Més d'una seixantena d'autors catalans han viatjat fins a Mèxic per representar Barcelona a la 39a Fira Internacional del Llibre (FIL) de Guadalajara, en què la ciutat és convidada d'honor. Deu dels participants resumeixen el seu periple a l'altra banda de l'Atlàntic en primera persona.

Els premis que la revista Serra d'Or lliura cada any són una de les cites culturals més veteranes i amb més solera de les lletres catalanes. L'edició 2023, que ha servit perquè Francesc-Marc Álvaro, cap del consell de redacció de la revista, presentés la nova etapa de la publicació mensual, en actiu des del 1959, ha tingut com a colofó el reconeixement de Josep Vallverdú per la seva "important tasca com a autor de literatura infantil i juvenil". Vallverdú, que farà cent anys al juliol, ha estat també un destacat traductor, poeta i memorialista, amb llibres com Proses de Ponent.

"És hora de tornar a posar el Rector de Vallfogona on toca: va ser el primer poeta barroc català, i li correspon un altar entre Ausiàs March i Jacint Verdaguer. No ens podem permetre tenir-lo tan oblidat!", diu Josep Pedrals, poeta, rapsode i comissari de l'any dedicat a l'autor amb motiu dels 400 anys de la seva mort. Francesc Vicent Garcia (Saragossa, 1578/9 - Vallfogona de Riucorb, 1623) és una de les figures cabdals de la literatura catalana del segle XVII que, actualment, només els acadèmics, algun escriptor devot i un grapat de lectors curiosos coneixen. Durant segles, però, l'autor va ser considerat un clàssic i la seva popularitat va fer córrer poemes que se li atribuïen i que en realitat no eren obra seva, com ara En apreci d'estar enamorat, que acaba amb un vers estripat: "Jo me cago en l’amor i en sa hermosura!"

El festival Barcelona Poesia 2022 "posa el focus en el caràcter efímer de la paraula" i potenciarà "la creació poètica en directe", expliquen els seus directors, Maria Callís i Josep Pedrals. Potser per això l'edició d'enguany se singularitza per programar recitals, concerts i espectacles que no es tornaran a repetir. En triem una desena d'entre les 54 activitats previstes en 21 espais de la ciutat. Hi participaran més de 130 poetes.

"Amb ell vaig veure que es podien fer poesies de coses que no hauria dit"

Glòria Coll Domingo (Riudoms, 1988). Autora de Retorn (Godall, 2017) i Territori inhabitable (Edicions de la UAB, 2015)

"El vaig descobrir de joveneta amb la MOLC i em va captivar. Primer, per com tractava la llengua, amb cruesa, gairebé crueltat. Agafa les paraules i les treu de lloc, fa servir expressions i girs lingüístics que prenen una força excepcional. Per a mi, hi havia estranyament i familiaritat, perquè jo soc de Riudoms i també em ressonava a la llengua de casa. Segon, per les temàtiques. M'eren properes, per la cosa més material d'acostar-se al món. Amb ell vaig veure que es podien fer poesies de coses que no hauria dit, com el final de la festa de Però non mi destar. Les relacions afectives i sexuals amb dones també tenen el punt de vista inesperat, no són convencionals, però són properes i també poden ser críptiques. A Ferrater mai l'he deixat de llegir, com un sol llibre: t'hi sents reflectit i a la vegada hi ha moltes coses que no comprens i hi vols seguir batallant. La meva generació de poetes se centra en el cos i Ferrater va ser molt corpori, va posar les relacions sensibles a un nivell que pocs havien fet".

]]>

Fa unes setmanes, de visita a Barcelona, l’escriptora Irene Vallejo em parlava de la tendència que encara hi ha a separar les humanitats i les ciències, com si fossin territoris diferents i, fins i tot, deia, en conflicte. Al contrari, ella creu que hem de lluitar per acabar amb aquesta distinció i treballar les connexions entre les dues “matèries”, perquè això ens enriquirà i ens permetrà tenir mirades i punts de vista diversos sobre la realitat. 

]]> "Ara estarem parats dalt de la sínia / durant un temps en què tot serà espera. / Gronxats en el grinyol d'una cistella, / inquiets, perquè la inèrcia és qui ens domina". Així comença el poema inèdit que ha escrit i recitat Josep Pedrals per a la iniciativa Poeta de Guàrdia (@poetadguardia), que a través de Twitter presentarà, durant els dies de confinament, textos inèdits declamats pels seus autors.

