Joan Pera és un actor i doblador nascut a Mataró de llarga trajectòria professional. Actualment, el podem veure al docu-reality d’humor del 3Cat Vuit coses a fer abans de morir i fins al 26 d’octubre, al Teatre Condal a la comèdia Un sogre de lloguer.

L'actor Joan Pera va estudiar al col·legi Maristes Valldemia a Mataró, on tenia de company de taula a Josep Maria Mainat. “M’agradava molt l’escola perquè em deixaven fer una mica el que volia. Jo estudiava, però el que més m'agradava era actuar. Jo preparava les funcions de final de curs, a vegades amb el Mainat”, explica l'actor. Li pregunto si van actuar junts. “Un final de curs vam fer El mercader de Venècia, i un altre, La muerte de Julio César”, recorda.

]]>

Dilluns al vespre, 8 coses a fer abans de morir obria la temporada d’estrenes de TV3. Esperem que l’emissió no marqui el nivell de com seran la resta de novetats, perquè això dels somnis de Joan Pera va acabar sent un malson. La idea és simple: el veterà actor fingeix acomplir aspiracions que té pendents. I això el porta a experiències suposadament intrèpides per a un home de la seva edat i prudència. Es fa una comedieta on en Pera representa que vol ser pastor o reporter de televisió i TV3 l’ajuda a fer realitat aquest somni. Si el primer programa era el millor de la sèrie, és tràgic imaginar-se com seran els propers. Començava amb Joan Pera vestit de rabadà visitant la granja de cabres d’en Peyu, un altre protagonista televisiu que en els últims mesos trobem fins i tot a la sopa. 8 coses a fer abans de morir es reitera en aquesta inèrcia endogàmica que es nodreix dels personatges habituals de la cadena, en una evident manca d’imaginació i recursos que és preocupant.

]]>

Joan Pera entoma cada projecte teatral amb l'entusiasme de les primeres vegades i les ganes de passar-s'ho bé. En aquesta ocasió, amb l'espectacle Un sogre de lloguer, ha gaudit tant que fins i tot està espantat. "Hem rigut moltíssim, però ara tinc les expectatives tan altes que estic mort de por", confessa l'actor. Aquesta és la sisena vegada que Focus encarrega a dramaturgs catalans que facin un paper a mida per a Pera. Després de muntatges com El pare de la núvia (2019), Júnior (2023) i Tot l'any pot ser Nadal (2023), ara l'actor fa equip amb els dramaturgs Susanna Garachana i Jaume Viñas, el director Daniel Anglès i els intèrprets Clàudia Benito, Edu Lloveras i Muntsa Alcañiz. "És el nostre Messi, li havíem de posar la millor companyia", afirma Anglès. Un sogre de lloguer s'estrena aquest dissabte al Teatre Goya i hi serà, almenys, fins al 12 de gener.

]]>

"Jo soc dels actors que a les 8 del matí se'n va a treballar o se'n va a buscar feina", assegura Joan Pera (Mataró, 1948). Després de 48 anys als escenaris i amb el ganxo comercial encara ben esmolat, a Pera no li cal sortir de casa per tenir, any rere any, un nou espectacle amb el qual celebrar el Cap d'Any en un teatre. El nou vestit a mida que li ha dissenyat Focus és Tot l'any pot ser Nadal i el sastre, el jove dramaturg Jaume Viñas, que li ha escrit una versió d'El conte de Nadal de Charles Dickens perquè es retrobi amb el seu públic. Serà al Teatre Romea els mesos de desembre i gener, incloses les campanades del dia 31.

]]>

Fa 40 anys Joan Pera va ser la primera cara que va aparèixer a TV3. Aquesta efemèride i una carrera de seixanta anys damunt l'escenari són el cor del documental Amb tots vostès, Joan Pera, que s'estrena aquest dimarts dins de Nits sense ficció (versió renovada del format Sense ficció). Aquest homenatge se suma al que va rebre fa una setmana, quan va recollir la menció honorífica Premi Catalunya de Teatre, atorgada per Adetca, durant la gala Catalunya aixeca el teló al Gran Teatre del Liceu. No gaire amic dels reconeixements, confessa que la carrera la deu al suport del públic, la família i Focus, companya de viatge de les seves aventures teatrals.

