Almenys 350 persones que feien una ruta de senderisme al Tibet han estat rescatades "sanes i estàlvies" després que una tempesta de neu assotés els voltants de la muntanya de l'Everest. La forta nevada va sorprendre els excursionistes el dissabte 4 d'octubre a la nit quan eren a uns 4.200 metres d'altitud sobre el nivell del mar. La tempesta va sepultar diverses tendes de campanya i va deixar incomunicats diferents punts de la ruta que transcorre per la vall de Gamma, al vessant oriental de l'Everest.

"Hem fet el cim". Ara fa 40 anys, a les quatre de la tarda del 28 d'agost del 1985, per primer cop es parlava català a dalt de l’Everest, el cim més alt del planeta. Una notícia que va omplir d’orgull tot un país. Aquell "Hem fet el cim" va esdevenir un crit generacional, un lema d’aquella Catalunya que seria olímpica. La gent va incorporar-lo al seu lèxic i milers de persones van rebre els herois quan van tornar a casa. Tot i que, curiosament, la frase pronunciada dalt del cim per Òscar Cadiach va ser “Catalunya ha assolit el sostre del món”.

"Quan vaig pujar a l’Everest em vaig sentir a prop del meu pare”, diu l’alpinista Jamling Tenzing Norgay  (Darjeeling, Índia, 1965). Un home que es presenta a si mateix com un xerpa, conscient que encara ha d’explicar molts cops que un xerpa no és algú que ajuda a fer cims portant els trastos dels alpinistes a l’esquena. Els xerpes són un poble que fa segles que viuen a l’ombra dels cims més alts del planeta. Un poble que històricament no volia pujar els cims perquè allà hi vivien les divinitats. Però tot va canviar quan van arribar-hi els occidentals. “La nostra relació amb les muntanyes és diferent, però l’arribada dels escaladors occidentals va canviar-ho tot. Ara vivim d’això. A la meva família ja som dotze els que hem arribat a dalt de l’Everest”, explica Jamling. El primer va ser el seu pare, el llegendari Tenzing Norgay, l’home que va acompanyar el neozelandès Edmund Hillary quan el 1953 van esdevenir els primers a coronar la muntanya més alta del planeta.

Un ascens a l'Everest sol durar setmanes, però la setmana passada quatre britànics van reduir-ne el temps dràsticament viatjant des de Londres fins al cim i tornant-ne en menys de set dies, segons l'organitzador de l'expedició. Es van saltar el període d'aclimatament, en part, inhalant una arma secreta: el gas xenó. La seva gesta ha revolucionat el món de l'alpinisme i ha comportat una investigació del govern nepalès, perquè el seu ús està en el punt de mira. Algunes investigacions han demostrat que el xenó pot aclimatar ràpidament les persones a altituds elevades, tot i que alguns experts diuen que els beneficis, si n'hi ha, són insignificants, mentre que els efectes secundaris encara no estan clars.

Tot just fa cent anys, el 8 de juny de 1924, l'escalador britànic Andrew Sandy Irvine i el seu company George Mallory encaraven l'últim tram de la seva escalada cap al cim Everest. Volien ser les primeres persones a coronar la muntanya més alta del planeta. Aquell dia, però, seria l'últim cop que els veurien amb vida. Noel Odell, col·lega d'expedició, va ser l'últim a certificar-los vius. Odell els va veure superar l'últim pas tècnic abans d'arribar al cim i un instant després la boira se'ls va cruspir. Ara, tot just un segle més tard, una expedició de National Geographic ha localitzat el que podrien ser les restes de Sandy Irvine. La troballa es va produir a la glacera Rongbuk Central, ubicada sota la cara nord de la muntanya.

El sostre del planeta és cada any dos mil·límetres més alt. L'Everest, la muntanya més alta de la Terra, ha crescut entre 15 i 50 metres en els últims 89.000 anys, molt més que la resta de vuitmils que formen l'Himàlaia. Es tracta d'una anomalia geològica, ja que les altituds de les muntanyes d'una mateixa serralada haurien de ser similars, i ara investigadors del University College de Londres i de la Universitat Xinesa de Geociències la poden haver resolt. En un estudi publicat a la revista Nature Geoscience han demostrat que l'erosió de la gola de l'Arun, un riu pròxim a l'Everest, empeny cap amunt el cim de la muntanya, que ja fa 8.849 metres d'altitud, uns 250 metres per sobre del següent cim més alt, el K2.