]]>

Segons el catolicisme, el purgatori és un estat transitori entre terra i cel ocupat per ànimes que han pecat però que encara poden aspirar a la salvació. El gran Samuel Beckett -premi Nobel de literatura el 1969- converteix aquest inconcret “estat” en l’escenari nu d’un teatre, amb un arbre -un salze- com a tot attrezzo. Aquest espai metafísic està poblat per dos estranys personatges, Vladimir i Estrabó, que dialoguen estrafolàriament mentre esperen un misteriós Godot. A ambdós s’hi afegiran després Pozzo i Lucky, una parella encara més estrambòtica i enigmàtica: Pozzo sembla l’amo de Lucky, a qui força a carregar amb tot d’andròmines i sobre el qual exerceix una cruel tirania. El clàssic de Beckett es veu ara rescatat per Proa amb una nova i excel·lent traducció de Josep Pedrals, fet que demostra que els anys no han alterat la capacitat suggestiva d’un text immortal. Mentre assistim als avatars de l’excitació dialògica d’aquesta doble parella teatral, se’ns hi van fent evidents alguns referents bíblics que, si cap, afegeixen més confusió a la representació. En el primer acte se suggereix que Vladimir i Estragó podrien ser els dos lladres crucificats amb Jesucrist al Gòlgota. En un rampell deutor de Cioran, Vladimir mormola al seu company: “I si ens en penedim?”. I Estragó retruca: “D’haver nascut?”...

]]>

La col·lecció Alabatre de LaBreu Edicions es va presentar en societat un vespre al bar Horiginal del número 29 del carrer Ferlandina. Era l’any 2006 i la sala estava plena de poetes, alguns dels quals acabarien formant part del catàleg impulsat per Ester Andorrà i Marc Romera. “Si recordo els inicis ens veig com dos amics eixelebrats que, a base d’anar coincidint en recitals i sopars, vam acabar prenent la decisió de començar una col·lecció de poesia –diu Romera–. L’Ester va ser qui va llaurar el terreny: havia fet un màster d’edició, tenia una impremta i es va despenjar publicant un conte que revisitava el mite de Sant Jordi i una antologia de la revista digital Paper de Vidre”.

]]>

El poeta i recitador Josep Pedrals serà el nou codirector del festival literari Barcelona Poesia, juntament amb la poeta i gestora cultural Mireia Calafell, que va entrar al programa l’edició 2018. Josep Pedrals pren el relleu d'Àngels Gregori, que n’ha estat codirectora entre el 2017 i el 2019.

]]>

A l’any es publiquen més d’11.000 llibres en català i més de 80.000 en castellà a tot l’Estat. Catalunya fa segles que és un país de llibres. Fins al segle XV es feien manuscrits i, per tant, només a l’abast d’elits. El 1475 s’instal·la la primera impremta a Barcelona (a València un any abans). Aviat n’hi va haver a Tortosa (1477), Lleida (1479), Girona (1483), Tarragona (1484) i Montserrat (1499). Sí, ens hi vam posar d’hora. A partir d’aquí comença una fructífera història que ha convertit Barcelona en capital del llibre (en català i castellà), amb la diada de Sant Jordi com a emblema popular, convertida el 1995 en Dia del Llibre per la Unesco.

]]>

Abans de mirar d’anar a l’entranya d’aquesta obra fascinadora, em cal dir una cosa: feia temps que no trobava un desplegament de geni tan gran! Aquest títol, immens de mida i realització, tanca la trilogia que va començar El furgatori (2006) i que va continuar El romanço d’Anna Tirant (2012). Geni, talent i intel·ligència compositiva. Són poemes, especialment el que presento, que es comenten a ells mateixos. I aquest últim, que comenta (i de quina manera!) la tradició literària catalana i la universal. En el primer, Pedrals ja es referia al poble mític de Bolló i a la figura reverenda del Quim Porta, una mena de mentor (el qui em porta ), o potser de llevadora de l’estre, del personatge-poeta Josep Pedrals; ànimes, tots dos, d’aquest darrer lliurament, un monumental poema-novel·la-assaig. A El furgatori, Pedrals editava Porta. A El romanço, mestre i deixeble discutien, entre altres qüestions, a propòsit de la novel·la protagonitzada per l’Anna Tirant (què ens resta, sinó anar tirant!). En el d’ara, recapitulació i enlairament definitiu de la sèrie, Quim Porta s’ha fet fonedís per sempre, bé que tot al llarg del llibre en sentirem la presència, indefectible, en forma de recerca, però també de desolació de la quim era -dels integrants, en definitiva, de la seva escola.

]]>

Josep Pedrals acaba de publicar un dels llibres més inclassificables i poderosos d’aquest 2018, però no fa cara de cansat. Sembla que les més de 600 pàgines d’ Els límits del Quim Porta (LaBreu) hagin brollat de dins seu sense esforç, amb la mateixa naturalitat amb què la novel·la intercala poemes, reflexions assagístiques, contes i una quantitat de jocs lingüístics impossible de comptar. “Aquí tanco un cicle que vaig començar fa molts anys i que s’ha materialitzat en una trilogia, integrada per El furgatori, El romanço d’Anna Tirant i Els límits del Quim Porta ”, explica.

