El govern central ha anunciat la creació del grup de treball per regular els lloguers de temporada, que celebrarà la primera reunió aquest divendres 22 de desembre. És una bona notícia si tenim en compte que actualment aquest tipus de contractes l’estan utilitzant molts propietaris per evitar l’aplicació de la llei d’arrendaments urbans, que és bastant més restrictiva per als contractes de lloguer que es destinen a residència habitual.

A la cursa per ocupar el despatx vacant més cobejat d’Espanya s’hi ha afegit un nou nom: el d’Ángel Ubide, un economista resident a Nova York, membre del consell assessor d’Assumptes Econòmics del ministeri d’Economia, de l’Euro 50 Group i del Economic Club de Nova York. Segons ha pogut saber l’ARA, aquest economista, especialista en mercats financers i polítiques econòmiques –i director d’estudis econòmics del fons Citadel– és un dels candidats que està sondejant el president del govern, Pedro Sánchez, per ocupar el càrrec que abandonarà Nadia Calviño en les pròximes setmanes, un cop s’ha fet oficial el seu pas a la presidència del Banc Europeu d’Inversions. 

L’últim cop va ser durant el segon govern de Manuel Azaña, que va acabar-se el 1933. Des d’aleshores i fins a l’inici de la Guerra Civil, en anys convulsos, es van succeir 16 governs. Durant la Guerra Civil, el govern republicà va formar cinc executius diferents. Durant les dècades de plom del franquisme, 16 governs més es van alternar sota la presidència del dictador. Amb la mort de Franco, cinc governs es van succeir fins que la UCD va deixar pas al PSOE de Felipe González. Felipe va formar quatre governs en els seus anys al poder, als quals van seguir dos d’Aznar (PP) i dos més del PSOE amb Zapatero. Rajoy, en el retorn del PP, en va formar dos més i Pedro Sánchez ja n’encadena 3. Estalviïn-se la suma: en total han estat 55 governs consecutius sense que hi hagi hagut un sol ministre d’Economia o d’Hisenda que fos català. 

Treure pit de la gestió econòmica de la legislatura i confiar que la ciutadania ho tingui en compte de cara a les eleccions generals del 23 de juliol. Aquesta és la bandera que la vicepresidenta primera i ministra d'Assumptes Econòmics, Nadia Calviño, ha tornat a desplegar aquest dilluns, en el marc de la primera jornada del Curs d'Estiu Santander organitzat per l'Associació de Periodistes d'Informació Econòmica (APIE).

Els preus pugen. Els salaris, no tant. I els marges empresarials, depèn d'aquí es pregunti, la resposta és una o altra. A mesura que la inflació escalava en els dos últims anys, fins a arribar als dos dígits (al juny es va trencar la barrera del 10%), un dels grans temors era que s'obrís la capsa de Pandora de l'efecte de segona ronda: quan es retroalimenten l'augment de sous i el dels preus.

El Col·legi d'Economistes de Catalunya ha reclamat al govern català i al conjunt dels partits polítics que aprovin un pressupost de manera "urgent". Segons la institució, uns comptes nous per al 2020 o, fins i tot, per al 2019, permetrien optimitzar la despesa pública en un moment de creixement d'ingressos gràcies a la bona marxa de l'economia.

Les exportacions catalanes segueixen creixent a ritme de rècord. Segons les dades del ministeri d'Economia i Competitivitat, Catalunya va exportar entre el gener i el juliol d'aquest any per valor de 41.709 milions d'euros, un 8,8% més que el mateix període de l'any anterior. Aquest creixement interanual és superior a la mitjana de la Unió Europea (7,8%) i al de països com Itàlia (7,6%), Alemanya (6,4%) o França (3,6%).

El deute públic a Espanya va arribar als 1,138 bilions d'euros aquest mes de juny. Aquesta xifra suposa un augment de 13.938 milions d'euros respecte al mes anterior, i situa el deute en el 100,03% del PIB. Segons les dades del Banc d'Espanya i els càlculs realitzats pel ministeri d'Economia, Indústria i Competitivitat, això suposa un nou rècord: el deute de les administracions acumula dos mesos consecutius augmentant.

L'organització de defensa dels drets dels consumidors Facua ha denunciat 13 entitats bancàries davant el Banc d'Espanya, el ministeri d'Economia i l'Agència Espanyola del Consum, Seguretat Alimentària i Nutrició (Aecosan) del ministeri de Sanitat. La plataforma veu "irregularitats" en el reial decret llei aprovat al gener que donava als bancs la potestat d'arribar a acords extrajudicials amb els clients afectats. Davant aquesta situació, Facua denuncia que les entitats posen "traves" a l'hora d'atendre les reclamacions.