El Banc d’Espanya va xifrar ahir en 42.621 milions d’euros els fons públics perduts pel rescat del sector financer. Això suma més de 3.000 milions d’euros respecte a l’últim càlcul de l’organisme, que situava els diners irrecuperables en 39.542 milions. Aquesta xifra representa gairebé el 3,7% del PIB espanyol. A més, també van caure els fons que el Banc d’Espanya creu que es poden recuperar, de 12.198 milions d’euros a 9.857 milions. Aquests diners s’obtindrien de la venda de les participacions del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) a Bankia i Banco Mare Nostrum (BMN). La xifra es calcula segons el preu de cotització de les accions de les dues entitats al tancament del 2017. El total del rescat de la banca espanyola, segons els càlculs del Banc d’Espanya, va ser de 77.714 milions d’euros, gairebé un milió menys que en les últimes estimacions. L’Estat va injectar 56.844 milions d’euros a través del FROB, mentre que els mateixos bancs en van aportar 22.332 milions amb el Fons de Garantia de Dipòsits.

Segons el diari britànic 'Financial Times', l'autèntic vencedor de la cimera europea és el president espanyol, Mariano Rajoy, malgrat que qui n'hagi sortit més victoriós aparentment hagi estat el primer ministre italià, Mario Monti. "Per primera vegada des de l'esclat de la crisi fa dos anys, un rescat enorme i alguns dirien inevitable per al trontollós sector bancari d'Espanya, replet de males inversions immobiliàries, no serà més la responsabilitat de Madrid", escriu el periodista Peter Spiegel des de Brussel·les.

No són tot homes, no van vestits de negre rigorós ni duen americanes i vestits tan impol·luts com els de Will Smith o Tommy Lee Jones a la pel·lícula 'Men in Black'. Els 'homes de negre' són funcionaris de la Comissió Europea, el Fons Monetari Internacional (FMI) i el Banc Central Europeu (BCE), tres institucions conegudes com la 'troica'. Són homes i dones que vigilen que els governs rescatats posin en marxa les reformes i retallades pactades a canvi de l'ajuda econòmica.

A Espanya l'alegria per haver aconseguit un rescat de fins a 100.000 milions d'euros per recapitalitzar els bancs li ha durat poc. Per molt que el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, expliqués diumenge que l'ajuda europea és el millor que li podia haver passat a l'Estat, ni les seves paraules ni els 100.000 milions han convençut els mercats, que ahir van continuar castigant Espanya. La prima de risc va tornar a tancar per sobre dels 500 punts i a la borsa les coses no van anar millor.

El secretari d'Estat d'Economia, Fernando Jiménez Latorre, va treballar fins abans de ser nomenat per a aquest càrrec en una firma del mateix grup que l'auditora Oliver Wyman, una de les dues societats independents –l'altra és Roland Berger– que han estat contractades pel ministeri i pel Banc d'Espanya per examinar els comptes de la banca espanyola.

El Fons Monetari Internacional (FMI) ha divulgat aquest dissabte a la matinada la seva avaluació inicial de les necessitats del sector financer a Espanya, on les entitats més febles necessiten incrementar les seves reserves de capital "en al voltant de 40.000 milions d'euros", segons un comunicat de l'organisme. L'avaluació de l'FMI, la publicació de la qual s'ha avançat dos dies respecte a la data esperada –tot i que Margallo ja havia avançat que es podria produir abans del previst–, explica que "el nucli del sector financer espanyol està ben gestionat i resistiria nous xocs, però encara hi ha importants vulnerabilitats en el sistema".

Mariano Rajoy, 28 de maig: "No hi haurà cap rescat de la banca espanyola". Soraya Sáenz de Santamaría, 8 de juny: "No hi ha decisions preses en cap sentit perquè cal respectar el procediment i conèixer primer les xifres que plantegen els avaluadors. En només deu dies, que han estat prens de turbulències als mercats, alguna cosa profunda s'ha mogut a la Moncloa.

La petició de rescat 'tou' d'Espanya pot estar a prop o no tant. Dues fonts comunitàries i una d'alemanya asseguraven aquest divendres al matí a l'agència Reuters que seria aquest cap de setmana mateix, però Madrid ho ha desmentit i els portaveus de la UE han matisat que encara no tenen cap petició.

El secretari general del PP europeu (PPE), Antonio López-Istúriz, ha dit que la banca espanyola necessitaria entre 80.000 i 100.000 milions d'euros per recapitalitzar-se si el govern espanyol opta per recórrer a aquesta solució.