Dues explosions davant del palau presidencial egipci d'Al Itihadiya, a l'est del Caire, han causat la mort d'un coronel i un agent de policia, així com diverses persones ferides, segons ha informat la televisió estatal. Aquests atemptats, anunciats fa tres dies pel grup jihadista Agnad Masriera (Soldats de Egipte), coincideixen amb el primer aniversari de les protestes que van conduir a la destitució de l'islamista Mohammad Mursi.

El Consell de Ministres d'Egipte ha declarat aquest dimecres els Germans Musulmans " grup i organització terrorista". El viceprimer ministre i titular d'Ensenyament Superior, Hosam Isa, ha dit que el govern ha pres la decisió després que dimarts un atac suïcida contra una seu policial causés almenys tretze morts i 134 ferits a la ciutat de Mansura, al delta del riu Nil.

El deposat president egipci Mohamed Mursi i altres dirigents islamistes seran jutjats per col·laborar amb organitzacions estrangeres, com Hamàs i Hezbol·lah, per perpetrar accions terroristes i divulgar secrets d'estat, segons ha informat aquest dimecres la fiscalia general del país.

Els partidaris del president derrocat Mohammed Mursi han convocat noves manifestacions divendres, dia de festa setmanal a Egipte, contra el cop militar del passat 3 de juliol.

Els islamistes egipcis ja saben que tenen al davant el poderós aparell militar i policial de l'estat, però en el seu desafiament s'enfronten també a la resistència ciutadana dels autoanomenats "comitès populars", que aquest diumenge han impedit l'inici de diverses marxes al Caire. Armats amb pals i barres i amb el consentiment de les forces de seguretat, aquestes milícies urbanes ocupen diàriament els carrers de la capital poc abans que arribi la nit i comenci el toc de queda.

Màxima tensió a Egipte en l'anomenat 'divendres de la ira' islamista. Milers de seguidors dels Germans Musulmans han sortit en massa als carrers del Caire per protestar per la massacre de dimecres per part de l'exèrcit, malgrat l'ampli desplegament policial i militar que té la ciutat blindada de tancs. Els soldats tenien via lliure per disparar a matar. I ho han fet, segons nombroses informacions que, tot i ser confoses, parlen de desenes de morts a mans de soldats i franctiradors, probablement policies.

Egipte ha acomiadat aquest dijous els morts de la massacre de dimecres, arran del violent desallotjament de les acampades que mantenien els opositors del cop militar a la capital. Ho han fet mentre als carrers continuen els incidents i els episodis violents, com assalts a esglésies, que les autoritats han promès combatre amb mà dura. Les últimes xifres del ministeri de Sanitat xifren en almenys 638 els morts i 3.994 els ferits durant l'operació policial posada en marxa per desmantellar les acampades dels islamistes partidaris del retorn del president Mursi, derrocat per un cop d'estat.

El govern egipci ha decidit aquest dimecres començar a adoptar "totes les mesures necessàries" per acabar amb les acampades dels islamistes al Caire, perquè considera que suposen "un perill per a la seguretat nacional i la pau social".

La tensió entre partidaris i detractors del rais deposat, l'islamista Mohamed Mursi, està a un nivell crític. Durant aquesta matinada haurien mort més de 200 persones i 400 haurien resultat ferides en enfrontaments entre els seguidors dels Germans Musulmans i la policia al districte cairota de Ciutat Nasser, segons ha denunciat la confraria. El govern, però, reitera que en la repressió contra el campament de seguidors de Mursi a les portes de la mesquita Rabà al-Adauiya només s'han utilitzat gasos lacrimògens. I d'acord amb la informació del ministeri de Sanitat, només hi hauria 38 víctimes, tot i que les imatges difoses per les agències d'informació mostren desenes de cossos.

L'islamista Mohamed Mursi, derrocat de la presidència d'Egipte el 3 de juliol i acusat d'assassinat i conspiració, podria acabar a la mateixa presó que el dictador egipci Hosni Mubàrak, tombat durant la revolta de principis del 2011. Així ho ha anunciat el ministre de l'Interior, Mohamed Ibrahim, en una roda de premsa on ha assegurat que "si Déu vol, aviat tot estarà resolt", referint-se a la decisió de la fiscalia.

El fotoperiodista Ahmed Samir Assem estava gravant dilluns passat la repressió dels militars egipcis contra els seguidors de Mohamed Morsi davant la seu de la Guàrdia Republicana quan va ser assassinat. Assem va enregistrar la seva mort.

Els Estats Units no es plantegen, ara per ara, retirar l'ajuda militar a Egipte. El portaveu de la Casa Blanca, Jay Carney, ha dit que el govern nord-americà es prendrà el seu temps per determinar si el que ha passat a Egipte és un cop militar. Si finalment arribés a aquesta conclusió, Washington es veuria obligat per llei a retirar el seu programa d'ajuda militar a la potència àrab.

Milers de partidaris i detractors de Mohamed Mursi han tornat a sortir als carrers d'Egipte enmig del bloqueig polític que, en les últimes hores, ha frenat el nomenament del premi Nobel, Mohamed ElBaradei, com a primer ministre interí. Tot i que en un principi s'havia confirmat que el polític liberal prendria les regnes del país, immers en la protesta i la violència des del cop d'estat de dimecres passat, l'oposició dels salafistes n'ha aturat finalment el nomenament.