Araceli Segarra i Roca (Lleida, 1970) porta, gairebé com un cognom més, el títol honorífic d’haver estat la primera catalana que va pujar l’Everest. Uns instants, els de trepitjar el cim del món, a 8.848 metres, que li han durat tota una vida. És igual que ara sigui conferenciant, dibuixant, escriptora o dissenyadora de joies. Tant és que ja faci 28 anys d’aquella expedició i que la percepció de la dificultat de l’Everest hagi canviat i sembli, ara mateix, un repte més dels molts que et proposa una societat inquieta. Araceli Segarra serà, per sempre, la primera.

Araceli Segarra (Lleida, 1970) és alpinista i creadora i il·lustradora de la col·lecció infantil “Els viatges de la Tina” (Alpina). Als 26 anys es va convertir en la primera dona de l’Estat en coronar l'Everest. Ara publica “Expedició al sostre de vidre” (Rosa dels Vents).

De petita ja s’enfilava. “De casa al forn hi havia uns murs amb unes pedres que sortien. Encara no sabia ni el concepte d’escalar, però recordo que passava pels murs d’anada i tornada. Pujava per tot arreu, corria, saltava... Quan tens una infantesa que no et controlen, potencies les teves llibertats. No li tens por a res perquè ningú t’està dient que no ho pots fer. Al barri teníem una infantesa completament descontrolada. Tot i que era una ciutat, encara hi havia molts espais oberts i jo vivia davant un descampat enorme i allà et passaves tot el dia”.

]]>

Kilian Jornet ha fet públics els seus plans per a aquest 2023, que passen bàsicament per participar en una única prova, la Sierre-Zinal, i tornar a l'Himàlaia a la primavera. "Aquest hivern ens quedem a casa i faré alpinisme per la zona. A la primavera, volem anar a l'Himàlaia amb les nenes. De projectes en tinc molts, però dependrà de les condicions meteorològiques. Estarem en un lodge i, si hi ha bon temps en algun gran cim, anirem cap allà. Serà un projecte d'alpinisme", ha dit l'atleta ceretà.

]]>

George Mallory embogint, literalment, per arribar al cim. El monument de les botes verdes de Tsewang Paljor. La Gran Tragèdia del 1996 amb testimoni directe de Jon Krakauer. La històrica cordada de Hillary i Norgay. I la de Messner i Habeler, els primers que van arribar a dalt de tot sense oxigen. L'Everest suma llegendes com metres fa, tants com 8.848. La història d'aquesta muntanya l'han escrita centenars de grans aventurers empesos per un magnetisme difícil d'explicar. Els seus relats són de superació, risc i ambició, però també d'obsessió per arribar a trepitjar el sostre del món. La conquesta de l'Everest ha estat una font inexhaurible de creació de mites i de competicions per ser els primers des que, el 1922, el Regne Unit hi va enviar els seus millors alpinistes per intentar coronar-lo. Velles històries de fracassos i victòries en èpoques colonials que s'estenen fins al final del segle XX. I just aquí, més concretament el 1982, és quan passa aquesta història, la del primer intent català de pujar a l'Everest, una temptativa que tot just acaba de fer 40 anys.

]]>

Kilian Jornet torna a ser a l'Everest. Segons ha informat Garret Madison, cap de l'única expedició que ara mateix és al camp base del cim més alt de la Terra, Jornet és al camp 1, des d'on podria intentar atacar el cim durant els pròxims dies si el temps l'acompanya.

]]>

Ed Dohring és un metge d’Arizona que havia somiat tota la vida amb fer el cim de l’Everest. Però quan ho va aconseguir fa uns dies, es va sorprendre del que va veure. Els alpinistes s’empenyien els uns als altres per fer-se selfies. El cim, que té una superfície similar a la de dues taules de ping-pong, estava ple a vessar de gent, amb una vintena de persones concentrades. Per arribar a dalt de tot de la muntanya, va haver d’esperar durant hores fent una cua en què estaven els uns a tocar dels altres, pit amb esquena, en una zona rocosa al costat d’un precipici de milers de metres d’altitud. Fins i tot va haver d’esquivar el cos d’una dona que acabava de morir i estava estès a terra. “Va ser horrorós”, explica per telèfon des de Katmandú, la capital del Nepal, on descansa en un hotel després d’haver fet el cim. “Era un circ”, resumeix.

]]>

Un muntanyista britànic de 44 anys ha mort aquest dissabte a l'Everest i la xifra d'alpinistes morts aquesta temporada al pic més alt del món ja s'eleva a la desena. Divendres dues persones més van perdre la vida en diferents fases de l'ascensió, que cada cop fan més persones, fins al punt que es produeixen autèntics embussos.

