Yolanda Morán va muntar amb altres mares de fills desapareguts l'associació Búscame, que des del 2009 intenta que les administracions mexicanes assumeixin la violència estructural com una qüestió d’estat. Morán ha participat al Fòrum Internacional per la Construcció de la Pau organitzat pel CCCB.

Inici dramàtic de l’any 2019 a Mèxic. Un alcalde ha mort assassinat a trets al mig del carrer poc després de prendre possessió del seu nou càrrec. Alejandro Aparicio acabava de rebre la vara que l’acreditava com a alcalde del municipi de Tlaxiaco, a l’estat d’Oaxaca, i es dirigia en caravana cap a les dependències municipals en companyia de part del seu equip de regidors. Enmig del camí, el grup va ser sorprès per homes armats que van disparar, i va morir l’alcalde i van quedar ferits dos dels membres de la comitiva.

Los Pinos, la seu presidencial a Mèxic des del 1934, va despertar ahir com mai: amb les portes obertes, amb grups musicals als jardins i milers de mexicans als camins. "Benvingut, poble de Mèxic", deia un rètol fet de roses blanques en un dels seus accessos.

Aquesta és la segona polèmica masclista que protagonitza en un mes López Obrador, que havia fet campanya com a trencador d'un establishment que ha corcat la política i les institucions del país. En el primer incident va tractar les professionals de la informació amb un sobrer paternalisme referint-se al col·lectiu com a "'corazonzitos'".

Els Estats Units i Mèxic van anunciar ahir un principi d’acord comercial que podria posar fi al Tractat de Lliure Comerç d’Amèrica del Nord (TLCAN o NAFTA, segons les sigles en anglès). La supervivència de l’històric pacte firmat el 1994 per aquests dos països i el Canadà és a les mans del primer ministre canadenc, Justin Trudeau. Els pròxims mesos haurà de decidir si afegeix el seu país al nou pacte.

No podia tenir millor recompensa la tenacitat d’Andrés Manuel López Obrador que entrar per la porta de la història de Mèxic coronant-se com el primer president d’esquerres i el més votat que ha aconseguit trencar el sistema bipartidista. Amb el 53% dels vots, més del doble que el candidat del PAN, Ricardo Anaya (22%), la victòria de diumenge de López Obrador és el premi a un animal polític que, malgrat quatre dècades de dedicació política, ha sabut reinventar-se i fer-se un vestit d’ outsider de l’establishment, que ha enfonsat i corcat tots els nivells de l’administració fins a convertir Mèxic en un pou de corrupció, violència i desigualtats. López Obrador -conegut per AMLO, la sigla del seu nom- havia quedat a les portes de la presidència el 2006, amb un resultat més que qüestionat per l’ombra del frau, i també el 2012. Es va refer i va creure que la tercera potser era la bona. En favor seu comptava amb un clima social que ha aixecat la veu per dir prou a les injustícies, d’una ciutadania tipa d’un sistema ineficaç, sense oblidar que als seus 64 anys ha sabut connectar amb les noves generacions que no havien ni nascut quan ell ja es movia per la política amb el totpoderós PRI, el partit hegemònic que ha resultat ser el gran perdedor de les eleccions de diumenge (15% dels vots).

La victòria aclaparadora del candidat de l'esquerra Andrés Manuel López Obrador (AMLO) a les eleccions presidencials de Mèxic d'aquest diumenge ja ha fet la volta al món i diversos líders polítics internacionals han valorat el gir en el lideratge del país, tant els més pròxims com els més allunyats al seu projecte polític.

Els resultats preliminars, amb el 98,95% del vot escrutat, donaven un avantatge de sis punts al candidat del PRI, Enrique Peña Nieto, amb el 38,14% dels vots, davant el 31,64% de López Obrador. A

El candidat del Partit Revolucionari Institucional (PRI), Enrique Peña Nieto, ha guanyat les eleccions presidencials de Mèxic, segons una mostra de les actes de votació elaborada per l'Institut Federal Electoral (IFE), l'òrgan que controla els comicis.

Un total de 80 milions de mexicans estan cridats aquest diumenge a les urnes per elegir el nou president del país. Gairebé totes les enquestes atorguen la victòria a Enrique Peña Nieto, el candidat de l'històric Partit Revolucionari Institucional (PRI) que va governar Mèxic durant més de 70 anys. Una victòria del PRI posaria punt final a 12 anys de govern dels presidents del Partit d'Acció Nacional (PAN), Vicente Fox i Felipe Calderón.

El candidat de l'esquerra per a les eleccions mexicanes –previstes per al proper 1 de juliol–, Andrés Manuel López Obrador, s'ha situat a només 4 punts de l'aspirant del Partit Revolucionari Institucional (PRI) i màxim preferit per convertir-se en president, Enrique Peña Nieto. Així ho assegura un sondeig difós pel diari 'Reforma', que indica que López Obrador –candidat de la coalició progressista formada pel Partit de la Revolució Democràtica (PRD), el Partit del Treball (PT) i el Moviment ciutadà– ja compta amb el suport d'un 34% de l'electorat, set punts més del que indicaven les anteriors enquestes.