William Vickrey, premi Nobel d’economia l’any 1996, va proposar posar peatges per controlar la congestió de trànsit als anys 1960. Era professor a la Universitat de Colúmbia a Nova York i pensava com en alleugerir l’accés a Manhattan, amb els colls d’ampolla que representaven ponts i túnels. Recordo que a mitjans de la dècada del 1980, en un seminari acadèmic conjunt entre la Universitat de Colúmbia i la de Pensilvània –on jo era professor–, el ponent tardava a arribar i Vickrey es va aixecar, i, per entretenir l’audiència, ens va explicar una història.

El psicòleg Walter Mischel va fer, ja fa molts anys, un interessant experiment conegut com la prova del núvol de sucre. Consistia a oferir a nens i nenes d’uns quatre o cinc anys una llaminadura, amb la promesa que si no se la menjaven i s'esperaven tranquils uns quinze minuts, llavors en rebrien una altra i podrien menjar-se-les totes dues. Cada nen estava tot sol en una cambra, en la qual rebia el dolç i s’havia d’esperar.

El passat 13 d’agost, l’ARA informava en les seves pàgines d’Economia que, el 2021, els túnels de Vallvidrera i el Cadí havien augmentat els beneficis en un 93%. La notícia precisava que la xifra de guanys encara estava un terç per sota dels nivells prepandèmics però, així i tot, feia notar que la rendibilitat financera de l’empresa havia evolucionat entre el 32% (2019), l’11% el 2020 i el 20% el 2021. Ja voldrien totes les empreses perjudicades pel covid i els confinaments haver mantingut, en l’any pitjor de la pandèmia, una rendibilitat de l’11%!

Els peatges a les autopistes catalanes tenen la virtut de ser una de les coses que més irriten els ciutadans. No és, ni de bon tros, la injustícia més greu, però a la vida ja passa que, tenint problemes importants, acabem saltant per un detall aparentment insignificant.

El president de l'empresa de transport Moventia, Miquel Martí, ha proposat aquest dimarts la creació d'un ens público-privat que reguli la mobilitat a la regió metropolitana de Barcelona a llarg termini i que també planifiqui les inversions necessàries en infraestructures. En la seva intervenció de la tercera edició d'Automobile Talks 2021 organitzat per Fecavem, també ha dit que acceptaria la creació d'un peatge urbà "ben articulat" i que la recaptació es destinés exclusivament a fomentar la mobilitat sostenible. Al seu torn, la regidora de Mobilitat de l'Ajuntament de Barcelona, Rosa Alarcón, ha rebutjat la idea d'aquesta taxa perquè generaria "noves incerteses" i perquè la ZBE "no està consolidada".

Abertis, la companyia controlada per la família Benetton i per ACS, feia anys que intentava, sense èxit, entrar en el mercat concessional dels Estats Units. Ara per fi ha aconseguit comprar una autopista a l'estat de Virgínia, que comportarà un pagament d'uns 1.000 milions d'euros, segons ha informat la companyia.

El govern espanyol ha licitat dos contractes per encarregar els estudis sobre els canvis en el trànsit que es produiran quan, l'1 de gener de l'any que ve, s'aixequin les barreres de peatge de l'autopista AP-7 en el seu tram sud, entre Tarragona i Alacant, a l'acabar la concessió que hi té Aumar, del grup Abertis.

El peatge de les nou autopistes rescatades i gestionades pel ministeri de Foment baixarà una mitjana del 30% a partir del 15 de gener del 2019, segons ha anunciat aquest dimarts el ministre de Foment, José Luis Ábalos.

La Generalitat s'hauria proposat recuperar l'obra més gran que ha fet mai, la de la C-25 –és a dir, l'eix transversal que uneix Cervera amb Caldes de Malavella– amb l'objectiu de reduir el dèficit. Segons publica aquest dijous 'La Vanguardia', la conselleria d'Economia i Hisenda, dirigida pel vicepresident Oriol Junqueras, hauria demanat al govern espanyol els diners per fer aquesta operació al fons de liquiditat autonòmic, el FLA.

La Generalitat Valenciana i els ajuntaments més propers a l'autopista de peatge AP-7 han acordat ampliar el front comú que reclama l'alliberament i la gratuïtat de la via als agents econòmics, la societat civil i les universitats. Ho han fet en la reunió que han mantingut aquest matí la consellera d'Habitatge i Obres Públiques, María José Salvador, amb alcaldes i representants municipals de 22 ajuntaments del País Valencià.

El secretari d'estat d'Infraestructures, Julio Gómez-Pomar, ha atribuït a la Generalitat la falta de solucions per a la carretera N-340, que acumula 9 víctimes mortals des del setembre del 2015. En una entrevista a RAC1, Gómez-Pomar ha explicat que l'Estat ha tancat un acord amb la concessionària Abertis perquè els camions puguin circular gratuïtament per l'autopista AP-7, i no ho facin per la carretera, però ha assegurat que és el Govern qui els ha d'obligar a fer-ho.

Abertis, mitjançant la seva filial francesa Sanef, i l'operadora Orange s'han aliat per desenvolupar un sistema de pagament dels peatges de les autopistes amb el mòbil.

Quant costaria que el Govern rescatés els peatges de la C-32 del Maresme i el Garraf? La concessió que té Abertis acaba el 2021, pel tram del Maresme, i el 2038 per la del Garraf. El Parlament va instar ahir el Govern que ho calculi per no allargar més la concessió.

El peatge de Mollet del Vallès, a la C-33, ha registrat aquest diumenge al migdia dos quilòmetres de retencions en sentit Granollers en el cinquè #novullpagar, convocat "d'urgència" per Solidaritat. El volum de cotxes ha obligat a aixecar les barreres, segons expliquen els usuaris a Twitter, tot i que la situació ja s'ha normalitzat.