]]>

Benvolgut Everest, et felicito per haver batut el rècord de visitants amb cues de gent com formigues que volien pujar al cim del món. Per l’experiència que tenim a Barcelona, és ara que has d’aprofitar aquest moment dolç i aplicar una bateria de mesures que consolidin el turisme com el gran motor econòmic del Nepal.

]]>

Pujar a l'Everest ja no és una fita només assolible per superhomes. Avui qui decideix pujar aquesta muntanya de 8.848 metres ho fa només amb cinc bombones d'oxigen a l'esquena, que atenuen l'esforç, de la mateixa manera que ho fan un seguit de cordes fixes a la muntanya a les quals es poden agafar els escaladors, tant de pujada com de baixada, sempre acompanyats dels xerpes. Amb tantes facilitats, cada cop més persones s'atreveixen a fer el cim, fins al punt que els alpinistes han de fer cua a causa de la gran afluència de gent. Almenys tres persones han mort en aquest embús humà.

]]>

El nepalès Kami Rita, la persona que més vegades ha pujat al cim del món, ha tornat a batre aquest dimecres el seu propi rècord coronant l'Everest (8.848 metres) per 23a vegada, per sobre de les 21 escalades d'Apa Sherpa i Phurba Tashi Sherpa.

]]> Diumenge passat una dona que formava part de la mesa electoral va decidir no donar-li la mà a la candidata Inés Arrimadas i va posar sobre la taula el tema de la bona educació. Tant és si a la campanya s’havien perdut totes les formes. Una cosa no treu l’altra. En política, tot s’oblida amb una rapidesa extraordinària. A les xarxes, com sempre i a l’instant, cadascú hi diu la seva i els comentaris van des dels qui es posen les mans al cap fins als que se senten representats per aquesta ciutadana. De totes les obligacions que corresponen a una persona a qui li ha tocat formar part d’una mesa, que jo sàpiga, no hi ha la de donar la mà a la gent que vota. Per tant, es considera una qüestió de bona educació el fet de fer-ho. Però no es pot considerar un gest de mala educació no fer-ho. Que la política professional consisteixi a barallar-te amb els teus adversaris i després baixar al bar a fer un cafè, no vol dir que la gent que no s’hi dedica ho visqui de la mateixa manera. Qui té raó? La bona educació és un concepte que s’ha de redefinir constantment i mai no ens posarem d’acord. És com el mal gust. “Has de ser una nena educada”, ens deien de petites. Però “educada” volia dir que no havies de donar la teva opinió i que havies de fer el que et diguessin. Entre la bona educació i la submissió hi ha una frontera prima com una coca de vidre.

]]>

La muntanya més alta del món, l’Everest, situada a la serralada de l’Himàlaia, està perdent la seva bellesa a causa de l’acumulació d’escombraries. Bombones d’oxigen, tendes de campanya, escales, llaunes, embolcalls i muntanyes de porqueria humana s’han convertit en protagonistes d’un paisatge on havia de regnar el blanc impol·lut de la neu. “Després de debatre-ho amb els xerpes alpinistes, es calcula que hi ha unes 50 tones de residus només a l’Everest”, diu a l’ARA Ganga Ram Pant, portaveu de l’Associació de Muntanyencs del Nepal.

]]>

El sostre del món celebra dimarts els 65 anys de la primera expedició que el va coronar i ho fa entre els que veuen els seus 8.848 metres amb el desig i la por amb què es viuen les grans aventures i els que alerten que la muntanya no pot assumir la pujada cada any d'un miler de persones.

]]>

Kami Rita Xerpa s'ha convertit en l'home amb més ascensos a l'Everest, després de coronar-lo per 22a vegada. El xerpa del Nepal tenia 14 anys quan va pujar per primer cop als dos primers camps de l’Everest. El seu pare, Mingma Chering, com tants altres xerpes, tenia com a feina acompanyar fins al cim més alt del món expedicions d’alpinistes de tot el món amb el somni de pujar al sostre del planeta. Amb 18, va coronar-lo per primer cop. I ara, amb 48 anys, s'ha convertit en la persona que ha pujat més cops a dalt de tot: 22 vegades. Kami Rita Xerpa portava 21 ascensions a l’Everest, tantes com Apa Xerpa i Phurba Tashi Xerpa. D’aquestes 22 ascensions, 21 les ha fet des del vessant del Nepal, la seva terra, i una des de la part xinesa.

]]>