Fa més de deu anys que l'Estat rep periòdicament la visita dels anomenats homes de negre, però a partir d'aquest 11 de desembre això deixarà de passar. Espanya dirà adeu a la supervisió dels funcionaris de la Comissió Europea, el Fons Monetari Internacional (FMI) i el Banc Central Europeu (BCE) després de pagar més del 75% dels diners que es van abonar per part d'aquestes institucions, conegudes com la "troica", el 2012 per salvar el sector financer espanyol i "rescatar" l'Estat. "Amb el pagament d'aquest mes de desembre superarem el 75% de la devolució del préstec, cosa que suposa deixar de rebre les visites dels homes de negre", ha anunciat el ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, en roda de premsa aquest dimarts, després del consell de ministres.

La caiguda del Silicon Valley Bank (SVB) ha tornat a despertar els temors a una crisi bancària. Les borses europees i asiàtiques han castigat una jornada més els bancs pel risc de contagi a altres entitats. A més, les autoritats nord-americanes també han anunciat aquest dilluns el tancament d'un altre banc, Signature Bank, per problemes similars als de l'SVB.

Era el 2011 i els principals banquers espanyols eren molt conscients de l’estat dels balanços dels seus bancs. “No hi havia ni un banc que no estigués en risc de fallida”, deia anys després un destacat financer català. En efecte, la digestió d’anys de banquet immobiliari estava sent pesada, i bancs i caixes en pagaven el preu.

El Banc d'Itàlia ha intervingut aquest dissabte l'entitat financera Banca Popolare di Bari i ha nomenat dos administradors extraordinaris temporals, que la gestionaran fins que el govern decideixi les condicions exactes del rescat per evitar-ne la fallida.

L'actual president de Bankia i exconseller delegat del BBVA, José Ignacio Goirigolzarri, ha assegurat aquest dilluns que la notícia del presumpte espionatge de l'expolicia José Manuel Villarejo encarregat pel banc biscaí "és una enorme sorpresa". Goirigolzarri ha desenvolupat bona part de la seva carrera al BBVA, que va abandonar el 2009 per presidir Bankia, i era conseller delegat quan es van produir les presumptes escoltes. "Mai en vam saber res", ha subratllat durant la presentació dels resultats de Bankia del 2018.

Miguel Ángel Fernández Ordóñez, governador del Banc d'Espanya entre el 2006 i el 2012, ha restat importància al milionari cost que va tenir per a les arques públiques el salvament del sistema financer espanyol. A dia d'avui el mateix Banc d'Espanya calcula que els diners que el sector públic ha perdut s'eleven a 40.000 milions, és a dir, el 70% dels diners que es van destinar a rescatar el sector.

Cap dels gairebé 40.000 milions d'euros que van aportar els ciutadans espanyols per salvar la banca van anar destinats a CaixaBank. De fet, i segons la mateixa entitat, aquesta va aportar 4.300 milions d'euros "de la seva pròpia butxaca" per rescatar altres bancs i caixes de l'Estat. Ho ha assegurat aquest dimecres el conseller delegat de CaixaBank, Gonzalo Gortázar, durant la seva intervenció en la comissió d'investigació del Congrés que investiga la crisi del sector financer espanyol.

“No suposarà cap cost per als contribuents espanyols”. Aquesta frase la van repetir el 2012 els diferents responsables del govern espanyol en referència al polèmic rescat al sector financer que es van veure obligats a demanar el 9 de juny d’aquell any. Tant el ministre d’Economia, Luis de Guindos, com el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, van insistir que el rescat era “un crèdit” a la banca i que en cap cas costaria un sol euro als contribuents. Cinc anys després, el Banc d’Espanya calcula que l’Estat només recuperarà tres de cada deu euros que hi va destinar, cosa que implica que els contribuents s’hauran gastat exactament 39.542 milions per salvar el sector financer. Uns diners que ja no es recuperaran.

Nova visita a Espanya dels anomenats 'homes de negre' per avaluar el sector financer i la situació econòmica i pressupostària. Aquest dilluns aterren els inspectors de Brussel·les i del BCE en el segon viatge després que es donés per acabat el rescat bancari de més de 41.000 milions que va rebre Espanya de la UE.

El candidat d'ICV a les europees, Ernest Urtasun, s'ha compromès aquest dimarts a treballar a Brussel·les perquè tots els afectats per les participacions preferents puguin recuperar els seus estalvis: "No pararem fins que tots i cadascun dels preferentitses recuperin els seus estalvis". En declaracions davant una seu de Bankia a Sant Adrià del Besòs, el cap de llista ecosocialista ha considerat que la "venda massiva de participacions preferents ha estat el primer rescat bancari encobert de l'estat espanyol per recapitalitzar els bancs després del forat de la bombolla immobiliària", i que es tracta d'una situació que "cap societat democràtica pot tolerar".

Cinquena i última visita a Espanya dels 'homes de negre' de la 'troica' (la Comissió Europea, el Banc Central Europeu i el Fons Monetari Internacional) per revisar com aplica el govern de Mariano Rajoy el programa d'assistència europeu.

El vicepresident de la Comissió Europea (CE) i comissari de Competència, Joaquín Almunia, ha afirmat aquest dijous que el cost total de la reestructuració bancària a Espanya per al contribuent puja a 52.000 milions d'euros, una càrrega que considera "massa elevada".

El Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) recapitalitzarà Bankia "de manera immediata" per les fortes pèrdues que ha presentat aquest divendres, encara que no comptarà per fer-ho amb l'avançament de 30.000 milions d'euros que Brussel·les havia posat a disposició d'Espanya.

El Bundestag, la cambra baixa del Parlament alemany, ha aprovat la participació d'Alemanya en el rescat bancari d'Espanya, al qual aportarà 30.000 milions euros dels 100.000 que rebrà Espanya.

L’economia espanyola està, pràcticament, sota tutela europea. El govern de Rajoy volia evitar que l’ajuda pels bancs suposés sotmetre’s a un pla de rescat com el de Grècia o el de Portugal, però els seus propòsits s’han quedat a mig camí. Sobre el paper, Espanya no tindrà pla de rescat, però a la pràctica, la vigilància de Brussel·les serà més estricte que mai i l’Executiu espanyol haurà de fer, obligatòriament, més retallades i impulsar mesures d’estalvi. Madrid també veurà reduït el seu poder sobre el sector bancari.

La Unió Europea relaxarà els objectius de dèficit a Espanya a canvi que el govern espanyol adopti mesures "immediates" per tal de reduir el dèficit. Aquesta és la conclusió del Consell Europeu d'Economia i Finances, conegut com Ecofin, que ha ratificat la decisió adoptada ahir per l'Eurogrup.