"Qui rebenta les llibertats en aquest país sempre ha sigut el PP. I vigili que no li caigui cap sobre". El 10 d'abril del 2013 el diputat de la CUP David Fernàndez encenia la bancada popular al Parlament. "Hem estat amenaçats!", va alertar Santi Rodríguez. "Ha amenaçat aquest grup dient que ens cauria a sobre no sé què", va continuar visiblement alterat. L'equívoc era evident, tal com després admetria el mateix Rodríguez, ja que el cupaire havia fet una referència velada al cas Bárcenas. Però la polèmica ja estava servida i va acaparar gran part dels titulars d'un ple en què, més enllà de l'enganxada, es va debatre la creació d'una comissió d'investigació sobre espionatge. El cas Método 3 havia portat el PP i Cs a demanar que s'aclarís l'abast de l'escàndol, però CiU, ERC i el PSC van tombar la proposta. I cinc anys després, el 2018, la majoria independentista impediria els intents d'impulsar una comissió sobre els suposats seguiments dels Mossos a l'entorn constitucionalista. Són els dos precedents no reeixits d'investigar l'espionatge polític al Parlament, que ara es proposa –aquest cop amb els suports suficients– indagar en el Catalangate.

Llum verda perquè el Parlament investigui l'actuació policial dels cossos i forces de seguretat de l'Estat durant el referèndum de l'1 d'octubre del 2017. El ple de la cambra catalana ha aprovat crear una comissió d'investigació sobre la "violència institucional" durant l'1-O a proposta de JxCat, ERC, la CUP i els comuns. La iniciativa ha tirat endavant amb els vots a favor d'aquests quatre grups i amb els vots en contra del PSC, PP i Ciutadans. L'objectiu és analitzar l'actuació policial que es va produir durant el referèndum de l'1-O i determinar-ne els responsables.

La comissió d'investigació de l'1-O citarà víctimes de la "violència institucional", suposats responsables d'aquesta violència i experts sobre reparació de "danys físics i psicològics". Així ho han acordat la CUP, JxCat, ERC i els comuns, que conjuntament han signat una proposta de resolució per crear aquesta comissió. Segons han explicat portaveus dels grups parlamentaris en roda de premsa, una de les funcions de la comissió serà elaborar una cartografia dels afectats i visionar les imatges que no s'han pogut veure al judici que s'ha celebrat al Tribunal Suprem.

Cs, el PSC, comuns i el PP forçaran la creació de la comissió d'investigació sobre el suposat "espionatge a periodistes i polítics per part del Govern". Després que les forces independentistes bloquegessin la petició que aquests mateixos grups volien presentar en un ple al mes de maig, els partits impulsors recorren ara a l'article 67.3 del reglament del Parlament per esquivar el veto de JxCat, ERC i la CUP. Aquest article estableix que s'han de crear obligatòriament les comissions d'investigació si les demanen una tercera part dels diputats o un mínim de tres grups parlamentaris.

Compromís i Podem han sol·licitat la creació d’una comissió d’investigació perquè s’estudien les irregularitats del projecte Castor després de fer-se públic un document del ministeri d’Energia que demostraria que "el concurs públic va ser redactat expressament per adjudicar la concessió a ACS, l’empresa de Florentino Pérez".

"Mai he tingut cap negoci, ni cap empresa, amb Jordi Pujol Ferrusola, amb cap dels seus germans ni tampoc amb els meus". Amb aquestes paraules el conseller d'Ocupació i Empresa, Felip Puig, ha negat qualsevol relació amb les activitats empresarials privades del primogènit dels Pujol, ni amb els seus germans Oriol i Jordi, imputats per blanqueig de capitals. Puig ho ha dit durant la seva compareixença a la comissió d'investigació del frau fiscal del Parlament, on ha admès que és "amic" del fill gran del matrimoni Pujol-Ferrusola des de ben petits.

El portaveu parlamentari de CiU, Jordi Turull, ha assegurat avui dimarts que es pretenia convertir la comissió d'investigació del frau fiscal en un "parc mediàtic per desgastar el president". D'aquesta manera, Turull ha valorat les posicions d'alguns grups de l'oposició, com PP i C's, que han demanat responsabilitats al president de la Generalitat i han qüestionat que ahir digués la veritat.

La portaveu d’ICV-EUiA al Parlament, Dolors Camats, ha acusat aquest dimarts el president de la Generalitat, Artur Mas, de “mirar cap una altra banda” en relació als casos de corrupció. Camats ha afirmat que Mas “no és contundent” amb els “lladres, corruptes i evasors fiscals”.

El diputat de la CUP Quim Arrufat ha acusat aquest dimarts el president de la Generalitat, Artur Mas, de “defugir” responsabilitats pròpies del seu càrrec, en relació a la compareixença d'ahir dilluns del cap de l'executiu a la comissió d'investigació sobre frau fiscal. Segons el de la CUP, Mas també ha de respondre pel que s'hagi produït en el seu entorn, també "per negligència", ha dit.

1. "Podria semblar que és el primer cop que m'explico, però no és així: d'explicacions se n'han donat, i moltes. He contestat 21 vegades sobre corrupció, regeneració i transparència aquesta legislatura en les sessions de control".

El Parlament ha aprovat aquest dijous per unanimitat la creació de la comissió d'investigació sobre el cas Pujol, que van proposar a principis de setembre els grups d'ERC, ICV-EUiA i la CUP. Una comissió que neix a l'entorn de la confessió que va fer al juliol l'expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, però que s'amplia a les pràctiques de corrupció política, al frau i a l'evasió d'impostos a Catalunya.

El Parlament obrirà una comissió d'investigació sobre Spanair amb el suport de tots els grups parlamentaris. El president de C's, Albert Rivera, que és l'impulsor de la iniciativa, ha apostat per "posar llums i taquígrafs al forat, a la caixa negra de 185 milions d'euros de diner públic que van anar a parar a una companyia fallida".