"Això no és un rescat, és suport financer. Això no té absolutament res a veure amb un rescat, en absolut. Això és un préstec que es rep en condicions molt favorables, més favorables que les de mercat i que rebrà el FROB. No hi ha el més mínim rescat". Amb aquestes paraules, l'aleshores ministre d'Economia, Luis de Guindos, presentava el 9 de juny de fa una dècada el rescat d'Espanya. Pactat després de tenses negociacions amb la resta de ministres de la zona euro, el govern espanyol va demanar 100.000 milions d'euros per salvar el sistema financer espanyol, dels quals finalment se'n van gastar 41.000 milions.

El ministre espanyol d'Economia, Luis de Guindos, ha assegurat aquest dilluns que Espanya "farà tots els possibles" per complir amb els objectius de dèficit fixats per la Unió Europea (UE). Per tant, segons ell, en principi no es requeriran més mesures d'austeritat. "Espanya ha de fer tots els possibles i ho farà" pel que fa al "compliment de la senda de dèficit públic i les reformes econòmiques", ha afirmat De Guindos en declaracions als mitjans espanyols a l'inici de la reunió de l'Eurogrup que se celebra a Luxemburg.

Només Mariano Rajoy sembla qüestionar-se a dia d'avui –almenys, de portes enfora– la conveniència d'un segon rescat per a Espanya −després del que es va destinar al sistema bancari−. No obstant això, per primera vegada aquesta setmana el govern espanyol ha admès –en boca del número dos del ministeri d'Economia, Fernando Jiménez Latorre– que està en converses amb Brussel·les per trobar l'opció "més beneficiosa per a l'economia espanyola".

El seleccionador espanyol de futbol, Vicente del Bosque, no creu que la recent victòria de l'equip a l'Eurocopa alleugi la difícil situació que viu Espanya, davant d'una crisi econòmica que considera "gravíssima".

Abans que Rajoy enviés a De Guindos un missatge al mòbil en què afirmava que "Espanya no és Uganda", una de les frases més repetides tant per Zapatero com per Rajoy era l'afirmació que el cas d'Espanya no és el mateix que el de Grècia. Dissabte, De Guindos va insistir a recalcar aquestes diferències, que hi són, però va obviar les semblances, que també hi són. Aquestes són les principals:

Premsa britànica