Stefanos Kasselakis encara és un desconegut per a la ciutadania grega, però sobre seu recau, des d'aquest diumenge, la responsabilitat de fer reflotar l'esquerra política a Grècia. Passaven les dotze del migdia i Kasselakis, un dels candidats a prendre el relleu a Alexis Tsipras a la coalició d'esquerra Syriza-Aliança Progressista, arribava al centre cultural de Nea Smyrni amb un somriure d'orella a orella. Encara no sabia que seria el guanyador de les primàries, però ho podia intuir: a la primera ronda va arrasar amb la candidata fins aquell moment preferida, Efi Ahtsioglou, mà dreta de Tsipras i exministra de Treball durant el seu govern. Kasselakis va passar-li per sobre a Ahtsioglou amb el 56,7% dels vots.

Grècia ha votat aquest diumenge, però haurà de votar de nou d'aquí menys de dos mesos. El primer ministre, Kyriakos Mitsotakis, ha tornat a guanyar, però ha perdut la majoria absoluta per governar i –tal com ja havia deixat clar durant la campanya– no pensa ni tan sols intentar buscar pactes per fer-ho. El líder dels conservadors de Nova Democràcia (ND) ha comparegut de seguida que s'han vist clars els resultats electorals, per agrair als grecs la seva confiança i "el mandat per governar" que li havien atorgat. Però ha tornat a insistir que la seva intenció és governar en solitari, i espera que una segona convocatòria li doni prou majoria per fer-ho. Així doncs, Grècia s'aboca a unes noves eleccions, que podrien ser a finals de juny o a principis de juliol.

Grècia gira full. El país més colpejat per la crisi del 2009 tanca un cicle deu anys després lliurant-se a mans del partit conservador, Nova Democràcia, que ahir va obtenir la majoria absoluta. Si la política d’austeritat dictada per la Comissió Europea i el Fons Monetari Internacional va fer fora del poder els primers ministres conservadors i socialdemòcrates, Alexis Tsipras no s’ha escapat tampoc del càstig de les urnes, amb l’agreujant de ser acusat d’haver traït els seus propis principis. Kiriakos Mitsotakis, membre d’una dinastia política grega i format en el món de les finances, va agafar les regnes d’un partit conservador en hores baixes fa tres anys i ahir va obtenir gairebé el 40% dels vots. Això li assegura una confortable majoria absoluta de 158 escons (inclosos els 50 escons que el guanyador rep pel fet de quedar primer) en un Parlament de 300. Syriza va quedar vuit punts per darrere, una derrota severa, però no irremuntable. Malgrat la calor, la participació va ser del 57%, un punt més que el 2015.

Sota un sol de justícia i amb 36 graus als termòmetres, els grecs voten aquest diumenge en les sisenes eleccions legislatives de l'última dècada, la setena consulta si comptem el referèndum del 2015 en què van rebutjar massivament els plans d'austeritat.

El president grec, Prokopis Pavlópulos, ha dissolt aquest dimarts el Parlament i ha convocat eleccions anticipades per al 7 de juliol en resposta a la sol·licitud que va presentar dilluns el primer ministre grec, Alexis Tsipras. Amb la publicació del decret presidencial, comença oficialment la campanya electoral a Grècia.

Un selfie com a símbol de les noves i pacífiques relacions entre Macedònia del Nord i Grècia, dos països veïns que durant un quart de segle han estat d’esquenes, fins al punt que no han tingut relacions diplomàtiques. Però aquest dimarts, la visita del primer ministre grec, Alexis Tsipras, a Skopje ha suposat l’escenificació de l’etapa del desgel que es va obrir arran, precisament, que Macedònia accedís a afegir el topònim Nord al nom oficial de la república per acontentar el govern d’Atenes. La fotografia que Zoran Zaev s’ha fet amb el seu convidat és, segons ha dit, la imatge de la “felicitat que vindrà”.

Amb una forta crispació a dins i a fora la cambra, el Parlament grec ha ratificat aquest divendres l'acord pel nom de l'antiga república iugoslava de Macedònia, que a partir d'ara es dirà Macedònia del Nord. La votació per aquest tema tan polèmic a Grècia –on els nacionalistes ho consideren una amenaça a la seva integritat territorial perquè la seva regió del nord té el mateix nom– s'ha allargat un dia perquè 230 dels 300 diputats grecs han intervingut en el debat. Finalment l'acord ha quedat aprovat per 153 vots favorables. El final de la disputa entre Atenes i Skopje obrirà la porta a la integració del país balcànic a l'OTAN (en un moment en què Rússia intenta guanyar influència a l'est europeu) i a més llarg termini a la UE, que fins ara Atenes bloquejava a causa de la disputa.

El primer ministre de Grècia, Alexis Tsipras, va aconseguir ahir superar una qüestió de confiança al Parlament grec -des del país hel·lè asseguraven que si no la presentava ell hauria plantejat una moció de censura l’oposició- després que el seu govern en coalició amb els nacionalistes es trenqués el cap de setmana passat arran de desavinences sobre l’acord assolit amb la veïna Macedònia sobre el reconeixement del nom del país.

