniques, el congrés, que ha comptat amb el patrocini d’Ayesa, LC Pack, Orange Empresas i Amphos21, s’ha plantejat com un espai per parlar d’aplicació pràctica, d’eficiència i d’impacte, amb la voluntat explícita de passar “de la fascinació a l’acció”.

Fa catorze anys que Conchi Merino es lleva ben d’hora per tenir cura de 5.435 animals de 170 espècies –i incomptables formigues!–. Són els habitants del Bosc Inundat del CosmoCaixa, un espai que reprodueix l'hàbitat de la selva amazònica, que està amenaçada per les explotacions agrícoles, ramaderes i mineres. L’hoste d’honor és el capibara Nut, un rosegador gegant que aixeca passions entre els 45 grups escolars que cada dia visiten aquesta selva. És probable que el capibara rivalitzi amb el Floquet de Neu i l’orca Ulisses entre els animals més icònics de Catalunya.

Els fòssils són testimonis del passat i peces essencials per a la divulgació científica. Permeten entendre l'evolució, la història de la Terra i l'existència d'espècies ja extintes, com és el cas del mamut. Un animal que va conviure i relacionar-se amb els humans durant milers d'anys i del qual és essencial conèixer-ne més aspectes ara que el nostre planeta s'enfronta a grans desafiaments que rememoren inevitablement les condicions que se sospita que van contribuir a fer-lo desaparèixer, com ara la crisi climàtica o l'acció humana.

Per què l'escala musical té set notes? Per què algunes cançons ens fan plorar d'emoció? Existeix el silenci? Per què hi ha sorolls que ens molesten? Per què un oboè no sona igual que un violí? Encara que costi de creure, la resposta de totes aquestes preguntes la tenen les matemàtiques. El Museu de la Ciència CosmoCaixa de Barcelona explora les múltiples relacions entre la música i les matemàtiques amb l'exposició interactiva MateMiFaSol. Un viatge sonor del caos al cosmos, comissariada per la catedràtica de la Universitat de Barcelona Magda Polo i el divulgador musical Carlos Calderón. "La música és capaç d'emocionar-nos perquè té una essència fonamentalment matemàtica", explica Polo, que espera que aquesta exposició serveixi perquè "la gent perdi la por a les matemàtiques".

José Luis Carballido no era un nen fascinat pels dinosaures, però sí pel passat. Va néixer a Mar del Plata, a l'Argentina, i quan va dir que volia estudiar biologia, molts li van dir: “En aquest país, si estudies això, acabaràs conduint un taxi”. Es va especialitzar en paleontologia i fa uns anys va descobrir l’espècie de dinosaure més grossa que s'ha conegut fins ara, que des de fa uns mesos s'exposa al museu CosmoCaixa de Barcelona.

"Tot ell és colossal". Així s'ha descrit la nova criatura que, a partir de dijous, habitarà la sala gran del museu CosmoCaixa de Barcelona. Ha arribat acompanyat de dotze exemplars més de dinosaures que, si no s'aixeca ben amunt el cap, són francament difícils d'admirar. Des de terra, l'altura dels ulls arriba tot just a la ròtula de l'esquelet estrella de l'exposició, la del Patagotitan mayorum, l'animal més gros que ha caminat mai per la Terra (si més no dels que s'han descobert fins ara). Les seves mides són estratosfèriques: 38 metres de llarg i 77 tones, l'equivalent a 14 elefants africans. Tot plegat, obliga a pujar dues plantes del museu per poder contemplar el Patagotitan sencer.

Nanda Rea (Roma, 1978) és una reconeguda astrofísica i professora titular del CSIC, de l’Institut Científic i de l’Espai de Barcelona. Té diversos premis i ha escrit diferents articles a les prestigioses revistes Nature i Science. "A la feina faig càlculs i programació, dissenyo màquines d’enginyeria i faig moltes matemàtiques per descobrir com funciona l’Univers i, per tant, nosaltres", resumeix. Ara ha decidit que vol que els més petits entenguin a què es destinen els diners en investigació. Per això ha publicat el seu primer llibre infantil, El Universo (Shackleton Books), i aquest mes d’agost ha fet una conferència per a nens al CosmoCaixa.

