L'expolític del PSC i activista cultural Lluís Reverter Gelabert ha mort aquesta matinada als 82 anys, segons ha avançat El Periódico. Reverter va ser mà dreta de Narcís Serra, primer com a regidor a l'Ajuntament de Barcelona i, posteriorment, com a director general al ministeri de Defensa. També va exercir de secretari general de la Fundació La Caixa i actualment era patró de la Fundació Pau Casals, dirigida precisament per Serra.

Després de l’aval unànime de la cúpula del PSC a l’amnistia, arriba la benedicció dels seus últims cinc màxim líders. Els primers secretaris del PSC des de 1996 fins al 2011 –la llista l’obre Raimon Obiols i la tanca Miquel Iceta– firmen aquest diumenge un article conjunt en defensa de la mesura que ha permès al líder del PSOE, Pedro Sánchez, tornar a ser investit president del govern espanyol gràcies als pactes amb ERC i Junts. "L’amnistia és un bon camí per al retrobament entre els catalans i per al millor encaix de Catalunya en el marc d’Espanya i de la Unió Europea", defensen al text, a la publicació socialista Endavant. A més d’Obiols i Iceta, firmen la declaració l'exministre i exalcalde de Barcelona Narcís Serra, l’expresident de la Generalitat José Montilla i Pere Navarro.

Diu la llegenda política que hi va haver un temps que el PSC estava convençut que, encara que presentés un sofà de candidat a l'alcaldia de Barcelona, guanyaria sense problemes. Aquest dissabte al Museu Olímpic de Barcelona no hi ha sofàs, sinó quatre cadires vermelles amb tres exalcaldes socialistes –Narcís Serra, Joan Clos i Jordi Hereu– i algú que aspira a ser-ho: Jaume Collboni. Ja fa més d'una dècada que el PSC va perdre aquella hegemonia barcelonina que semblava indestructible i una de les estratègies per recuperar-la és rememorar temps passats. I quan la nostàlgia entra en campanya, és que vols que el futur s'assembli més al passat que al present, com a mínim a l'hora de comptar vots.

“Tot i fer-ho en un context general de crisi econòmica aguda i en una particular situació de debilitat de la caixa, no presenten caràcter delictiu”. Així es referia la sentència de l’Audiència de Barcelona feta pública el 12 de febrer passat a la pujada de sous que es va decidir en benefici d’Adolf Todó i del seu segon, Jaume Masana, entre el 2008 i el 2010, quan Caixa Catalunya, primer, i CatalunyaCaixa, després, ja estaven tocades de mort. L’escrit absolutori afirmava que aquests augments de sou eren “difícilment digeribles per a la població en el context en què estava” però recordava que no era la feina del tribunal “fer una valoració moral” dels fets. Així, els 41 encausats, amb Narcís Serra, expresident de l’entitat, i el mateix Todó al capdavant, quedaven absolts.

La fiscalia ha rebaixat de quatre a tres anys la petició de presó per a l'expresident de CaixaCatalunya Narcís Serra i per a qui era el seu director general, Adolf Todó. Els dos dirigents estan acusats d'haver-se apujat el sou de manera "desproporcionada" quan dirigien l'entitat l'any 2010, en un moment en què l'empresa estava en una "situació real d'insolvència", segons apuntava el fiscal Fernando Maldonado.

L'ex director general de CatalunyaCaixa Adolf Todó, que s'enfronta a quatre anys de presó pels augments de sou pactats a l'entitat el 2010, s'ha volgut desvincular d'un dels acords en què es van votar aquests increments. Mentre el cas s'estava investigant, Todó havia reconegut que havia participat en les dues votacions que han arribat a judici, la del gener del 2010 i la d'octubre d'aquell mateix any. Aquest dimarts, però, ho ha volgut "matisar" i ha assegurat al tribunal que es va absentar de la primera de les votacions per ordre de l'expresident Narcís Serra. Todó és el primer directiu que ha reconegut davant del tribunal que es va beneficiar dels augments de sou que s'estan jutjant a l'Audiència de Barcelona.

Quatre dies després de l'inici del judici pels augments de sou a CatalunyaCaixa durant l'època de Narcís Serra i Adolf Todó al capdavant de l'entitat, l'Audiència de Barcelona ha acceptat una de les peticions que van fer les defenses de l'expresident i l'exdirector general i ha rebaixat de 9,5 milions d'euros a 2,5 milions la fiança requerida a l'excúpula de l'entitat. Aquest dijous Serra i Todó declararan com a acusats en el judici. La fiscalia demana per a ells quatre anys de presó pels augments de sou dels exdirectius aprovats quan l'entitat ja estava en una situació econòmica delicada, i que es van mantenir després que rebés les injeccions de diners del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB).

Aquest dijous comença a l'Audiència de Barcelona el judici contra l'excúpula directiva de Catalunya Caixa pels augments de sou dels seus exdirectius, els quals l'acusació considera desproporcionats. A més, la pujada va tenir lloc en un context en què la situació econòmica era molt delicada. No obstant això, l'expresident de Catalunya Caixa, Narcís Serra, creu que la pujada de salaris estava justificada: "no me'n penedeixo perquè el que vaig fer és el que havia de fer", ha afirmat aquest matí abans d'entrar al tribunal.