El primer ministre, Alexis Tispras, i els seus socis de govern, els ultranacionalistes Grecs Independents (Anel), han pactat la ruptura de la coalició que es va formar a Grècia amb victòria sense majoria absoluta de Syriza a les eleccions del gener del 2015, revalidada el setembre d'aquell any després del referèndum sobre la permanència a la UE. El motiu del trencament és el reconeixement del nom de Macedònia. El govern de Tispras haurà de superar una moció de confiança del Parlament la setmana vinent, per intentar esgotar la legislatura fins a l'octubre.

El transport públic a Atenes ha quedat totalment paralitzat aquest dilluns en la vaga general contra l'últim paquet de reformes pactades entre el govern d'Alexis Tsipras i els creditors internacionals. En les manifestacions a la plaça Sintagma hi ha hagut enfrontaments amb la policia, que ha llançat gasos lacrimògens. A la tarda el trànsit aeri quedarà interromput durant tes hores per l'aturada parcial dels controladors. Les protestes han de continuar fins a la nit. El parlament votarà una llei de més de 400 articles i 600 pàgines que els diputats amb prou feines han tingut una setmana per estudiar. Entre les mesures d'"emergència" es preveu limitar el dret de vaga i un sistema electrònic per accelerar les execucions d'hipoteques i altres deutes. Tsipras al·lega que cal fer un últim esforç perquè Grècia pugui sortir de la intervenció econòmica dels creditors aquest any.

El president del Consell Europeu, Donald Tusk, ha anat pujant el to en els discursos dels seus últims dies. I aquest dijous feia un pas més: “No vingueu a Europa. No cregueu els traficants. No poseu en risc les vostres vides i els vostres diners”, va instar en un missatge “als immigrants econòmics”, després d’una trobada a Atenes amb el primer ministre grec, Alexis Tsipras.

Manifestacions de pensionistes, carreteres tallades pels tractors dels agricultors, vaixells bloquejats als ports en vaga, pescadors en peu de guerra... el vot de confiança que els grecs van donar a Alexis Tsipras, tot just fa un any, sembla esgotat. “Si els polítics d’aquest país ens continuen empenyent a l’abisme, si volen deshumanitzar-nos més, anirem a Atenes i ho cremarem tot”, declarava a la televisió Dimitris Vergos, un productor de blat de moro del nord del país. La setmana passada la policia va llançar gasos lacrimògens contra els manifestants que bloquejaven el ministre d’Agricultura, Evangelos Apostolou, en un edifici de la ciutat de Komotini. Tsipras afronta un dels hiverns més calents viscuts per Grècia en aquests turbulents anys de la seva història i per això diumenge prometia dialogar amb els agricultors i altres col·lectius sobre la imminent reforma de les pensions, en el discurs del seu primer any al càrrec.

El president de Grècia, Prokopis Pavlópulos, ha dissolt aquest divendres el Parlament hel·lè i ha convocat eleccions anticipades per al 20 de setembre.

El cap de llista de Junts pel Sí, Raül Romeva, ha considerat aquest divendres, en declaracions a Efe, que la crisi grega demostra que les situacions "dificultoses" requereixen una resposta "democràtica", i ha opinat que la possible coincidència de dates amb les eleccions catalanes del 27-S no ha de suposar "cap inconvenient".

El líder de Podem, Pablo Iglesias, ha valorat aquest divendres la dimissió del primer ministre grec, Alexis Tsipras, i l'imminent avançament electoral a Grècia. En un tuit, Iglesias ha elogiat la decisió del líder de Syriza, que ha qualificat com l'exemple d'un "govern responsable" que "se sotmet a la voluntat popular".

La líder de Podem a Andalusia, Teresa Rodríguez, ha rectificat i ha expressat la seva "solidaritat" amb el poble grec. Ho ha fet aquest dijous després d'haver piular que l'"atemoria la tremolor de cames de Tsipras després d'haver aconseguit un no clar de la ciutadania" a les mesures de la troica. Minuts més tard, ha fet un altre tuit aclarint el seu missatge. "Després de veure les interpretacions, rectifico perquè ningú m'utilitzi contra Grècia", ha dit. "El que m'atemoreix és que la troica es comporti com un sicari a sou de la banca. A mi també em tremolarien les cames i per això necessitem a un poble sencer al darrera", ha matisat.

El parlament grec ha iniciat aquest dimecres el debat en comissió del projecte de llei que recull el segon paquet de reformes acordat amb l'eurozona, com a pas previ a l'inici de les negociacions per a un tercer rescat. El text, que recull una reforma del codi civil i l'adopció de la directiva europea sobre sanejament de bancs, s'ha començat a analitzar en una reunió conjunta de les quatre comissions del Parlament i està previst que s'estengui tot el matí. Després, el projecte de llei passarà al ple i el debat acabarà amb la votació, que es preveu que s'allargui fins a la matinada.

"Avui la democràcia guanyarà la por" és el missatge que el primer ministre grec, Alexis Tsipras, ha donat aquest diumenge després de votar al crucial referèndum en què els grecs han de decidir si avalen el no de seu govern a l'acord amb els creditors, una consulta que els pot abocar a la sortida de l'euro.