Nicole Kidman fa temps que és una cara habitual de les sèries, tot i que la seva sort ha estat desigual pel que fa a l'èxit dels seus projectes. Va triomfar amb Big little lies, però altres produccions com La pareja perfecta o Nine perfect strangers no han estat gaire ben rebudes per la crítica. Malgrat aquests petits fracassos, l'australiana no defalleix en la seva conquesta de la televisió i engega el 2026 sent la protagonista de l'adaptació d'una famosa saga de novel·les negres escrites per Patricia Cornwell. A Scarpetta Kidman interpreta una doctora forense brillant, Kay Scarpetta, que investiga diverses morts que semblen estar relacionades amb el cas en el qual va treballar 28 anys enrere i que va impulsar la seva carrera. La sèrie s'estrena aquest dimecres a Prime Video i, a l'espera de saber si serà l'èxit que Kidman desitja, ja ha rebut la llum verda per a una segona temporada, actualment en fase de producció.

L'actriu Nicole Kidman i el cantant de country Keith Urban s'han separat després de 19 anys de matrimoni. El mitjà nord-americà TMZ ho ha avançat en exclusiva, seguit d'altres capçaleres com People, Variety i Page Six. La parella té dues filles en comú: Sunday Rose, de 17 anys, i Faith Margaret, de 14. Segons aquests mitjans, la decisió de separar-se la va prendre Urban, que des de finals de l'estiu viu en una altra casa a Nashville, als Estats Units, on també tenen la llar familiar. Les mateixes revistes expliquen que Kidman s'oposava a la separació i que la seva germana Antonia l'està ajudant en aquest procés.

Babygirl sembla voler resoldre, d'una vegada per totes, l’esgotada pregunta freudiana “Què vol la dona?” En vista de la nova pel·lícula de l'actriu i directora neerlandesa Halina Reijn, la resposta és senzilla: un bon got de llet acompanyat, si és possible, de Harris Dickinson ballant sense samarreta al ritme del Father figure de George Michael. Si això sona a clixé és perquè, certament, ho és: Reijn aborda la dialèctica entre submissió i dominació implícita en tot acte sexual, però no amb el cerebral nihilisme de La pianista, una de les seves referències, sinó amb l'erotisme setinat d'anunci de perfum del thriller sexual dels vuitanta.

Ni Nine, ni Rabbit Hole ni tampoc Babygirl, The perfect couple, Lioness, Big Little Lies o les seqüeles d'Aquaman. Sense el consell de la seva mare, Nicole Kidman no hauria sortit a cap d'aquestes pel·lícules i la seva carrera professional hauria canviat radicalment, com també la història contemporània del cinema. Ho ha revelat aquesta setmana l'estrella de Hollywood en una entrevista a CBS News, que a priori havia de tractar sobre el nou film Babygirl, que s'estrenarà a casa nostra el 17 de gener del 2025.

En la presentació a Venècia de Babygirl de Halina Reijn, Nicole Kidman reafirmava el seu compromís de treballar amb més directores de cinema per compensar la desigualtat històrica que pateixen les dones en aquest àmbit. No sabem si aquesta militància s'estén a les sèries, en què fa temps que col·labora amb cineastes com Jane Campion, Susanne Bier o Lulu Wang. Perquè Kidman és una de les moltes actrius que en els últims anys han trobat en la ficció televisiva un territori més acollidor i productiu que la pantalla gran. L'australiana ja va participar en diferents sèries a l'inici de la seva trajectòria, als anys vuitanta, per centrar-se gairebé exclusivament en el cinema a partir dels noranta. Però va retornar a la ficció televisiva amb Big little lies (2017), tot un èxit que també va produir i que ha marcat la seva carrera a la pantalla petita. Kidman ha intervingut en vuit títols més des d'aleshores. La majoria comparteixen característiques: són minisèries (així no ha de comprometre's a llarg termini i pot mantenir el vincle amb el cinema), adapten alguna novel·la i ella també hi exerceix de productora.

Quan només es porten celebrades tres jornades de la Mostra de Venècia, el certamen italià ja s’ha omplert de pel·lícules protagonitzades per personatges que esdevenen narradors poc fiables. En la sèrie televisiva Disclaimer, d’Alfonso Cuarón, projectada els dos primers dies de festival, Cate Blanchett dona vida a una periodista d’investigació que es converteix en el focus d’una polèmica quan un secret enterrat en el seu passat surt a la llum. Per la seva banda, el documental Riefenstahl, d’Andres Veiel, presentat fora de competició, destapa la manera en què la cineasta alemanya Leni Riefenstahl, col·laboradora del règim d’Adolf Hitler, va intentar ocultar la seva implicació en la construcció de l’imaginari nazi. I, per últim, aquest divendres la Mostra ha acollit l’estrena mundial de la pel·lícula Marco, basada en la història d’Enric Marco, l’home que es va inventar que havia estat presoner del camp nazi de Flossenbürg i que va arribar a presidir l’Amical de Mauthausen. “Marco és un personatge de ficció en si mateix”, ha apuntat a Venècia el cineasta basc Aitor Arregi, que codirigeix la pel·lícula amb Jon Garaño: “Si Enric Marco es va crear un altre Marco, per què no hauríem de fer-ho nosaltres també?”.

