El 24 de setembre passat, en un context marcat per la paràlisi, el ple del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) va assolir un acord significatiu sense publicitat: l'aprovació d'una pujada salarial per als seus membres. La decisió, que es va tramitar a proposta de la comissió d'assumptes econòmics, ha generat polèmica pel contrast entre la celeritat pel que fa a les retribucions pròpies i la inacció en altres àmbits de la justícia.

Carlos Castresana acaba de publicar Bajo las Togas (Tusquets, 2025) sobre errors judicials al llarg de cinc segles d'història. Aquest fiscal de carrera des del 1989, ha estat membre de la Fiscalia Antidroga i de la Fiscalia Anticorrupció del Tribunal Suprem i actualment és fiscal al Tribunal de Comptes. En la seva trajectòria destaca haver estat autor de les denúncies que van permetre el processament dels generals Pinochet i Videla.

Els jutjats de violència s'encarreguen des d'aquest divendres de tots els delictes d'agressió sexual. Fins ara, les seves competències se centraven en la violència dins la parella o de l'exparella, i les violacions en què no hi havia un vincle afectiu entre víctima i agressor quedaven al marge d'aquests jutjats especialitzats. El canvi farà que s'ocupin de tots els tipus de violència masclista, una cosa que ja preveia la llei del només sí és sí el 2022 i que encara no s'havia aplicat. A més, aquests jutjats també estrenen competències en causes per matrimoni forçós, tràfic d'éssers humans per a explotació sexual i assetjament per raó de sexe. Implicarà, per tant, que assumeixin més feina, i això ha despertat alarmes sobre si el canvi podria saturar aquests jutjats i allargar molt els temps d'espera. Aquesta setmana més d'un centenar de jutges han alertat en un comunicat que es veien abocats al "col·lapse", mentre que altres veus de la judicatura insten a esperar a veure els efectes del canvi i l'impacte dels reforços i noves places de jutge que ha anunciat el govern espanyol.

El ple del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) ha decidit per unanimitat no reconèixer la convocatòria de vaga de jutges i fiscals que han anunciat cinc associacions –totes menys les progressistes– per a la setmana que ve. L'acord d'aquest dijous adverteix els convocants que la vaga no té cap "suport normatiu" perquè el dret a vaga no està regulat per als jutges. Per això, conclou que "no escau tenir-la anunciada", i recorda que ja es va pronunciar en el mateix sentit davant les vagues convocades el 2009, el 2012 i el 2013. Les associacions convocants han criticat la decisió i ja han anunciat que mantenen la vaga, que consideren "una mesura legítima, proporcionada i responsable".

El terratrèmol polític d’aquesta setmana a Ferraz té el seu origen en un informe policial de l'UCO que estava sota secret de sumari emmarcat en una peça separada del cas Ábalos al Tribunal Suprem (TS). Des dels tribunals, qui porta aquest cas és el jutge Leopoldo Puente. És també el que dijous va oferir a Santos Cerdán declarar voluntàriament el 25 de juny davant el TS pels “indicis consistents” que l’apunten.

És la xifra més baixa dels últims anys, però, així i tot, és "inadmissible". Una dona va ser assassinada per violència masclista a Espanya cada 7,6 dies durant l'any passat, el 2024. Així ho subratlla l'Informe sobre víctimes mortals de la violència de gènere i domèstica en l'àmbit de la parella o exparella que ha fet públic aquest dilluns al matí l'Observatori del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) a Madrid. Es tracta de 48 víctimes mortals en total, de les quals, un 25% van perdre la vida en crims que es van produir en municipis petits, de menys de 25.000 habitants, segons recull l'informe.

Era el 25 de juny de l'any passat quan el PP i el PSOE, a Brussel·les, van anunciar el pacte per renovar el Consell General del Poder Judicial, més de cinc anys i mig després que s'esgotés el mandat. Fins aquest dimecres no s'ha sabut el motiu de fons pel qual els dos grans partits de l'Estat van trobar el desllorigador: el dia 21 d'aquell mateix mes, quatre dies abans, el Grup d'Estats Europeus contra la Corrupció (GRECO), depenent del Consell d'Europa, havia adoptat un informe molt dur contra la situació de la cúpula judicial espanyola. "La situació és urgent. L'estancament del CGPJ s'ha traduït en un retard substancial en el nomenament d'alts càrrecs del poder judicial a tot el país. Aquesta és, sens dubte, una situació preocupant que requereix una acció ràpida i eficaç", deia el text, conegut ara.