]]>

El cel no és per a tothom, de Marta Rojals, és la novetat més matinera d’aquesta rentrée, i segurament la més esperada, tenint en compte l’enrenou a la xarxa durant els mesos de juliol i agost. Anagrama, que posa a la venda la novel·la el 29 d’agost, va disseminar exemplars del llibre entre periodistes i llibreters, i molts d’ells han contribuït, amb els comentaris a Twitter, Facebook i Instagram, a engrandir encara més el hype de l’autora a qui ningú pot posar cara des que va debutar amb Primavera, estiu, etcètera (La Magrana, 2011). Quatre anys i mig després de L’altra, Rojals s’aproxima a l’enfrontament entre dues bessones, l’Eva i la Sara, al llarg de 600 pàgines amb una estructura que combina la tensió del present -en què les germanes es veuen obligades a retrobar-se- i flaixbacs que recorren les seves vides, entrellaçades amb les dels pares, el tercer germà, les parelles, els amics, els fills i les trajectòries laborals: l’Eva fa mitja jornada en una consultoria, preocupada per la desaparició de l’Ona, la seva filla gran; la Sara, en canvi, explica la seva relació obsessiva amb els avions rere la qual s’amaga un dels múltiples secrets de la novel·la.

]]>

Qui es planti al número 29 del carrer Ferlandina, molt a prop del Macba, esquivant els skaters que faci falta i amb la intenció d’assistir a un dels recitals de dimecres al vespre de l’(H)original, quedarà descol·locat durant uns segons. El bar restaurant es diu La Rubia des de fa uns mesos, i la decoració interior està totalment renovada. Així i tot, al fons del local hi ha un passadís que connecta directament amb la sala annexa on, des de l’any 2004, es pot accedir a una realitat paral·lela, la dels poetes, una dimensió feta d’admiració i d’enveges, de nervis, d’històries d’amor, de cigarrets fumats a corre-cuita al passadís, d’eufòria, de cervesa i croquetes. També de discussions aferrissades sobre literatura, i sovint, de qüestions més prosaiques.

]]> Tot sortint de la tertúlia d’ Els matins de TV3 escric això. Allà hem comentat els resultats de l’enquesta PISA i els seus criteris de valoració i, com toca, hem fet una jeremiada sobre com va de malament això de l’educació. Però la veritat és que, veient el que es considera avui una bona educació (obediència, credulitat, ocupabilitat, narcisisme...), a vegades m’agradaria que el país sortís d’això del PISA amb la consideració de país bàrbar. I és que, mentre en parlàvem, al meu cap jo ho lligava amb l’homenatge que li van fer a Joan Oliver el dia 30 a Sabadell.

]]> El primer cicle de 'Lletres & copes', organitzat per la Institució de les Lletres Catalanes i Magatzem Escolà, comptarà amb Empar Moliner, Josep Pedrals, Rafael Nadal i l'actriu Sílvia Bel com a protagonistes.

]]> Coincidint amb el desè aniversari de la Fundació Palau, el festival Poesia i + augmenta les activitats i referma la seva aposta per les propostes actuals i arriscades. Es demostra amb els noms propis programats: clàssics de l'experimentació com Carles Santos i Pau Riba, propostes més noves com les d'Enric Casasses amb Pascal Comelade, El Petit de Cal Eril, Ajo & Judit Farrés i l'espectacle 'Reatule d'avars' del Brossa Quartet de Corda, que uneix música clàssica i hip hop. La Nit de Poetes, en què veus destacades de la poesia catalana prendran la paraula, comptarà amb el recent premi Lletra d'Or Josep Pedrals, en Manuel Forcano i la Núria Martínez Vernis.

]]>

Marc Agud i Josep Pedrals organitzen una nova edició del festival Exquisits, que des del divendres 27 de juliol i fins al 7 de setembre combinarà recitals de poesia i actuacions musicals. Després de les jornades poètiques a càrrec de Lluís Calvo (27 de juliol) i Max Besora (3 d'agost), Nico Roig presentarà el disc 'Tonada del genoma humà' (10 d'agost), Fèlix Pons donarà la seva visió de 'La tardor barcelonina', de Francesc Pujols (17 d'agost), i Bikimel avançarà noves cançons (24 d'agost). Marçal Font (31 d'agost) i Francesc Garriga (7 de setembre) tancaran l'edició 2012 d'Exquisits amb més poesia.

]]>

Avel·lí Artís Gener (1912–2000), autor de novel·les i llibres de contes i de memòries, va treballar, a més, de periodista, escenografista i publicista, a banda de fer centenars de mots encreuats i traduir 'A sang freda', de Truman Capote, i 'Cent anys de solitud', de Gabriel García Márquez. L'Ara Llegim l'homenatja amb motiu del primer centenari del seu naixement a partir de converses amb Màrius Serra, Isabel Martí, Pilar Rahola i Julià Guillamon.

]]>