L'actriu Nicole Kidman i la celebritat de les xarxes Kim Kardashian s'han enfilat a la passarel·la de Balenciaga, que aquest dimecres va presentar de la mà del director creatiu de la firma, Demna Gvasalia, la seva segona col·lecció d'alta costura a París. La desfilada va estar plena de persones famoses com la cantant Dua Lipa, les top models Bella Hadid i Naomi Campbell, a més de Kardashian, una de les muses del georgià, i Kidman, que va sorprendre els convidats lluint un vestit llarg drapejat amb cua totalment metal·litzat, amb una aparença pensada estrictament per a una gala nocturna.

Vanity Fair ha publicat aquesta setmana totes les portades que ha creat aquest any per al seu tradicional Hollywood Issue, un número de la revista dedicat específicament a les estrelles del cinema comercial occidental. De les vuit portades que ha seleccionat la revista per a aquest especial, que arriba a la seva edició número 28, la que ha acaparat més atenció ha sigut la de Nicole Kidman. Per què? Pel variat ventall de crítiques que ha rebut. Diverses, però, això sí, totes igual de masclistes.

‘Being the Ricardos’

(3 estrelles)

Direcció i guió: Aaron Sorkin. 131 min. Estats Units (2021). Amb Nicole Kidman, Javier Bardem i Nina Arianda. Disponible a Amazon

]]>

L'exempció de fer la quarantena anticovid a Hong Kong per a l'actriu australiana Nicole Kidman, que hi gravarà una sèrie per a la plataforma digital Amazon, ha generat polèmica a l'antiga colònia britànica. El govern local ha defensat la decisió. Kidman va arribar dijous en un avió privat per rodar la sèrie Expats i, tot i que, segons les autoritats, compleix amb la condició de "minimitzar" el contacte amb els ciutadans de Hong Kong, se la va veure comprant en una zona cèntrica de l’illa de Hong Kong. La premsa local recorda avui que la majoria de viatgers que arriben a la regió autònoma xinesa han de fer a fins a 21 dies de quarantena obligatòria després que l'executiu reforcés fa poc els requisits per protegir-se de la propagació de les últimes variants del coronavirus.

]]>

Cabellera rossa, roba totalment blanca i cara d'estar a punt de tocar el cel. Aquesta és l'aparença externa de la Masha, una guru de la indústria del benestar que dirigeix un complex al qual arriben nou urbanites estressats i esgotats que busquen una vida millor. Ells són els protagonistes de Nine perfect strangers, la minisèrie que Amazon estrena aquest divendres i que compta amb Nicole Kidman en el paper d'una líder espiritual que no és aigua clara. La minisèrie, impulsada per part de l'equip de Big little lies i amb altres cares conegudes com Melissa McCarthy o Luke Evans, arriba una setmana després del final de The white lotus (HBO), una altra producció sobre rics neuròtics i una de les poques produccions que han aconseguit destacar en un estiu seriòfil anèmic. Nine perfect strangers arrenca amb l'estrena dels seus tres primers episodis i posteriorment alliberarà els capítols setmanals fins a arribar als vuit que completen la producció.

]]>

He vist d’una revolada The undoing, la sèrie de HBO protagonitzada per Nicole Kidman, Hugh Grant i Donald Sutherland. Quin repartiment! Explica la història d’un assassinat i de com Grant n’és el principal sospitós: ¿ha matat la seva amant, la mare d’un nen del col·legi del seu fill, o és víctima d’un cúmul de casualitats i infortunis? Feia temps, molt de temps, que no veia una sèrie tan i tan dolenta. Totes i cada una de les decisions del guió fan riure, les situacions són totes inversemblants i els diàlegs demencials. Costa entendre com tres actors d’aquesta categoria accedeixen a intervenir en un subproducte de tan baixa estofa. Bé, els diners, suposo, que hi deuen tenir un paper important. Dic que l’he vista d’una revolada perquè té alguna cosa magnètica, vols saber si és culpable o no i, com que només són sis episodis, aguantes fins al final. M’ha fet pensar en aquella categoria de pel·lícules dolentes, fins i tot molt dolentes, que tenen un repartiment incomprensiblement boníssim.

