Nova fundació contra l'antisemitisme a Catalunya farcida d'apologia proisraeliana i amb protagonistes polítics: l'ex primer ministre francès i exregidor efímer Manuel Valls, reaparegut com a president de la nova plataforma Emet-Verdad; però també l'exalcalde de Barcelona Xavier Trias i el senador socialista Gabriel Colomé, vocals de l'entitat. Al Saló del Tinell del Palau Reial Major de la capital catalana, on va tenir lloc la disputa de Barcelona del 1263 sobre religió entre savis jueus i cristians, presidida pel rei Jaume I, s'ha presentat aquest dilluns Emet i el primer que ha fet és homenatjar la periodista i escriptora Pilar Rahola, que ha estat definida com la persona que "millor encarna la lluita contra l'antisemitisme". "El meu paper no hauria de ser excepcional", ha respost la comunicadora.

Llegint una notícia, a l'ARA, sobre Barcelona, he vist la propaganda de la newsletter a la qual et pots subscriure, que mostra, com a logotip, un panot. El panot, de cop, m’ha fet pensar en ell.

No cal inventar innocentades expressament per un dia com avui perquè n’hi ha que fa temps que circulen, algunes de boníssimes, com ara l’amnistia, o que el Barça ja tornaria a jugar al Camp Nou abans d’acabar el 2024, o aquella altra del ministre que va dir que el tren a Espanya vivia el millor moment de la seva història. I n’hi ha de cruels, com ara que Mazón continuï sent president del País Valencià.

Tant els presidents Illa com Sánchez van comparèixer ahir per fer balanç, i tots dos van dir que no tindrien inconvenient amb reunir-se amb Puigdemont.

Tothom coneix les regles del joc abans de començar, però ningú sap del cert com influiran en el resultat final. A les municipals, com a la resta de processos electorals a l'Estat, els escons es reparteixen aplicant la llei d'Hondt. La teoria explica que és un model més proporcional com més gran sigui la circumscripció. Amb 41 escons per repartir-se, Barcelona és un exemple pràcticament perfecte de la translació del percentatge de vots al percentatge d'escons que obtenen les candidatures. Per què "pràcticament"? Perquè existeix una altra variable determinant abans de començar a repartir regidors: la barrera d'accés.

És curiosa la campanya que fan els candidats del PSC, Jaume Collboni, i de Trias per Barcelona (no exactament el de Junts), Xavier Trias. Actualitzen i tornen a posar en funcionament allò que en els anys noranta es va anomenar la sociovergència, una manera de designar l'entramat d'interessos comuns (lluites compartides) que unien els partits aleshores sistèmics de Catalunya, Convergència (o CiU) i el PSC. Ara també en són, de sistèmics, socialistes i convergents, per bé que l'escenari, i les sigles, s'ha mogut substancialment. Convergència, o CiU, ja no existeix com a partit polític, però sí com a esperit: és una de les ànimes que es disputen l'espai convergent, en rivalitat amb una altra que es presenta com a independentista però que és bàsicament de caràcter populista i antipolític. A més d'això, el sistema ha fet sistèmiques —valgui la redundància— altres formacions: ERC, que ha passat de representar una minoria independentista de centreesquerra a convertir-se en una força socialdemòcrata tradicional; els comuns, que s'han encarregat de rebaixar el llegat ideològic del PSUC (després d'haver passat pels filtres de múltiples reencarnacions) als paràmetres definits pel neoliberalisme que se suposa que ataquen, o la CUP, que representen un esperit revolucionari també adaptat als temps de la impostura i els missatges a les xarxes. Tots aquests s'han incorporat al sistema, de manera que l'espai de l'alternativa antisistema ha quedat quasi tot a disposició de l'extrema dreta; és per això que Vox, i altres invents de la ultradreta, desperta simpaties sobretot entre el jovent.

L’exregidor de Barcelona i ex primer ministre francès Manuel Valls hauria finançat amb dos milions d’euros la campanya presidencial de les primàries de l’any 2017 a partir de la petroliera Orion Oil, una empresa fantasma del Congo, segons ha avançat el diari Libération. La investigació se centra en unes quantes personalitats pròximes a Valls, que s’haurien fet passar per ell per acostar-se al president d’Orion Oil, Lucien Ebata. Valls ha negat les acusacions, però la policia francesa diu que té proves que certifiquen els fets, com ara uns àudios d’Ebata en què afirma que Valls guanyarà perquè el finançarà –cosa que no va passar perquè Benoît Hamon es va imposar de manera clara–. “És jove. Encara que perdés, hi hauria una relació amistosa entre nosaltres dos, seria un nou amic per a mi”, afirma en una de les converses interceptades el màxim dirigent de l'empresa congolesa. 

“Els partits polítics no podran acceptar que, directament o indirectament, terceres persones assumeixin de manera efectiva el cost de les seves adquisicions de béns, obres o serveis o de qualsevol altra despesa que generi la seva activitat”. Només hi ha un partit que en les eleccions municipals de l’any 2019 incomplís aquest article, el 4.3 de la llei orgànica de finançament de partits polítics: Barcelona pel Canvi, la plataforma de Manuel Valls. Per això lidera el rànquing de sancions imposades a les formacions que van concórrer als comicis del 26 de maig de fa tres anys, amb un total de 277.000 euros. El segon és Independents per Huelva, amb 119.000 euros.