]]>

El Teatre Romea ha estat un dels més matiners a encetar la temporada aquest dijous amb José Sacristán, un dia abans que el Grup Focus desvelés tots els noms de les programacions dels seus quatre teatres. El president de la productora, Daniel Martínez, ha avançat que aquest curs aixecaran 14 produccions pròpies i 6 coproduccions i que destinaran 14 milions d’euros a l’activitat dels seus teatres. "Som optimistes i volem generar optimisme", ha dit. L’afirmació se sosté en unes xifres positives: la temporada 2021-22 de Focus "ha superat els números de la temporada 2018-19", és a dir que, tot i les restriccions que encara hi havia fins passat Nadal, han tornat a xifres prepandèmiques.

]]>

Joan Pera guarda un record nostàlgic de l'èxit de la sèrie N'hi ha que neixen estrellats, que es va emetre per TV3 a partir del 1985. "La recordo amb molta il·lusió. Els anglesos quan es posen a trencar coses, cremen cases!", exclama l'actor, que va posar la veu en català de Frank Spencer, el protagonista de la sèrie britànica. 35 anys més tard, Pera trasllada la malastrugança del protagonista a l'escenari amb Alguns neixen estrellats, un espectacle inspirat en aquella ficció i que es pot veure des d'aquest divendres al Teatre Condal. Dirigit per Enric Llort, el muntatge recupera alguns dels gags mítics de la sèrie encapçalats ara per Albert Ametller i Amargant, un home ingenu i entranyable que interpreta Pera. El seu contrincant en escena és l'actor David Olivares, que ja va treballar amb Pera a El fantasma de Canterville i que ara s'encarrega de donar vida a una munió de personatges amb els quals topa el protagonista.

]]>

Pugem a l’escenari.

]]>

L'actor Joan Pera rebrà el premi Gaudí d'Honor 2019 a tota la seva trajectòria en la pròxima gala dels premis del cinema català, el 27 de gener. L'Acadèmia ha destacat "el seu talent interpretatiu davant i darrere les càmeres" i també la seva faceta com a doblador: "Per fer-nos nostres els personatges cinematogràfics més carismàtics amb la seva veu". Pera és la icònica veu de Woody Allen des de fa gairebé 30 anys, i també la de Rowan Atkinson i d'actors com Jerry Lewis i Jack Lemmon.

]]> Tres noms, que no tenen aparent relació, m’han fet pensar en vosaltres, tietes catalanes, com a votants decisives, i en el "tietisme" com a fenomen polític. Joan Pera, Josep Cuní i Manuel Valls.

]]>

Joan Pera va recollir aquest dilluns el premi al millor actor dels Seoul International Drama Awards, un festival internacional de ficció dramàtica per a televisió que se celebra anualment a la capital de Corea del Sud. L'intèrpret català va ser reconegut pel seu paper protagonista al telefilm 'Pau, la força d'un silenci', dirigit per Manuel Huerga, coproduït per TV3, Minoria Absoluta i Euskal Telebista i en què Pera donava vida a Pau Casals.

]]>

És l’abril del 2008, uns mesos abans que una gran estafa financera provoqués la crisi econòmica de la qual encara patim els efectes. L’Antonio, interpretat per Joan Pera, és un forner del barri madrileny d’Aluche que ha guanyat 160 milions d’euros a l’Euromilions. Per celebrar-ho, convida les filles i els gendres a un creuer. Un parell de timadors, el Lucas (Luis Tosar) i el Clayderman (Rodrigo de la Serna), es disputen la possibilitat d’estafar l’Antonio, que a més ha de gestionar la cobdícia dels gendres. Aquest és el punt de partida de Yucatán, la pel·lícula de Daniel Monzón (Palma, 1968) que arriba avui a la cartellera. És el retorn a la comèdia d’un director que els últims anys havia triomfat amb thrillers com ara Celda 211 (2009) i El Niño (2014), totes dues amb Tosar com a protagonista.

