Quan el juliol de 1992 es va fer una primera obertura parcial de l’Hotel Arts –les obres no s’havien pogut completar abans dels Jocs i la inauguració oficial es faria dos anys més tard–, la premsa de l’època destacava que les habitacions disposarien de “telefax, ordinador personal, vídeo i disc compacte”. Han passat 30 anys i, tot i que la tecnologia ha evolucionat molt, l’hotel es manté com l’edifici més alt de la ciutat juntament amb la Torre Mapfre. Si Gaudí va determinar que la Sagrada Família no fes més de 180 metres d’alçària per respecte a l’obra de Déu –és a dir, per sota de la muntanya de Montjuïc–, una regla no escrita ha guiat l’urbanisme de Barcelona: mai s’ha fet cap edifici que superés la que ha de ser l’alçària del temple un cop estigui acabat: 172,5 metres.

Estrany en el govern de Xi Jinping, capficat en guanyar tantes curses globals com sigui possible, la Xina ha abandonat una carrera: la de liderar els rànquings d’edificis més alts del planeta. I no només això. Pequín també vol deixar enrere un model de desenvolupament que incloïa edificis emblemàtics que cridaven l'atenció per les seves formes estranyes, poc funcionals i moltes vegades energèticament no sostenibles. Museus amb forma de tassa de te gegant, gratacels que imiten una moneda, teatres amb aparença de núvol, hotels que simulen figures de deïtats o torres de telecomunicacions psicodèliques han de passar a la història.

Què fem a l’antiga presó Model? ¿L’enderroquem tota -o, com a mínim, una bona part- i convertim l’espai en un gran parc que oxigeni la trama de l’Eixample? ¿O la conservem gairebé sencera per respecte al patrimoni i per reconvertir espais en els equipaments necessaris en una zona tan històricament mancada? El debat, obert ara en diferents articles d’opinió publicats en aquest diari, va, però, molt més enllà de les dues illes de cases que ocupa l’antic centre penitenciari -que, per dimensions, tampoc podrien convertir-se en el gran pulmó verd de la ciutat i que ja tenen uns usos assignats-. És una discussió que transcendeix, també, els límits de l’Eixample: ¿com pot una ciutat tan densa com Barcelona -hi viuen unes 16.000 persones per cada quilòmetre quadrat- alliberar espai per al verd? ¿Hauria de plantejar-se créixer en vertical?

Els veïns de Santa Coloma de Gramenet s’han mobilitzat aquest dimecres al centre històric de la ciutat per intentar aturar un projecte urbanístic promogut per l’Ajuntament que comporta, entre altres aspectes, enderrocar les finques de construcció antiga i edificar, en el seu lloc, un gratacel de 12 pisos i 50 metres d’alçada.

El gratacel Marina Torch ('torxa' en català) de Dubai ha tornat a fer honor al seu nom. La matinada del dijous 3 d'agost el cinquè edifici més alt del món ha cremat per segona vegada en els últims dos anys. Les autoritats dels Emirats Àrabs Units (EAU) han assegurat que han evacuat "amb èxit" tot l'edifici i que han controlat l'incendi. Encara no es coneix l'origen del foc. Tampoc s'ha informat de cap ferit durant el sinistre.

Quatre torres arquitectònicament innovadores del Canadà, Qatar, Austràlia i Itàlia han estat nomenades els millors edificis alts del món del 2012 per l'entitat independent internacional Council on Tall Buildings and Urban Habitat (CTBUH). Aquestes quatre torres demostren el creixement dels gratacels a tot el món. El 2011 es va registrar el rècord de 88 gratacels de més de 200 metres d'altura –a l''skyline' de Barcelona només la Torre de Collserola (288 m) supera aquesta altura–, molt per sobre dels 32 que es van fer el 2005. Aquest any se'n completaran 96, entre els quals n'hi ha diversos a la Xina, segons un article de l''Arch Daily'. A més, hi ha un cinquè premi a la innovació per a dues torres d'Abu Dhabi.