Joan Pau Inarejos (Sant Boi de Llobregat, 1983) es defineix com "un periodista enamorat de l'art". La fascinació pel romànic li ve de ben petit. "Soc d'una família molt nombrosa i viatjàvem molt per Catalunya, perquè era el més assequible, i vam veure molt Pirineu. D'aquí alguna cosa em va quedar i a l'adolescència m'hi vaig obsessionar molt, dibuixant el Crist en Majestat de Taüll i fent-ne interpretacions", subratlla. Aquesta passió l'ha abocat als comptes de X i Instagram @RomanicCatala, i aquest dijous publica el seu primer llibre, Amb ulls de romànic (Rosa dels Vents).

A les cornises de l’església de San Pedro de Cervatos (Cantàbria) hi ha imatges de sexe explícit: s’hi veuen coits, dones i homes mostrant obertament els seus genitals, mares parint, cossos femenins despullats... Un tipus d’imatges que serien molt més abundants a les esglésies romàniques de tot el territori peninsular si no fos perquè durant els segles XIX i XX part del patrimoni va ser destruït. "És un tipus d’imatges que van sorgir sobretot als segles XI, XII i XIII i que van perviure fins que als segles XIX i XX van ser destruïdes per culpa de la intransigència religiosa i el tabú sexual", assegura la historiadora i filòsofa Isabel Mellén, que acaba de publicar El sexo en tiempos del románico (Crítica).

L’abadia benedictina de Sant Pere de Rodes, el monestir de Sant Quirze de Colera o la canònica de Santa Maria de Vilabertran són, segurament, els monuments romànics més coneguts i visitats de l’Empordà. Ara bé, aquests tres conjunts arquitectònics, tot i el seu valor cultural innegable, no representen ni molt menys tota la riquesa del patrimoni medieval de la comarca. Perquè, entre el Baix Empordà i l’Alt Empordà, actualment es poden arribar a comptabilitzar fins a 200 esglésies fonamentals per entendre l’evolució del Romànic a Catalunya, des de les primeres mostres del segle IV fins a la transició gòtica del segle XV. Malgrat el gran interès històric de la majoria, són ben poc conegudes i visitades i es troben en un estat ruïnós i deplorable, descuidades per l’administració, tancades al públic o ni tan sols situades als mapes i les rutes municipals.

“I si aquestes pintures romàniques tornessin al seu lloc, a les esglésies on van ser fetes?”, dic, amb ànim d’arrencar el debat, a Marc Sureda, conservador del Museu Episcopal de Vic. De seguida veig que té la resposta molt pensada. “No hi ha cap obra d’art medieval que hagi nascut en un museu. Totes hi han anat a parar segles més tard i en molts casos això les ha salvat”, m’argumenta. “A més, en un museu les obres es restauren, s’estudien, es relacionen amb altres dins d’un discurs, es poden visitar en un horari ampli, es fan activitats al seu entorn... Hi han trobat un nou context, gràcies a uns recursos que difícilment podran tenir en cadascun dels seus llocs d’origen. D’altra banda, avui es poden fer presents on van ser creades gràcies a mitjans com el mapping, el 3D...”, afegeix el Marc.

La restauració de l'església de Solanell, al municipi de Montferrer i Castellbò, ha permès conservar un conjunt inèdit de pintura romànica. Tal com han explicat des del Consell Comarcal de l'Alt Urgell, l'església de Sant Julià de Solanell és un gran temple d'època barroca, coronat per un característic campanar i situat a l'extrem nord del poble, fora del nucli d'aquesta població. Deshabitat des de la dècada de 1980, Solanell és objecte, des de fa pocs anys, d'un projecte de recuperació del nucli per evitar la seva ruïna i el seu oblit a través de la promoció del turisme rural i cultural.

