Si volem una educació de qualitat, cal prestigiar de debò la professió docent. És a dir, garantir una formació inicial que sigui rigorosa. No hi ha sistemes educatius d’èxit sense mestres excel·lents, ni mestres excel·lents sense una carrera prou exigent perquè atregui estudiants brillants i vocacionals. Els països que lideren els resultats educatius ho tenen clar: només accedeixen als estudis de mestre els millors expedients, el professorat és seleccionat amb criteris clars i els estudiants reben formació intensiva i mentoria de qualitat. Les seves facultats d’educació tenen un fort compromís amb el rigor acadèmic i prestigi reconegut.

Punt final a la disbauxa dels últims dos anys entre les universitats privades amb l'exigència de les proves d'aptitud personal per ser mestre (PAP). Segons ha avançat Unportal i ha confirmat l'ARA, divendres passat la Junta del Consell Interuniversitari de Catalunya (un organisme format pel Govern i per les 12 universitats públiques i privades) va arribar a un acord transitori perquè totes les universitats de Catalunya exigeixin les PAP. Ara bé, amb certes diferències.

Tres anys de grau, un de postgrau i un de màster amb pràctiques residents. Aquesta és la fórmula que proposa el 'Programa de millora i innovació en la formació de mestres' (MIF), elaborat pel departament d’Ensenyament i la secretaria d’Universitats. El projecte també preveu altres novetats, com la unificació del cos de professors en un de sol –els mateixos mestres podrien fer classe a primària i a l'ESO– i un sistema d’oposicions diferent. Tot plegat ha suscitat tant debat entre la comunitat educativa que l'Associació de Mestres Rosa Sensat va voler organitzar una taula rodona per debatre a fons l'estat de la qüestió en què van participar representants dels diversos cicles educatius.

L'imprescindible 1984 de George Orwell hauria de ser obligatori a les facultats de magisteri perquè parla precisament del control total sobre la gent per part dels que manen i que tenen com a objectiu eternitzar el seu poder sobre la població.

]]> La proposta de la conselleria d'Ensenyament d'apujar la nota de tall en llengües per als futurs mestres no començarà a aplicar-se el curs que ve. Les universitats no s'han posat d'acord. "No ens n'hem sortit", afirmava dimarts la consellera Irene Rigau al programa Àgora de TV3. El proper curs no es demanarà un sis com a mínim als exàmens de selectivitat de llengua (catalana, castellana i anglesa) als alumnes que vulguin fer carreres de magisteris (avui graus d'Educació Infantil i Primària).

]]>