El jutge de l'Audiència Nacional Ismael Moreno ha acordat mantenir com a investigat l'expresident de Catalunya Caixa Narcís Serra pel presumpte perjudici milionari a través d'operacions immobiliàries, però arxiva la causa respecte a altres exdirectius, entre ells Adolf Todó, que el va succeir com a president de l'entitat.

Després que l'expresident de Bankia Rodrigo Rato indignés el Congrés amb una compareixença en què va culpar a tothom de la crisi menys a ell -"No és un saqueig. És el mercat, amic", va dir amb superioritat moral-, aquest dimecres ha estat el torn de l'exvicepresident del govern espanyol (1991-1995) i expresident de CatalunyaCaixa, Narcís Serra, imputat en dos processos per un forat de 720 milions d'euros en projectes immobiliaris i pels sous "irresponsables" en la cúpula de l'entitat. I ho ha fet, també, durant gairebé quatre hores, davant de la comissió d'investigació sobre la crisi financera amb un to tranquil i serè en què no ha entonat ni un sol 'mea culpa'. Si fa només vuit dies, en la declaració a l'Audiència Nacional pel forat immobiliari, s'escudava en l'aval del Banc d'Espanya, avui ha tornat a insistir en tot moment que va rebre la benedicció del supervisor espanyol, que era impossible preveure una crisi "sistèmica" i que té "la consciència tranquil·la" pel que fa a les responsabilitats judicials perquè els processos són "totalment injustos".

El Banc d'Espanya estava al cas de les operacions que van acabar provocant un forat de 720 milions d'eurosen projectes immobiliaris a CatalunyaCaixa i fins i tot en va consensuar algunes. Així ho han defensat aquest dimarts els tres exdirectius de l'entitat que han declarat a l'Audiència Nacional, segons fonts de les defenses. L'expresident de CatalunyaCaixa i exministre, Narcís Serra, i els dos ex directors generals de l'entitat, Adolf Todó i Josep Maria Loza, han declarat aquest dimarts en la causa que investiga les operacions immobiliàries fetes entre els anys 2000 i 2013 en què CatalunyaCaixa tenia una participació del 50%, juntament amb altres socis, i que més tard va passar a càrrec de la seva filial Promotora Catalunya Mediterrània (Procam).

El titular del jutjat central d'instrucció número 2 de l'Audiència Nacional, Ismael Moreno, ha citat com a investigat l'expresident de CatalunyaCaixa, Narcís Serra. El tribunal investiga "les presumptes irregularitats" de l'entitat pel forat patrimonial que va provocar pèrdues de més de 720 milions d'euros en projectes immobiliaris.

"Hi ha caixes que tenien una immobiliària, però nosaltres érem una immobiliària que tenia una caixa”. Aquesta és potser una de les frases més cèlebres de Narcís Serra, expresident de Caixa Catalunya, per explicar com l’entitat es va embarcar en el boomdel totxo abans d’entrar en la crisi que va derivar en la fusió, intervenció, venda i desaparició de la que havia sigut la segona gran caixa d’estalvis catalana.

La CUP de Barcelona ha presentat aquest divendres una pàgina web en què identifica una cinquantena d'operacions de diferent tipus encarades a edificar la marca Barcelona i que, segons la formació de l'esquerra independentista, perjudiquen els veïns i contribueixen a construir una "ciutat dels negocis, els empresaris i l'especulació". "L'objectiu és transmetre què significa la marca Barcelona, un model fictici, amb una lògica publicitària i discursiva transversal a totes les regidories", explica el portaveu de la CUP de Barcelona, Albert Martín, que assegura que en realitat es tracta d'un model de ciutat estàndard a nivell europeu i que evoluciona coherentment des de l'alcalde franquista Josep Maria de Porcioles. Així, Martín identifica com a elements recurrents d'aquest model les requalificacions dels usos del sòl, la terciarització del sector productiu (cap a l'hosteleria, la restauració i les noves tecnologies), la voluntat de normativitzar-ho tot (amb l'ordenança cívica, per exemple) o l'organització de grans esdeveniments per atraure inversions (com el Fòrum de les Cultures o el Mobile World Congress).

La denúncia que la Fiscalia Anticorrupció de Barcelona ha posat contra l'antic equip directiu de CatalunyaCaixa inclou sucosos detalls sobre els diners que els principals dirigents de l'entitat van cobrar fins i tot quan l'entitat ja havia necessitat rebre assistència financera de l'Estat per evitar la fallida. La primera entrada de capital públic es va produir el juliol del 2010, i des d'aleshores n'hi va haver dues més, fins que el 100% de l'entitat va quedar nacionalitzada.

Narcís Serra ha assegurat que l'any 2006 ja va alertar de l'efecte que la bombolla immobiliària tindria en les entitats financeres. En una entrevista a 8TV, l'expresident de Caixa Catalunya ha explicat que es va reunir amb la Generalitat i, posteriorment, amb el Banc d'Espanya per recomanar-los que impulsessin canvis en el sector. "Jo volia fer un cop de timó –ha dit Serra– però al Banc d'Espanya em van dir que ni parlar-ne".