La ciutat de Barcelona ha aprovat inicialment la reconversió de l’antic Cinema Comèdia en un museu dedicat al Modernisme (Casas, Rusiñol, Mir o Nonell) i vestits d'alta costura, per iniciativa d’un fons d’inversió i la col·lecció de Carmen Thyssen. Escric aquesta frase a consciència, el subjecte de la qual és “la ciutat de Barcelona”. El document urbanístic s’ha fet públic, cosa que permet analitzar amb detall el que l’Ajuntament de Barcelona proposa pel que fa als supòsits sempre més controvertits de la llei d’urbanisme: la participació de la comunitat en les plusvàlues generades per l'actuació urbanística i el principi de la funció social del dret a la propietat.

L'anunci de la inauguració del que serà el museu Carmen Thyssen on ara hi ha el Teatre Comèdia també va ser, a més, una presentació intencionada. Concretament, l'acte que va tenir lloc aquest dijous al Saló de Cent marca el que serà el futur dels Thyssen i l'herència –en termes de coneixement i també de patrimoni– que tot fa pensar que deixarà la popularment coneguda com a Tita Thyssen. De bracet i perfectament conjuntades amb tons blancs i beixos, la baronessa es va fer acompanyar de Carmen Thyssen Jr., que amb divuit anys ja forma part de la Fundació Art i Llegat que ha constituït la viuda del baró Thyssen-Bornemisza.

El cinema Comèdia de Barcelona serà un museu Carmen Thyssen. Com avança La Vanguardia i ha confirmat l'ARA, la baronessa, juntament amb la promotora Stoneweg, ha arribat a un acord de 25 anys amb els propietaris de l'edifici, les famílies Pla i Planàs, per crear un nou centre d'exposicions per a la col·lecció de l'aristòcrata. "Les negociacions van per bon camí i el projecte del Museu Carmen Thyssen és el que té preferència", afirmen fonts de l'agència que representa la propietat. Fonts de Stoneweg Experience consultades per l'ARA es mantenen en la "prudència" fins que no estigui tot signat, i, per tant, no afegeixen més declaracions.

Un vell desig de la baronessa Carmen Thyssen és tenir un museu a la seva ciutat natal, Barcelona, on exposar la seva col·lecció d'art. Després que no tirés endavant el projecte d'un museu amb el seu nom a la frustrada Esplanada dels Museus de Montjuïc, ara Carmen Thyssen està enllestint un acord amb Stoneweg, la promotora del també nonat Hermitage de Barcelona, per exposar la seva col·lecció a l'antic cinema Comèdia, tal com van avançar dijous diversos mitjans i ha confirmat l'ARA. Des de Stoneweg Experience no avancen més detalls de l'operació, però sí que reiteren que mantenen "un diàleg constant amb els representants de tots els sectors culturals del país" i que estan "sempre disposats a considerar i explorar noves iniciatives culturals tant en l'àmbit nacional com internacional". Pel que fa al cost del projecte, la inversió de la promotora seria d'uns 30 milions d'euros i llogaria l'edifici durant vint-i-cinc anys.

El futur espai Museu Thyssen de Sant Feliu de Guíxols està més a prop de convertir-se en realitat. L’Ajuntament ha anunciat que al setembre començarà la urbanització de l’entorn de la plaça i que l’any vinent s’iniciarà la reforma del monestir, que acollirà les sales expositives. L’alcalde, Carles Motas, ha indicat que tot el projecte costarà uns 12 milions d’euros, però que faran les actuacions necessàries per poder obrir "a finals del 2024". “És a dir, a l’estiu del 2025 ja tindrem l’exposició permanent ubicada al seu espai”, ha afegit Motas. El futur edifici acollirà la col·lecció de pintura catalana de la baronessa Carmen Thyssen i, aquest agost, es podran veure una trentena de les obres que en formen part en una nova exposició virtual anomenada (In)visible. 

