Ja ha començat la recollida de signatures d’una de les primeres iniciatives legislatives populars (ILP) en l’àmbit dels serveis socials a Catalunya: una proposta que busca blindar l’atenció a les persones amb discapacitat mitjançant un model sense afany de lucre.

En els darrers mesos, els mitjans de comunicació s’han fet ressò de la presumpta gestió irregular d’algunes fundacions. Des de la Coordinadora Catalana de Fundacions volem expressar la nostra preocupació per l’afectació que aquestes informacions poden generar en la reputació del món fundacional, un sector ampli i divers, compromès amb l’interès general i essencial per al benestar col·lectiu. 

Ada Colau, Laura Borràs i Raül Romeva han apostat en els últims mesos per fer el pas a les fundacions dels seus partits, després d'haver ocupat responsabilitats polítiques a la primera línia. Un camí que abans que ells havien seguit altres polítics per sortir de les institucions, tot i que cap dels tres descarta tornar-hi en algun moment. Borràs i Romeva, de fet, han topat amb el Codi Civil, fet pel qual el govern de Salvador Illa va encarregar un informe jurídic que conclou que els inhabilitats per sentència judicial no poden presidir fundacions de partits. Romeva ja hi ha renunciat.

En quatre dècades, l'anomenada indústria de la solidaritat ha passat de promoure grans esdeveniments globals per posar el focus en un problema concret –l'exemple paradigmàtic és el Live Aid, de Bob Geldof i Midge Ure (1985, Londres i Filadèlfia), per recollir fons per pal·liar la fam a Etiòpia– a buscar i oferir pràcticament a mida i a la carta ajuda financera i treball voluntari a través de mitjans digitals. Són noves solucions que permeten que una empresa determinada que vulgui sobresortir exercint la seva responsabilitat social corporativa –també els seus empleats i fins i tot els seus clients, si s'hi volen comprometre–, pugui adreçar els seus esforços solidaris a un camp específic del seu interès.

El cataclisme financer de la Gran Recessió va tenir al conjunt d'Espanya, i en particular a Catalunya, una víctima destacada: les caixes d'estalvi, que van veure's abocades a la desaparició per la seva aposta immobiliària. Per evitar que la desaparició de les entitats (la majoria absorbides per altres bancs) s'endugués també les fundacions d'aquestes caixes d'estalvi, la Generalitat va tirar endavant entre el 2012 i el 2013 un marc normatiu per transformar aquelles entitats en fundacions de caràcter especial.

El Museu de Lleida ha acollit la presentació de la Fundació Privada Horitzons 2050, que neix amb l’objectiu de fomentar el debat econòmic, cultural i patrimonial de les Terres de Lleida. La iniciativa la impulsen el director de la Col·lecció Gelonch Viladegut, Antoni Gelonch, que exercirà de president; l’expert en art Sebastià Petit, que en serà el secretari, i l’empresari i president de l’Associació Empresa Familiar Lleida, Marc Cerón, que en serà el tresorer. La primera activitat de l’entitat és la convocatòria del Premi Horitzons, una biennal de gravat que pretén impulsar aquesta expressió artística i enriquir el fons del Museu de Lleida. El premi serà de 5.000 euros, el de més dotació econòmica de l’Estat en aquesta categoria.

Fundació La Caixa continua desenvolupant de manera prioritària les iniciatives socials, científiques, educatives i culturals, que comptaran amb el finançament de 538 milions d'euros, el més alt de la història de l'entitat. Concretament, el 60% de la inversió es destinarà a programes amb incidència social i amb impacte transformador davant de problemàtiques com la lluita contra la pobresa infantil amb el programa CaixaProinfància, fins a projectes per millorar l'atenció a les persones que es troben al final de la vida amb la iniciativa Gent Gran, entre d'altres.

A Espanya hi ha només vuit fundacions comunitàries, organitzacions sense ànim de lucre que promouen projectes que dinamitzin exclusivament les comunitats on estan ubicades. I ara s’acaba de crear la primera de Lleida. El castell de Raymat és la seu d’una institució que a partir d’ara donarà suport a “projectes innovadors que dinamitzin el territori de manera sostenible”.

Les 45 fundacions catalanes dedicades a l'àmbit de la salut, entitats concertades o privades sense ànim de lucre, concentren entre el 20% i el 34% dels recursos sanitaris del país, segons les variables –professionals, llits o equipaments– que es tinguin en compte per fer el càlcul. Es desprèn de l'informe que aquest dimecres ha presentat la Coordinadora Catalana de Fundacions (CCF), un treball que radiografia el sector amb dades del 2017 i el 2018 i on, per tant, no s'inclouen xifres sobre l'aportació de les fundacions en els mesos de la pandèmia del coronavirus.

Les fundacions que hi ha a Catalunya donen feina a més de 82.000 persones i generen una activitat econòmica superior als 3.200 milions d'euros anuals, segons dades de la Coordinadora Catalana de Fundacions (CCF). L'organització ha publicat aquest dilluns el primer estudi del sector, en què afirma que aporta l'1,5% del valor econòmic generat al Principat i supera àmbits com l'aigua i el gas.

El Tribunal de Comptes vol controlar el finançament de les fundacions vinculades a partits polítics. Ho ha anunciat el seu president, Ramón Álvarez de Miranda, que ha demanat aquest dimecres al Congrés una reforma legal que doni més poder a aquest òrgan per fiscalitzar els comptes de les fundacions. L'objectiu és evitar que s'utilitzin per finançar els partits al marge de la llei. A més, ha demanat que s'apliquin a les fundacions els mateixos requisits i limitacions que s'exigeixen als partits en matèria de donacions.

El finançament dels partits polítics és un d'aquells debats que pren força cada cop que apareix un nou cas de corrupció. Els escorcolls i les detencions d'ara fa un parell de setmanes vinculades al cas 3% sobre el presumpte finançament irregular de CDC han estat l'excusa perquè CSQP hagi presentat públicament la seva proposta per combatre la corrupció des de la vessant del finançament dels partits. Els 'comuns' plantegen prohibir qualsevol donació de les empreses a les fundacions del partits, ja que interpreta que són un dels principals focus del finançament il·legal. La llei es debatrà la setmana que ve al Parlament i, si s'accepta, viatjarà al Congrés per intentar modificar la legislació estatal.

"El que vull fer notar és que si la investigació és saber si hi ha aportacions d'empreses a la fundació de Convergència, la resposta és que és cert, hi són. Són transparents i estan fetes d'acord amb el marc legal". Així de contundent es mostrava aquest divendres Artur Mas en la seva primera intervenció al Parlament per donar explicacions sobre la contractació pública de la Generalitat i les presumptes comissions del 3% que investiga la justícia. Ara bé, ¿realment són tan transparents els comptes dels partits i de les seves fundacions i associacions? Si s'ha de jutjar pels informes i opinions de la Sindicatura de Comptes, no tant com ho haurien de ser.

Les fundacions del Partit Popular fagociten cada any un bon pessic del pressupost en subvencions d'Exteriors i d'Educació de l'Estat i, se'ns dubte, són les entitats que pertanyen a un partit que reben més fons públics per antonomàsia. De fet, aquest 2014 han rebut deu vegades més diners que no pas les del PSOE: 6.407.333,3 euros per a fundacions del PP enfront 656.060 euros per als socialistes.

El ministre d'Economia, Luis de Guindos, ha confirmat que l'avantprojecte de llei de caixes i fundacions bancàries no fixa cap data límit perquè les antigues caixes es desprenguin del control dels seus bancs, tal com ha demanat la 'troica'.