“No soc científic, les meves prioritats són estètiques”. Això és el que diu Michael Benson (Munic, 1962), un artista polifacètic que ha fet de la fotografia i el cinema els seus principals mitjans d’expressió. Vinculat des de sempre a grans diaris com The New York Times o The Washington Post, on ha destacat com a fotoperiodista i també com a autor d’articles d’impacte, el seu treball també és reconegut en museus i galeries d’art per la interpretació que fa de la natura. Una natura que ha volgut fotografiar per ensenyar allò que és més gran i llunyà, el cosmos, i ara allò que és tan petit que escapa a la visió humana a ull nu. Benson en diu nanocosmos. És una mostra fotogràfica formada per 36 imatges obtingudes amb un microscopi electrònic de rastreig que desvelen detalls que solen passar desapercebuts fins i tot als mateixos científics. Nanocosmos es pot visitar al Museu de la Ciència CosmoCaixa fins al 22 de juny.

El crític Toni de la Torre ens proposa cinc plans culturals per fer les pròximes setmanes. Un videojoc per jugar tota la família, una marató de lectura per reivindicar Roald Dahl o una activitat inspirada en Leonardo da Vinci, entre les propostes d'aquesta setmana.

El món es pot mirar de moltes maneres. I amb totes aprendrem coses noves. Al Museu de la Ciència CosmoCaixa ens proposen, fins al 10 d’abril, acostar-nos a la gran varietat de paisatges que ens regala el nostre planeta i als colors que els caracteritzen amb l’exposició Colors del món.

Després d’anys de fer professor de matemàtiques, James Tanton ara dedica el seu temps a la investigació i la divulgació de les matemàtiques, amb l’objectiu de salvar la bretxa entre les matemàtiques experimentades pels estudiants a l'escola i les practicades i explorades pels matemàtics, molt més creatives. En aquest sentit ha ideat el mètode Exploding Dots (Punts Explosius), que potencia que l'alumnat comprengui millor els diferents sistemes numèrics i les operacions aritmètiques. I tot a través d’un entretingut i pedagògic sistema de caselles i punts que exploten! Fa uns dies va ser al Museu de la Ciència CosmoCaixa per fer una formació a un grup de professors i ho vam aprofitar per parlar amb ell.

El Museu de la Ciència CosmoCaixa acaba d'inaugurar l'exposició Colors del món, una mostra oberta fins al 10 d'abril feta amb 70 instantànies de reputats fotògrafs de National Geographic com ara Joel Sartore, Steve McCurry, Lynn Johnson o Jodi Cobb. Les imatges estan fetes a tot el món i representen també escenes, paisatges i personatges molt diverses, però el que els dona unitat en aquesta exposició és el fet que l'èmfasi es posa en el color fins al punt que els diferents àmbits del muntatge es divideixen en funció del color predominant en cada imatge. La simbologia o la importància cultural de cada color segons els països són també elements que es destaquen en una mostra que vol celebrar el color en totes les seves accepcions.

La Fundació "la Caixa" ha presentat la seva programació cultural per a la temporada 2022-2023, que convida el públic a viatjar al cor de l’arqueologia, l’art, la ciència, la fotografia, el còmic i el cinema amb propostes en col·laboració amb grans institucions internacionals, com el British Museum, el Science Museum de Londres i el Museum of Science de Boston.

