El futbol és el millor adhesiu entre territoris. El Barça, en particular, és més que un club, és un pont entre nacions catalanes. El llibre Principat Blaugrana, del periodista andorrà Àlex Terés, recull, des de l'anècdota, una investigació que confirma mites entre el club barceloní i el Principat des de les estades dels futbolistes fins a les penyes d'aficionats més grans a l’estranger. L’Arxiu Nacional d’Andorra constata que la primera presència documentada de jugadors blaugranes al país pirinenc es remunta al 1949, quan quatre futbolistes, Joan i Marià Gonzalvo Falcón, Josep Seguer i Josep Canal, van reforçar el FC Andorra en un amistós durant la festa major d’Escaldes-Engordany. Una imatge impensable avui dia, on jugadors blaugranes vestien l’equipació tricolor amb goig.

“Acercarse al jugador Kubala haciéndole comprender cuánto se juega en caer imbécilmente al no cumplir sus obligaciones ”. Aquestes paraules són del gran Josep Samitier, llegenda del Barça, el primer jugador mític del club. Les va teclejar en una vella màquina d’escriure el dia 9 d’octubre de 1956, adreçades a la directiva del Barça, en el paper de secretari tècnic i com a resposta a una altra carta, signada pel president Francesc Miró Sans el 5 d’octubre, en què se li demana que intervingui perquè algú que ell coneix molt bé s’està comportant de manera indeguda. Són paraules escrites no per ser transcendides, sinó d’ús intern i de formes expeditives. També eloqüents respecte al tema que tracten. Quan Samitier i Miró Sans les van escriure tenien entre mans una preocupació. Ni sabien, potser intuïen, que l’objecte dels seus maldecaps esdevindria, amb el pas del temps, una figura mundialment reconeguda. Ni de lluny podien preveure que seixanta-dos anys després les dues cartes apareixerien en una botiga de col·leccionisme i caurien a les mans d’un periodista.

Era el 3 d’abril del 1965. Només quedaven tres jornades de Lliga quan l’Espanyol visitava l’antic estadi de San Mamés (2-1). Els blanc-i-blaus lluitaven per evitar el descens i l’entrenador, László Kubala, decidia alinear d’inici el seu fill gran, Branislav, més conegut com a Branko, a qui convertiria en el debutant més jove de la història del club blanc-i-blau. Tenia 16 anys i 83 dies. Cinquanta-tres anys després, cap espanyolista ha sigut capaç de batre el rècord d’aquest txecoslovac nascut a Sahy. Qui més s’hi ha acostat ha sigut Paul Quaye, el 2012, amb 16 anys i 177 dies. Diumenge Branko va morir, als 69 anys, d’una malaltia en una residència de Reus.

Ha mort Agustí Montal, qui va ser president del Barça entre 1969 i 1977. Ha mort avui, als 82 anys, just quan demà s’escaurà el primer aniversari de la mort de Johan Cruyff. Justament va ser Montal el president que va aconseguir portar Cruyff al Barça el 1973.