El malestar de la cúpula judicial amb el govern espanyol s'ha deixat sentir aquest dijous a Barcelona. L'acte d'entrega de despatxos a la nova promoció de jutges ha reunit la plana major de la judicatura i el rei Felip VI, que han aprofitat per enviar un missatge en defensa de la justícia i del seu funcionament. Des de la taula d'autoritats, el ministre de la Presidència i de Justícia, Félix Bolaños, ha hagut de sentir com la presidenta del Consell General del Poder Judicial, Isabel Perelló, li llegia la cartilla per l'última reforma anunciada per l'executiu per reformar l'accés a la carrera judicial i fer-la menys elitista. "El vigent sistema d'accés és democràtic, en tant que garanteix que qualsevol persona, de qualsevol procedència i origen social i sigui quina sigui la seva ideologia, pot competir en igualtat de condicions", ha reivindicat Perelló. L'executiu vol ampliar les beques a opositors i promoure que ingressin a la carrera judicial o de fiscal professionals del dret amb deu anys d'experiència, sense passar per una oposició.

L'allau de queixes de ciutadans contra el jutge del cas Errejón, Adolfo Carretero, ha portat el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) a moure's. El promotor de l'acció disciplinària ha incoat una diligència informativa per estudiar si s'ha d'expedientar el magistrat per l'interrogatori a la presentadora Elisa Mouliaá de la setmana passada. El jutge va adoptar un to dur i incisiu i, tal com s'ha pogut comprovar en els vídeos de la declaració, va incomodar la víctima. "No deu ser que vostè sí que volia alguna cosa amb aquest senyor i que, com que no li va correspondre, ara el denuncia?", va ser una de les preguntes que va fer el titular del jutjat d'instrucció 47 de Madrid.

Aquesta setmana el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) ha anunciat que estudia expedientar el magistrat del jutjat mercantil número 11 de Madrid, Manuel Ruiz de Lara, pels seus comentaris a X contra el president espanyol, Pedro Sánchez, i la seva dona, Begoña Gómez, a qui es va referir com a "barbigoña". Abans ja li havia obert una altra diligència per titllar Sánchez de "psicòpata", que va quedar arxivada. Ara bé, qui és Ruiz de Lara? Quina és la seva trajectòria?

El Consell General de Poder Judicial (CGPJ) investiga el titular del jutjat mercantil número 11 de Madrid, el magistrat Manuel Ruiz de Lara, per la publicació de diversos missatges en què es fa referència al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i a la seva parella, Begoña Gómez. En concret, l'organisme Promotor de l'Acció Disciplinària del Poder Judicial ha obert una diligència informativa per uns missatges publicats a la xarxa social X a través d'un compte que duu el nom del magistrat. Segons ha informat el mateix CGPJ en un comunicat, en aquests missatges es parlava de Pedro Sánchez i Begoña Gómez.

Entre els set candidats inicials per presidir el nou Consell General del Poder Judicial (CGPJ) no n'hi havia cap d'origen català. Res no feia preveure aleshores que la candidata de consens que seria el desllorigador del bloqueig seria Isabel Perelló, nascuda a Sabadell i amb part de la seva trajectòria a l'Audiència de Barcelona. Aquesta tria ha fet que per primer cop en la història de la democràcia a l'Estat, no només una dona sigui la màxima representant del poder judicial espanyol, sinó que ho sigui algú de Catalunya. El professor de ciència política de la Universitat de València (UV) i recentment nomenat director del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), Joan Rodríguez Teruel, que fa molts anys que estudia el fenomen de les elits polítiques a Espanya, constata en una conversa amb l'ARA que el cas de Perelló és una "excepció total" perquè hi ha una "infrarepresentació" de catalans en els cossos burocràtics de l'Estat i no són habituals els casos en què arribant al cim.

Dimecres comentàvem que la nova presidenta del CGPJ, la sabadellenca Isabel Perelló, és dona, catalana i ve del cantó progressista. I dèiem que molt bé, però que per començar només hi havia una pregunta, que era si pensava fer aplicar la llei d'amnistia als jutges.

L’elecció d'Isabel Perelló com a presidenta del Suprem i del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) m’ha recordat molt les polèmiques sobre la recerca d'un mediador internacional per resoldre el conflicte amb l’Estat. A la nova cap de l'estructura judicial a Espanya li espera una tasca ben feixuga, la de fer de conciliadora entre dues parts de l'univers de la justícia que semblen irreconciliables. De fet, el seu nomenament neix d’un pacte entre conservadors i progressistes amb la finalitat que cap dels dos grups s'emporti una victòria clara. El govern espanyol preferia perfils més compromesos amb l’esquerra judicial, com el de les magistrades Ana Ferrer o Pilar Teso, que va acabar per retirar-se de la cursa. I els conservadors van proposar Perelló pensant que la seva vocació de mediadora –exercida diverses vegades a la seva sala del Suprem, la contenciosa– els evitaria episodis de derrota. Però si es creuen el que no és més que una suposició, la victòria dels conservadors resulta pírrica. Isabel Perelló no aixeca la veu, però sap manar. Al seu estil, amb bones maneres, i sense abandonar les seves conviccions.