Eth Conselh Generau d’Aran, a trauès de Musèus Val d’Aran e era empresa In Situ Patrimoni, a desvolopat un nau projècte culturau gràcies ath quau s’aufrís era Rota Romanica d’Aran en linha. A compdar d’aguest dijaus, totes es persones interessades poiràn hèr un torn virtuau per totes es glèises que formen part d’aguesta rota.

El Romànic català s'ha estudiat a consciència. L’obra més important és Catalunya romànica. Són 27 densos volums. No és pràctic, doncs, endur-se’ls per visitar els monuments d’aquest estil que hi ha repartits per Catalunya. Però hi ha un conjunt de guies que són una síntesi d’aquesta magna obra. L’ARA els ofereix aquests dies.

El conjunt romànic de la Vall de Boí està d'aniversari aquest 2020, ja que es compleixen vint anys des que la UNESCO el va declarar Patrimoni Mundial de la Humanitat. Va ser el 30 de novembre de l'any 2000, quan després d'anys de feina l'entitat va reconèixer el valor patrimonial d'aquest conjunt, format per les esglésies de Sant Climent i Santa Maria de Taüll, Sant Joan de Boí, Santa Eulàlia d'Erill la Vall, Sant Feliu de Barruera, la Nativitat de Durro, Santa Maria de Cardet, l'Assumpció de Cóll i l'ermita de Sant Quirc de Durro.

Que era il·legible. Sempre s’havia considerat que el frontal d’altar romànic que es conserva al Walters Art Museum de Baltimore era il·legible, i per tant era difícil descobrir-ne l’atribució i gairebé impossible trobar el lloc d’origen. L’historiador i hispanista nord-americà Walter W.S. Cook, gran expert en pintura sobre fusta a Catalunya, havia tirat la tovallola amb aquesta peça. Això encara va motivar més els dos investigadors de la UAB que han aconseguit atribuir-la, datar-la i resseguir-ne totes les vicissituds des que va ser estucada el 1250-1251 per a la parròquia de Sant Martí de Lleida.

Al director del Museu Nacional d’Art de Catalunya, Pepe Serra, li agradaria tenir enllestida la renovació de la col·lecció permanent de Romànic l’any 2022. Vol fer-la més plural, tant pel que fa al contingut de les obres com per donar veu a les comunitats d’on provenen moltes de les peces que la componen, especialment els grans murals que es van arrencar d’esglésies del Pirineu. “Al museu hi ha d’haver la veu del lloc on hi havia les pintures, i hem de trobar una fórmula per fer present el lloc”, afirma Serra. Per això, el museu va acollir ahir un dels actes commemoratius del centenari de l’arrencament de les pintures de l’absis central de la canònica de Santa Maria de Mur (Pallars Jussà), que són les primeres que es van arrencar i un dels grans tresors del Museu de Belles Arts de Boston des de l’any 1921. El protagonista de les pintures és un Pantocràtor envoltat pels símbols dels quatre evangelistes, i a sota hi ha els dotze apòstols i dues escenes del cicle de Caïm i Abel.

Comencem la nostra escapada al poble d’Avinyó, a l’extrem nord-oriental de la comarca del Bages. De fet el poble està situat en una vall prou ample formada per les rieres del Relat i Gavarresa, a tocar de la comarca del Lluçanès.

El Montseny és un massís muntanyenc íntimament lligat a la cultura, al patrimoni i a la història del país. Terra de ramaders i font de recursos forestals (tals com la fusta, el suro o la castanya, però també font de neu i glaç, vitals per la conservació dels aliments fins fa no més de cinquanta anys) el Montseny és un espai amb fisonomia pròpia, on predominen les masies i els boscos de fulla caduca, amb valls frondoses i nombrosos cursos fluvials.

La conselleria de Cultura de la Generalitat ha presentat aquest dissabte la restauració de sis monuments romànics de les Valls d'Àneu (Lleida) després de les intervencions que s'han desenvolupat des del 2011 dins el Programa romànic obert per posar en valor i adequar monuments catalans de notable interès arquitectònic i artístic.