És una posta de sol. Nikola Tesla (Smiljan -actual Croàcia, antiga Sèrbia-, 1856; Nova York, 1943) passeja per un parc de Budapest mentre declama el Faust de Goethe. De cop i volta s’atura. Acaba de tenir una idea. Una d’aquelles que, sense saber-ho, ajudarien a canviar el món. Quina? Ni més ni menys que el camp magnètic rotatiu que anys després utilitzaria per crear el motor d’inducció. El moment Eureka! quedaria immortalitzat en forma d’esquema dibuixat a terra amb el bastó. Va ser aquest, però podria haver sigut qualsevol altre, com el potencial del corrent altern o la transmissió d’informació i energia sense fils. O alguna de les seves gairebé 300 patents reconegudes en els àmbits de l’electromagnetisme, la radiodifusió i l’electricitat, que han acabat arribant fins als nostres dies. Tesla, geni excèntric d’abast universal, serà present en forma d’exposició a CosmoCaixa de Barcelona fins al febrer.

Qui som i com ens relacionem amb el món que ens envolta? Aquesta pregunta, que l’ésser humà porta milers d’anys fent-se i actualitzant-la, és el punt de partida de la nova temporada 2021-22 als centres culturals CaixaForum i CosmoCaixa que la Fundació "la Caixa" planteja per als propers mesos.

Els centres i exposicions de la Fundació La Caixa d'arreu de l'Estat van rebre més de 3,8 milions de visitants al llarg de l'any passat, segons informa la institució. Els vuit CaixaForum i el CosmoCaixa van rebre 1,2 milions de visitants, i els més visitats van ser el CosmoCaixa (358.000 visitants), el CaixaForum de Madrid (230.891) i el CaixaForum de Barcelona (213.478). Algunes de les exposicions més vistes van ser Càmera i ciutat, Vampirs. L'evolució del mite i Sabres i mastodonts. Les exposicions itinerants arreu del territori van rebre 2,6 milions de visitants.

"És un meravellós experiment tecnològic que connecta l'art amb l'ànima del poble, de la ciutat, del país, del món", diu el director d'orquestra Gustavo Dudamel sobre Symphony. Un viatge al cor de la música, la pel·lícula de realitat virtual que es pot veure al CosmoCaixa de Barcelona des d'aquest dimarts fins al 8 d'octubre. "No és una pel·lícula per veure-la, sinó una experiència que cal viure-la", precisa Igor Cortadellas, el director artístic d'un projecte "gran però que té la fragilitat i la delicadesa d'una petita capsa de música".

Tornar als museus, sí, però tornar-hi per viure’ls de manera diferent d'abans de la pandèmia. Sobretot en aquells que implicaven més interacció. Encarant ja l’última etapa del desconfinament, Barcelona comença a recuperar les seves propostes culturals, adaptades al nou context: a la necessitat de mantenir distàncies i evitar els contactes. El museu on estava prohibit no tocar, el que feia les delícies dels més petits amb botons i, fins i tot, un bloc de gel per intentar deixar-hi la forma de les mans, se cenyeix ara a la norma de no tocar res. CosmoCaixa ha reobert aquest dilluns amb canvis com instal·lacions que ara s’activen de manera automàtica o un equip de mediadors que, a banda de donar explicacions sobre com funciona cada proposta, es converteixen en les mans dels visitants. Són els tocadors oficials dels botons.

La Fundació ”la Caixa” anuncia la reobertura de CosmoCaixa a partir de dilluns que ve, 15 de juny. D’aquesta manera, el museu de la ciència pot reprendre l’activitat amb el triple objectiu de garantir la seguretat sanitària, reforçar la confortabilitat del públic al llarg de la visita i refermar la qualitat que caracteritza tots els projectes de l’entitat.

Hi ha aniversaris ben assenyalats. I CosmoCaixa no s'ha volgut estar del seu. Són quinze anys des que va obrir les portes, aleshores amarat de l'esperit visionari de Jorge Wagensberg, el seu primer director i gran defensor de la interactivitat com a mètode. El nou espai d'exposició permanent, la Sala Univers, en manté l'essència en els seus 3.500 metres quadrats renovats, que dijous obren les portes al públic. La sala fa un recorregut cronològic per explicar des de l'origen de l'Univers conegut –el Big Bang– fins a les actuals fronteres del coneixement. Per fer-ho incorpora nous ginys interactius supervisats per institucions científiques internacionals i dotats d'una renovada, també, percepció de la interactivitat.