]]> Començar una comèdia d’estafadors remarcant que l’acció transcorre l’any 2008 és com destapar la 'punchline' abans d’explicar l’acudit. Siguin quins siguin els detalls de la història, sabem que la narració acabarà petant en la crisi econòmica (tot i això, la pel·lícula no confia gaire en la memòria del públic i considera convenient incloure un rètol explicant què va passar ara fa una dècada). En qualsevol cas, el determinisme del relat serveix en safata la lliçó: els autèntics depredadors són els falcons dels mercats financers, i no els artesans esgarrapadors de fortunes que protagonitzen aquest film, per molt barrocs (i a la llarga fatigosos) que siguin els seus enganys. En aquest mar de malparits, titelles poc carismàtics d’una funció que no té problemes per expulsar-los de mala manera quan ja no li fan servei, l’honrat forner que encarna Joan Pera es converteix en una presència tonificant que ancora la resta de conflictes i revela l’amor de Daniel Monzón i el coguionista Jorge Guerricaechevarría per la noble tradició dels grans secundaris.

]]>

Ens agrada molt anar al teatre amb els nens. Per ells és tota una aventura perquè els fa sortir d'allò quotidià i perquè els impacta molt veure els personatges en directe i no pas en pantalla. Però darrerament em costava trobar algun espectacle que connectés amb els dos nens grans (l'Adrià en té 11 i l'Albert té 9 anys) que ja no volen saber res d'espectacles infantils però que encara són petits per entendre determinats textos. Estem en aquell moment que ni una cosa ni l'altra.

]]>

Després d’escoltar Joan Pera parlar del seu ofici es fa estrany que cap teatre no li hagi proposat mai fer un monòleg sobre la seva trajectòria. “No em diuen mai que sigui bon actor, però sí que soc bona persona i treballador”, bromeja Pera arran del seu nou repte: encarnar l’espectre protagonista d’ El fantasma de Canterville, que s’estrenarà el 13 de febrer i estarà en cartell fins al 8 d’abril al Teatre Condal de Barcelona. Pera torna a treballar a les ordres de Josep Maria Mestres després de l’èxit que van aconseguir plegats amb L’avar de Molière al Goya. “No havia treballat mai tant!”, subratlla Pera. “El Joan fa un tour de force molt gran, puja de nivell respecte a L’avar ”, diu Mestres.

]]> Ventura Pons ni vol ni pot deixar de dirigir. Li ve de fàbrica, és més fort que ell. Fa poc ha volgut tornar a la comèdia que tantes alegries li havia donat als 80, i és una llàstima que el pols no li funcioni tan precís com antany. Sabates grosses, com l’anterior Oh, quina joia!, va coixa. Vol ser un relat coral sobre els efectes del sistema podrit en què vivim. Es parla de Bankia, de les preferents, dels desnonaments, dels pisos turístics... a través d’uns diàlegs en general poc creïbles i impostats.

]]>

La història de Manufactures Arpe està plena d’apostes arriscades.

]]>

Antoni Bassas entrevista a l'actor Joan Pera.

]]>

Antoni Bassas conversa amb Joan Pera sobre la seva trajectòria com a actor. Parlen sobre Joan Capri, que, segons Pera, "era el prototipus de català emprenyat". Considera que "va fer un personatge tan nostre que passés el que li passés era el que ens passava a nosaltres, i al veí de dalt, i al tiet de Vila-seca". Pera creu que "en les actuacions, fins i tot en les còmiques, hi ha d'haver un punt de sinceritat" i conclou que ell és el "català perplex". Es considera una persona tímida, molt pudorosa però amb un punt d'optimisme. "Si fan una autopista per anar més de pressa, per què hem de fer tantes hores de cua a l'hora de fer el pagament? Si era per anar de pressa...", reflexiona.

]]>

Avançament de l'entrevista d'Antoni Bassas a l'actor Joan Pera.

]]>