Un candidat paracaigudista és aquell polític a qui la direcció del partit situa en una circumscripció que no és la seva. El cas més recent i polèmic ha sigut el de Macarena Olona, que ha sigut la candidata de Vox a la Junta d'Andalusia, tot i néixer a Alacant, viure a Madrid i no tenir cap vincle amb Andalusia. La portaveu de Vox al Congrés es va empadronar a correcuita al municipi granadí de Salobreña per poder concórrer a les eleccions andaluses, i ho va fer al domicili d'un regidor del seu partit per complir amb el requisit de la llei electoral andalusa, que obliga els candidats a tenir veïnatge administratiu a la comunitat. El seu cas no és ni de bon tros una excepció. I, en la majoria dels casos, el desembarcament de grans espases en territoris on no tenen arrelament no ha portat els rèdits que buscaven les seves formacions.

1. El final de l’escapada. En la política abunden els personatges amb més vanitat que orgull. I la vanitat és frívola i ofusca els que n’han fet la seva manera d’estar en el món, mentre que l’orgull és exigent. Si en un primer moment els pot ajudar a créixer de manera ràpida enmig de la trama d’interessos i promeses que forja l’escena política, tard o d’hora els acaba deixant en evidència, incapaços d’entendre o de preveure la seva pròpia desventura. Tenim aquests dies un exemple canònic d’aquest deliri tan humà, massa humà, que té, això sí, la virtut de confirmar que la política no és aliena a les misèries humanes, ans al contrari: sovint les estilitza i les converteix en icona.

Nou revés polític per a Manuel Valls. L'ex primer ministre de França, també exregidor de l'Ajuntament de Barcelona, ha quedat eliminat a la primera volta de les eleccions legislatives franceses i no serà diputat. Valls era el candidat del president de França, Emmanuel Macron, a la circumscripció dels francesos residents a Espanya, Andorra, Portugal i Mònaco. Segons els resultats publicats aquest diumenge al vespre, Valls només ha obtingut la tercera posició, amb el 15,8% dels vots, un resultat que el deixa fora –per sorpresa– de la segona volta dels comicis i evita que compleixi el seu objectiu de tornar a la política francesa com a diputat a l'Assemblea Nacional. França celebra la primera volta de les legislatives el diumenge 12 de juny, però a les circumscripcions de l'estranger s'ha votat per avançat.

França celebrarà al juny eleccions legislatives, i els francesos que viuen fora del país tenen dret a escollir els seus diputats, que els han de representar a l'Assemblea Nacional. Els residents a la cinquena circumscripció (que agrupa Espanya, Portugal, Andorra i Mònaco) tindran una papereta més als centres de votació. I és que Stéphane Vojetta, diputat de la llista d'Emmanuel Macron el 2017 –i que va ser la més votada–, s'ha rebel·lat i ha decidit mantenir la seva candidatura, encara que el seu partit, La República En Marxa, ha optat per un altre candidat: ni més ni menys que Manuel Valls, ara de tornada a França després del seu pas fugaç per l'Ajuntament de Barcelona.

La presència de l'ex primer ministre de França Manuel Valls al Camp de Mart la nit electoral, on el president Emmanuel Macron celebrava la seva reelecció, feia intuir que l'exregidor de l'Ajuntament de Barcelona estava preparant-se per tornar a la política. Segons avancen aquest dimarts diferents mitjans de comunicació francesos, Macron ha decidit repescar Valls per a les eleccions legislatives que se celebren al juny. L'ex primer ministre socialista, que fa mesos que es deixa veure en platós televisius i actes electorals de Macron, serà el candidat de La República en Marxa (LREM) de la cinquena circumscripció, la dels francesos expatriats a Espanya, Andorra, Portugal i Mònaco. El partit encara no ha fet cap anunci oficial, però mitjans com Le Parisien, Le Figaro o BFMTV ho donen per fet citant fonts de LREM.

Fa poc més d’un mes que Manuel Valls va deixar la regidoria a l’Ajuntament de Barcelona i també la formació que liderava, Barcelona pel Canvi (BpelCanvi), un partit que es va construir al voltant de la seva figura i ara es troba abocat a un futur incert. La nova líder, Eva Parera, fa temps que cuina una estratègia d’acostament al PP de cara a les municipals, que va començar amb el seu fitxatge pels conservadors a la llista de les eleccions catalanes del 14-F. Tanmateix, i malgrat la seva sintonia amb el líder del partit, Alejandro Fernández, la seva proposta d’acostament genera recels a les files populars.

El pas de l'ex primer ministre francès Manuel Valls per la política municipal barcelonina no tindrà un capítol final emotiu, èpic o de cap tipus. Valls, de fet, no assistirà al ple extraordinari que l'Ajuntament celebrarà el pròxim dimecres i on hi ha previst un punt de l'ordre del dia per oficialitzar la seva renúncia. No hi haurà discurs final, segons ha avançat Betevé i han confirmat a l'ARA fonts de Barcelona pel Canvi, la formació de Valls. La sessió de dimecres tindrà només dos punts de debat: el que ha motivat la convocatòria extraordinària del ple, que és aprovar la declaració de la ciutat com a àrea d'habitatge tens, i el comiat del ja ex regidor, que es farà sense ell. Tampoc té previst cap discurs de comiat en un altre escenari.

Manuel Valls ha estat evacuat com el residu polític que era, i hem vist la seva figura baixant empetitida per l’aigüera de la història, perduda dins el remolí constant de notícies molt més importants, o urgents, o estrepitoses. La notícia que Manuel Valls abandonava la política barcelonina (i l’Ajuntament de Barcelona) i se’n tornava per on havia vingut, a cercar noves oportunitats per fer valdre el seu arribisme, va ser rebuda fins i tot amb un punt de cosa intempestiva, com si ja fes molt de temps que ens havíem oblidat d’ell. De fet, era així.