Veure els pares com envelleixen, com a poc a poc es van esfondrant i fent vulnerables, com són esclafats pel pes d’una roca cada cop més enorme de xacres i dolences, deu ser una de les experiències més bèsties que pot viure un individu durant la segona meitat de la seva vida: perquè et confirma la fragilitat de tot, perquè veus patir i sentir-se indefensos aquells que tant t’han protegit, perquè a tu mateix t’acosta cap a una vulnerabilitat i una desaparició cada cop més pròximes. Això és així, és clar, només en les famílies en què els pares han complert amb el seu deure com a pares i en què els fills exerceixen de fills. És el cas de Herman Roth, jueu de Newark, fill d’immigrants, vidu, venedor d’assegurances jubilat, i del seu fill Philip, escriptor.

“Si escric ficció es pensen que és autobiografia i si escric autobiografia es pensen que és ficció. Que decideixin ells la naturalesa del que escric”. Són les paraules de Philip Roth, però no del gran autor nord-americà mort el 2018, sinó del protagonista de la seva novel·la de 1990 Deception (Engaño en l'edició en castellà de Seix Barral), la primera en què l'escriptor va donar al narrador el seu propi nom, i no l'alter ego habitual de Nathan Zuckerman. Vol dir això que la història d'adulteri que explica la novel·la sigui més real? Que les trobades clandestines entre l'escriptor madur i la seva jove amant anglesa, tots dos casats, són fruit de la imaginació desbocada i febril de l'autor?

L'ambiciosa biografia sobre Philip Roth (1933-2018) de Blake Bailey que WW Norton & Company va publicar a principis d'abril havia de ser una de les notícies literàries d'aquesta primavera. Ha acabat sent així, però no pels seus mèrits, sinó per l'escàndol al voltant de Bailey, que s'ha quedat sense agent que el representi ni editorial. La presidenta de Norton, Julia A. Reidhead, ha pres la decisió de "deixar d'imprimir, de distribuir i de promocionar" la biografia signada per Bailey a conseqüència de les acusacions de violació, assetjament i agressió sexual contra l'escriptor. Norton ha optat per desvincular-se d'un llibre pel qual havia pagat "un avançament de sis xifres", i del qual havia fet un tiratge inicial de 50.000 exemplars. L'editorial, a més, "farà una donació equivalent a l'avançament a organitzacions contra les agressions i abusos sexuals".

'La conjura contra América'

David Simon i Ed Burns per a HBO. En emissió a HBO España

En els Diaris on va recollir detalladament els esdeveniments que van trasbalsar Alemanya a partir del 1933, Victor Klemperer apuntava: “El somni jueu de ser alemanys va ser efectivament un somni. Per a mi, aquest ha estat el descobriment més amarg”. La progressiva revelació que la identitat jueva pot entrar en conflicte amb una nacionalitat que ningú fins aleshores havia posat en dubte és també una de les claus de La conjura contra América, l'adaptació per a la HBO de la novel·la homònima de Philip Roth que han dut a terme David Simon i Ed Burns.

]]>

Ens passen moltes coses, però només n’hi ha una que importa

“¿Prefereixes estimar més i patir més, o estimar menys i patir menys? Aquesta és, finalment, l’única pregunta verdadera”. Així arrenca l’última novel·la de Julian Barnes, The Only Story, que estic llegint en anglès perquè no he tingut prou paciència per esperar-ne la traducció. “Quan t’adones que vols passar la resta de la teva vida amb algú, vols que la resta de la teva vida comenci tan aviat com sigui possible”, diu Billy Crystal a la meva comèdia romàntica preferida. I quan saps que un dels teus escriptors de capçalera ha tret un nou llibre, vols que el plaer de llegir-lo comenci també al més aviat possible.

]]> La notícia de la mort d’un gran escriptor és sempre una bona excusa per rellegir-lo. Aquesta setmana hem acomiadat Philip Roth i, quan em vaig acostar a la llibreria per recuperar algun dels seus llibres, vaig ensopegar amb el titulat 'El oficio: un escritor, sus colegas y sus obras', que Seix Barral va publicar l’any 2003. Vaig fullejar-lo i, en comprovar que el tenia profusament subratllat, ja no vaig poder escapolir-me’n.

]]> La carpeta europea

]]>

La primera mort de Philip Roth va ser el 2012, quan va anunciar que no escriuria més. Tenia 79 anys, i la seva última novel·la, Nèmesi, havia estat publicada en anglès a finals del 2010, tancant una última tetralogia iniciada amb Elegia el 2006. Roth tancava una trajectòria de més de cinc dècades, iniciada el 1959 amb Goodbye, Columbus i amb fites com Pastoral americana (1997) i L’animal moribund (2001).