L’obertura de l’any judicial és un d’aquests actes de pompa i circumstància en què l’estat espanyol mostra les seves millors gales i la seva escenografia més solemne, carregada de medalles, punyetes i foscors del Segle d’Or. La pàtina abarrocada va adherida a la idea que brilla amb més força en aquestes ocasions, i que no és tant la d’una justícia compromesa amb els valors de la democràcia com la de la indissoluble unitat d’Espanya, personificada en la figura del cap d’estat, el rei Felip VI.

Per moltes i justificades raons, la notícia del dia és aquesta:

Sembla una broma, però no ho és. Després de cinc anys amb el mandat caducat per la negativa del PP a pactar la renovació amb el PSOE, el 25 de juny passat les dues formacions van arribar a un acord, sota el paraigua de la Comissió Europea. El pacte donava llum verda al nomenament de vint vocals (deu de progressistes i deu de conservadors), però sense entrar en qui havia de ser el nou president de l'òrgan. La idea era que aquests vocals serien prou madurs i flexibles per arribar a un acord, ja que es necessita una majoria qualificada per nomenar el president. Però després de tres reunions es constata que el bloqueig continua i no hi ha cap perspectiva que hi pugui haver un acord entre els dos bàndols. En la reunió d'aquest dilluns fins i tot s'ha renunciat a posar data a una nova reunió.

El tercer ple del nou Consell General del Poder Judicial (CGPJ) per triar president ha acabat com els dos anteriors: sense acord entre el bloc progressista i el conservador. La situació de bloqueig un cop renovat l'òrgan de govern dels jutges s'enquista i, davant la impossibilitat de consensuar un candidat, els recentment nomenats vocals han posposat sense data la designació del futur president del CGPJ i del Tribunal Suprem.

Ha arribat la calor i hi ha molta experiència acumulada que demostra que aquesta circumstància enterboleix la ment i fins i tot estimula la violència. Deu ser per això que en les darreres setmanes tot sembla enredar-se i complicar-se en l'àmbit polític, malgrat el pacte al qual van arribar finalment el govern de Pedro Sánchez i el PP d'Alberto Núñez Feijóo per renovar el Consell General del Poder Judicial. Aquell acord va permetre constatar un cop més el valor del diàleg per afrontar els problemes socials, en aquest cas els de la justícia, per contrast amb l'estratègia de la confrontació sistemàtica. Però el miratge va desaparèixer ràpidament, i va tancar expectatives en qüestió d'hores. Estem molt lluny de l'esperit que va guiar la Transició i la lluita política es caracteritza per la seva ferocitat, en un ambient recarregat, espès i obscur, que per a molts fomenta el desinterès i la passivitat. Quan em trobo amb amics i coneguts que presenten aquest tipus de quadre psicològic em recordo invariablement de Meursault, el protagonista de la novel·la L'estrany, d'Albert Camus. L'apatia de Meursault és proverbial. Es tracta d'un home indiferent a tot. Segur que recordeu l'inici del relat, quan parla de la mort de la mare, sense ser capaç de dir si s'acaba de produir o va passar el dia anterior. “Avui –escriu– ha mort la mare. O potser ahir. No ho sé”.

Pujar a l'Everest ja no és tan difícil com abans. De fet, diuen que aquesta experiència gairebé forma part dels paquets turístics, almenys per als iniciats en l'esport de l'escalada. Ho dic com a metàfora, perquè hem comprovat, després de cinc anys de patiment, que aconseguir un pacte d'estat sobre la justícia també és senzillament qüestió d'entrenament i de voluntat. Et poses les xiruques, i cap a Brussel·les, a buscar un xerpa de la Comissió Europea que t'ajudi a conquerir el cim més alt, que en aquest cas era el de la renovació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), l'òrgan de govern dels jutges. Tan fàcil com ha estat, finalment. En canvi, que frustrant va ser arribar tants cops a poca distància del punt més alt i haver hagut de tornar a baixar sense cap resultat. La història dels fracassos de cada iniciativa per desbloquejar la situació va fer que ja ningú cregués en la possibilitat de l'acord. Jo m'imaginava un Suprem ple de teranyines, convertit en un túnel del temps, amb els sumaris –inclòs el del Procés– devorats per la pols i la humitat.