]]>

Nicole Kidman no és gaire fan de les xarxes socials i per això prefereix que les seves filles, Faith Margaret, de 9 anys, i Sunday Rose, de 12 anys, no tinguin perfil a Instagram. L'actriu ho va explicar en una entrevista virtual que va fer al programa britànic Loose women per promocionar la minisèrie The undoing, que acaba d'estrenar a la HBO. Kidman es va obrir un compte d'Instagram fa només dos anys, quan Reese Witherspoon la va convèncer.

]]>

A la minisèrie de la HBO The undoing, un thriller psicològic que s’estrena el 25 d’octubre, Nicole Kidman dona vida a Grace Fraser, una psicòloga de Manhattan que veu com, de sobte, la violència i la luxúria destrossen la seva vida impecablement ordenada. Amb les seves reserves acumulades de passió i fredor, les seves ambigüitats emocionals i sexuals, la Grace -un nom que d’entrada no és irònic fins que passa a ser-ho-és un tipus de dona que Kidman ja ha interpretat abans. Un tipus de dona que mai ens cansarem de veure-li interpretar. Un tipus de dona en què l’actriu, de 53 anys, hi continua trobant nous matisos ocults i perillosos. “De vegades he lluitat contra aquesta intensitat emocional i he mirat de protegir-me’n -diu Kidman-. Ara he arribat a un punt en què penso: «No. Ho has de pair. Potser ni tan sols ho has d’entendre. Però sempre has de deixar que flueixi»”.

]]>

Fa pocs dies vaig escriure a Google “Eyes Wide Shut música” per a un article que tinc al cap. Volia buscar informació sobre el tan fascinant ús musical en l’última pel·lícula de Stanley Kubrick. Vaig trobar alguns materials que segur que em serviran i també uns altres que no em vaig saber estar de tafanejar. Eyes Wide Shut, des que la vaig veure, poc abans de la seva estrena oficial a principis de setembre del 1999, a l’enyorat cinema Club Doré de la Gran Via, ha sigut un film amb una capacitat de fascinació que no s’ha apagat ni una mica. La història del matrimoni en crisi que s’introdueix en un enfilall d’obsessions, de trobades malaltisses, de personatges obscurs i misteriosos. L’escena de l’orgia, tan estranya, tan capaç de generar estranyesa, tan oberta a pensar sobre l’ús del cos de la dona, tan poc complaent, tan suggeridora alhora. L’escena de la botiga de disfresses, la discussió de Cruise i Kidman sota els efectes de la marihuana, el sexe, tangible i intangible... La presència total d’un Kubrick demiürg, minuciós, la seva fama d’obsessiu, de perfeccionista...

]]>

Nicole Kidman per fi es va poder reunir fa pocs dies amb la seva mare després del confinament. L’actriu torna a ser a Austràlia i va penjar dues fotografies a Instagram amb el text “És tan bo poder abraçar la mare! Han passat 8 mesos”

]]>

Direcció: Joel Edgerton. Guió: Joel Edgerton a partir del llibre de Garrard Conley. 115 min. Estats Units (2018). Amb Lucas Hedges, Nicole Kidman, Russell Crowe i Joel Edgerton.

]]>

El fill adoptiu dels actors Tom Cruise i Nicole Kidman, Connor Cruise, es casa a través d'una cerimònia de l'Església de la Cienciologia, i això farà que la seva mare no pugui assistir-hi. Ho ha decidit el pare del futur nuvi, que ha sigut qui ha prohibit que Nicole Kidman acudeixi a l'enllaç, segons publica la web nord-americana Radar Online.

]]> Hi ha pel·lícules que no existirien sense el seu actor o actriu protagonista. O serien completament diferents. És més que evident que Destroyer no existiria sense la participació orgànica, extrema, impressionant de Nicole Kidman. Sempre s’ha arriscat, mai ha girat l'esquena a la creació total, a donar el 100% de la seva personalitat com a actriu. Fins i tot quan la cirurgia li va canviar el rostre i automàticament es va convertir en una altra actriu. Quin cas tan especial, el seu.

]]>

Ser fill d’un famós no sempre és fàcil. Sinó que l'hi preguntin a les dues parelles de bessons de Miguel Bosé i Nacho Palau. En una història digna de la pel·lícula ‘Tu a Boston i jo a Califòrnia’, aquests dies la parella ha sorprès amb un divorci d’allò més rocambolesc. El cas és que Bosé i Palau, després de quasi tres dècades de relació, han decidit partir peres. El problema ha vingut a l'hora de decidir com es repartien els quatre fills, dues parelles de bessons que l’artista i l’escultor havien tingut per separat a través de gestació subrogada. Uns germans que, tot i no ser de la mateixa sang, s’havien criat junts i que ara s’han vist obligats a separar-se: dos amb Miguel Bosé a Mèxic i els altres dos a Espanya amb Nacho Palau. Com era d’esperar, els fills no estan portant gens bé la separació i ara els advocats de Palau han posat una demanda a Bosé perquè els germans puguin tornar a estar junts. La guerra està servida.

]]>