]]>

“Què s’està fent per silenciar aquest home?”, va escriure un rabí de Nova York quan Philip Roth, aleshores un escriptor incipient de 26 anys, va publicar el seu primer conte a la New Yorker. Al conte, Roth feia un retrat realista i convincent d’un jove jueu nord-americà, amb defectes i imperfeccions. Això és el que va enfurismar el rabí, que va acusar-lo de perjudicar tota la comunitat jueva nord-americana amb un personatge tan vulgarment normal. Al llarg de la seva prolífica trajectòria com a novel·lista, han estat molts els que s’han enfurismat amb Roth i han desitjat silenciar-lo: des dels jueus ortodoxos fins a l’extrema dreta antisemita, des dels lectors i crítics amb una concepció tradicionalista de la literatura fins als acadèmics i intel·lectuals dels estudis culturals, des dels sectors religiosos més rancis fins a moltes feministes.

]]>

“Què s’està fent per silenciar aquest home?”, va escriure un rabí de Nova York quan Philip Roth, aleshores un escriptor incipient de vint-i-sis anys, va publicar el seu primer conte a la New Yorker. Al conte, Roth feia un retrat realista i convincent d’un jove jueu nord-americà, amb defectes i imperfeccions. Això és el que va enfurismar el rabí, que va acusar-lo de perjudicar tota la comunitat jueva nord-americana amb un personatge tan vulgarment normal. Al llarg de la seva prolífica trajectòria com a novel·lista, han estat molts els que s’han enfurismat amb Roth i han desitjat silenciar-lo: des dels jueus ortodoxos fins a l’extrema dreta antisemita, des dels lectors i crítics amb una concepció tradicionalista de la literatura fins als acadèmics i intel·lectuals dels estudis culturals, des dels sectors religiosos més rancis fins a moltes feministes.

]]>

Philip Roth escrivia l'any passat al 'New Yorker' que quan era adolescent va començar a descobrir molts escriptors nord-americans anant a la biblioteca pública de Newark. Els llegia per entendre on vivia. Roth, que ha mort aquest dimarts als 85 anys a la ciutat de Nova York a causa d'una insuficiència cardíaca, també escrivia per entendre. A les seves novel·les explora les famílies jueves, el sexe, els ideals nord-americans i la traïció d'aquests ideals, la identitat i, amb un gran sentit de l'humor, el cos i el desig, sobretot el masculí. A 'El pit' (1976) converteix un home obsessionat amb els pits femenins en un gran pit i descriu tot tipus de detalls sensorials. A 'El trastorn de Portnoy', Alexander Portnoy, jueu americà de 33 anys, confessa durant llargues sessions a l'analista la seva obsessió pel sexe.

]]> La pèrdua de la innocència durant els anys més salvatges de la contracultura ha alimentat la imaginació dels escriptors nord-americans, entre els quals Philip Roth, que també va descriure la caiguda moral d’una família perfecta als anys de plom i psicodèlia a Pastoral americana. Al llarg de les més de 400 pàgines d’aquesta eterna candidata al títol de Gran Novel·la Americana, Roth explica com Seymour Lvov, el Suec, intenta salvar les restes d’un incendi quan la seva filla adolescent Merry desapareix després de posar una bomba a la gasolinera de la zona residencial on, fins llavors, vivien plàcidament. El relat li va valer el Pulitzer fa gairebé vint anys i avui el porta a la pantalla gran un Ewan McGregor reconvertit en un director amb menys perícia del que ens agradaria.

]]>

L’escriptor txec jueu Jirí Weil (1900-1959) és un clàssic desconegut, maltractat en vida i un cop mort, recuperat tardanament només gràcies a Philip Roth. Va patir en la pròpia pell l’estalinisme i el nazisme, i va ser un dels primers intel·lectuals a reflectir-los sobre el paper.

]]> "O deixes de follar amb altres o ho deixem córrer". Així sona en català l'ultimàtum que rebé el vell titellaire Mickey Sabbath per part de la seva amant a l'inici d'El teatre d'en Sabbath', novel·la que Philip Roth va publicar l'any 1995. Arriba per primera vegada en català de la mà de La Magrana i traduïda per Xavier Pàmies, que s'ha ocupat d'altres novel·les del nord-americà, com 'Pastoral americana' i 'L'animal moribund'.

]]>

La BBC emetrà, aquest dimarts i dimecres, l'última entrevista a l'escriptor Philip Roth, en la qual el premi Pulitzer, de 81 anys, confirma que no tornarà a escriure ni a comparèixer en públic. Aquestes són les darreres declaracions de l'escriptor:

]]>

El jurat del premi Príncep d'Astúries de les lletres que ha concedit avui el guardó a Philip Roth n'ha destacat la capacitat per mostrar una complexa visió de la realitat "que es debat entre la raó i els sentiments, com el signe dels temps i el desassossec del present".

]]> El premi Príncep d'Astúries de les lletres és cosa de dos. Segons fonts de la Fundació que atorga els guardons, el nord-americà Philip Roth i el japonès Haruki Murakami són els finalistes al guardó que demà es concedirà a Oviedo.

]]>