En la rumba catalana hi ha molt d’art, molt de salero, molta lletra ruca, molta lletra sàvia i molta cultura popular. I també hi ha dos debats que s’eternitzen al seu voltant: el del seu origen i el de la seva vigència. El primer va quedant enrere, perquè cada cop queda més clar que és un corrent forjat col·lectivament a partir de mitjans del segle passat amb els gitanos catalans com a protagonistes, no únics però sí principals. Pel que fa al segon, la rumba segueix apareixent de tant en tant sota els focus, aferrada a la seva mala salut de ferro. Es dona la paradoxa que hi ha un reconeixement creixent de la rumba com a patrimoni cultural i tradicional català, però en canvi als nous valors del gènere els costa molt fer-se un lloc en el panorama mediàtic i en els circuits professionals. Les dues grans escultures murals que s’instal·laran properament al carrer de la Cera, amb un fris vertical d’estrelles que van del Pescaílla a Estopa, o la presentació de Petitet amb la seva orquestra de rumba simfònica al Liceu, exemplifiquen l’aparent prestigi social que aquesta música afrollatina i europea va guanyant, i com es va consolidant en l’imaginari col·lectiu català, lluny dels antics prejudicis que la lligaven als baixos fons i fins i tot al franquisme. També són expressions d’aquest nou prestigi aparent els reconeixements institucionals que la rumba catalana ha rebut a l’Ajuntament de Barcelona, el Parlament de Catalunya, l’Ajuntament de Perpinyà i la Diputació de Girona. A aquests reconeixements s’hi pot sumar el de la Unesco.

“Tothom cap enrere”, cridava Peret en la cerimònia de cloenda del Jocs Olímpics de Barcelona. Es tractava de buscar un lloc segur davant l’allau d’atletes eufòrics que envaïen l’escenari on Peret i Los Manolos estaven revifant la rumba amb milions de teleespectadors com a testimonis. “Atletes, baixin de l’escenari!”, suggeria Constantino Romero. Aquella instrucció, que va servir per titular un disc dels Manel, ara reviu en el títol de l’àlbum de retorn de Los Manolos: Manolos, suban al escenario (Discmedi, 2017). El disc inclou una estrena (una versió de l’ I will survive titulada Seré feliz) i nous enregistraments del repertori clàssic del grup fets en els últims anys, aquesta vegada amb col·laboradors com Peret, La Troba Kung-Fú, Sabor de Gràcia, Victoria Abril, Omar Sosa, Manel Fuentes o Queco Novell.

Un dels grups mítics de la rumba catalana, Los Manolos, tornarà als escenaris per reunir la seva formació original amb motiu dels 25 anys del popular èxit 'Amics per sempre', interpretat durant la clausura dels Jocs Olímpics de Barcelona. A finals de març la formació publicarà un disc amb una revisió dels seus grans 'hits', amb col·laboracions com les del Sevilla (Mojinos Escozíos), Victoria Abril, Manel Fuentes o Los Delinqüentes, i que inclourà, també, una de les últimes col·laboracions que va fer Peret. El tret de sortida de la gira del grup serà el 30 d'abril, en la clausura del festival Viña Rock.

El Barcelona Acció Musical (BAM) i Mercè Música han revelat aquest dimarts un avançament dels grups i artistes que formaran part de la programació d'enguany amb concerts que tindran lloc a diferents espais de Barcelona des del 20 fins el 23 de setembre. De fet, actuaran tant al BAM, que se celebra la seva edició 21, com a la Mercè Música grups com Peret, Los Manolos, Sanjosex&Chicuelo, Quico el Celio, el Noi i el Mut de Ferreries, Sohn o Pau Vallvé. Al setembre es donaran a conèixer més noms de la programació.

Després de deu anys programant concerts en format especial acústic i de convocar més de 45.000 persones el 2012, l'Acústica de Figueres amplia horitzons. Coincidint amb l'onzena edició, el festival s'obre als més menuts i presenta una oferta cultural paral·lela i diürna adreçada al públic familiar.