Mentre els periodistes esperaven a la sala F del Museu Thyssen de Madrid, a la D es culminava una de les operacions culturals més polèmiques dels últims anys, coneguda popularment com el pacte de la Moraleja, que deixa en mans de l'Estat de manera temporal la col·lecció d'art del museu. Rere els agents de seguretat que blindaven la sala on s'estava produint l'operació s'albirava una taula llarga on tres persones signaven uns documents. Eren el ministre Miquel Iceta, la baronessa Carmen Thyssen i el seu fill Alejandro Borja Thyssen. El gest es repetiria minuts després davant els focus de les càmeres i de manera simbòlica. El detall, que ha passat desapercebut per a la majoria dels que esperaven impacients a la sala F, és un reflex del que per a alguns catedràtics de la història de l'art han sigut aquests últims deu anys de negociació: poca transparència i cap valoració del preu conjunt de les obres per part de la Junta de Qualificació, Valoració i Exportació de Béns del ministeri de Cultura. "Forma part de les negociacions prèvies", apunten des del ministeri de Cultura.

Ja està tot a punt per a la signatura aquest dimecres de l'acord entre la baronessa Carmen Thyssen i el ministeri de Cultura per al lloguer de la seva col·lecció: un any i mig després que sortís d'Espanya un dels tresors de la col·lecció, el quadre Mata Mua, de Paul Gauguin, va arribar ahir a les nou de la nit al Museu Thyssen, segons informa Efe. El retorn d'aquesta pintura ha sigut imprescindible perquè arribi a bon port l'acord entre la baronessa i el govern espanyol, segons el qual Carmen Thyssen rebrà 6,5 milions d'euros anuals durant quinze anys per al lloguer de la seva col·lecció. Al gener el ministre de Cultura, Miquel Iceta, va dir que el quadre no podria ser a Madrid el dia de la signatura per problemes logístics, però finalment sí que ha sigut possible.

Després d'anys d'estira-i-arronses amb l'Estat, el consell de ministres ha aprovat aquest dimarts, tal com estava previst, el lloguer per 15 anys de la Col·lecció Carmen Thyssen-Bornemisza, per un valor de 97,5 milions d'euros (6,5 milions anuals). El contracte també inclou el dret d'adquisició preferent dels fons o d'una part.

L'Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà) ha començat aquesta setmana una sèrie de treballs arqueològics per saber si a la zona on s'ha d'edificar el futur Museu Thyssen hi ha restes d'interès. La zona és la part posterior del monestir, en concret a la plaça de l'Abadia, espai on actualment no hi ha edificacions a banda dels jardins del monestir. Precisament a l'espai que ara ocupa la plaça, el projecte del futur museu preveu construir-hi un edifici, annex al monestir, que acollirà part de la col·lecció de pintura. La intervenció ha de tenir un informe fet en cinc mesos i, en funció del que es conclogui, el projecte constructiu s'adaptarà per integrar aquestes restes. De fet, en altres treballs fets fa anys a la part del davant del monestir s'hi van trobar restes del cenobi benedictí, de l'època medieval i moderna, i estructures romanes.

L'Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà) ha tret a concurs el projecte del futur Museu Thyssen, que tindrà la seu al monestir del municipi. L'equipament tindrà un fons de 400 obres de pintura catalana dels segles XIX i XX, totes procedents de la col·lecció de Carmen Thyssen.

L'Espai Carmen Thyssen va obrir les portes fa un mes al monestir d'aquesta localitat amb l'exposició 'Paisatges de llum, paisatges de somni. De Gauguin a Delvaux. Col·lecció Carmen Thyssen', i en aquest temps ja ha rebut 10.000 visitants.

El MNAC incorpora a la seva col·lecció un dibuix en carbonet i mina blanca que Joaquim Mir (1873-1940) va fer el 1898, quan es trobava immers en l'execució de la pintura 'La catedral dels pobres'. El museu ha comprat aquest dibuix a una galeria de Barcelona per 40.000 euros.

A partir d'aquest dijous es podrà visitar al monestir de Sant Feliu de Guíxols el nou espai museístic denominat Espai Carmen Thyssen, amb la mostra 'Paisatges de llum, paisatges de somni. De Gauguin a Delvaux. Col·lecció Carmen Thyssen'. Els promotors de la iniciativa han anunciat que la baronessa Thyssen té previst assistir a la presentació de l'exposició, al costat de Joan Alfons Albó, alcalde de la localitat empordanesa.