A Perfectament imperfecta (Univers), l’escriptora i guionista Carla Gracia construeix un relat de ficció per parlar de temes molt reals: la vida amb un fill amb un trastorn de l’espectre autista (TEA), la falta de corresponsabilitat en la criança en parella i la complexitat de les relacions familiars. Ja se'n prepara una adaptació teatral. I aquest setembre publicarà el llibre infantil Les aventures del Capibara i els seus amics.

"Quan tenia 13 anys, l'Hugo es va començar a comportar de manera estranya i no sabíem què li passava", recorda l'Edu, el seu pare. De sobte, el noi no volia anar a l'escola, fumava marihuana i tenia una actitud desafiant. Aquesta situació es va anar agreujant fins que un dia es va barallar amb altres nois i va acabar a l'hospital. Des d'aquell moment, l'Hugo no volia sortir de casa, es va recloure de tot i de tothom, i amb el pas dels mesos cada cop estava més tancat en si mateix. Un dia la família el va sentir parlar sol. "Crèiem que era per por, però al final vam veure que hi havia alguna cosa que no funcionava", diu el pare. Poc després va ser hospitalitzat per un brot psicòtic que l'ha portat a desenvolupar esquizofrènia. Pensàvem que era cosa de l'edat, però vam confondre els símptomes amb adolescència", admet aquest pare.

Alguns ocells dormen amb un ull obert i una part del cervell desperta mentre volen centenars de quilòmetres. També els dofins dormen mentre neden, i poden sortir a respirar a la superfície. Les formigues dormen unes 4 hores dividides en uns 250 períodes curts de més o menys un minut. Òbviament sempre hi ha classes: les obreres, les recol·lectores i les soldats comparteixen el son parcial, mentre que la reina dorm nou hores seguides i ho fa protegida dins del formiguer. Les abelles, si no descansen el temps suficient, tenen problemes d’orientació i comunicació.

Els psicòlegs no donen l’abast. Tot i que encara no hi ha dades oficials sobre el boom d’atencions a la salut mental, els professionals estimen que la demanda ha crescut entre un 20% i un 30% a causa del coronavirus. Ansietat, depressió, angoixa i malestar per fer tasques quotidianes o per relacionar-se amb l’entorn més pròxim són alguns dels problemes que omplen les consultes i que conformen la pandèmia “emocional” que, sumada a l’agreujament dels trastorns mentals preexistents, desborda les agendes dels psicòlegs i psiquiatres, que han de fer mans i mànigues per donar cita als pacients. I mentre les primeres visites als casos més urgents com els brots psicòtics o les conductes autolesives triguen de mitjana entre set i deu dies a fer-se efectives, aconseguir hora per als casos que en comparació es consideren “lleus o moderats” pot allargar-se dos mesos a la xarxa sanitària pública. Per a les consultes privades, el temps d'espera pot anar del mes al mes i mig. 

La pandèmia ha posat encara més sobre la taula els trastorns del son, una realitat quotidiana i íntima molt estesa en les societats contemporànies. La sobreexposició a les pantalles, l’excés d’estímuls de tota mena, l’estrès laboral o escolar i la difícil conciliació familiar han anat alterant els hàbits i horaris de son. Són moltes les persones que reconeixen que dormen malament o poc, i creix el nombre d’afectats per trastorns com l’insomni o l’apnea. En aquest dossier analitzem què passa quan dormim bé i què passa quan no dormim prou o malament.

Hi ha persones per a qui la nit no és sinònim de descans. Pateixen trastorns del son, com insomni, apnees o narcolèpsia, que els condicionen el seu dia a dia. Així és com hi conviuen.

No dormir bé pot ser una de les pitjors coses que ens poden passar. L'insomni o els mals hàbits de son, com pot ser dormir menys de set hores, tenen un impacte negatiu no només en el nostre estat d'ànim, sinó en el correcte funcionament del sistema immunitari. No dormir bé, fins i tot, pot provocar que ens faci més mal la lumbar o determinades articulacions durant el dia.

A l’escriptor Vladimir Nabokov l’horroritzava haver de perdre forçosament la consciència vuit hores cada dia. Sense dormir, però, no hauria escrit res de semblant a una obra mestra com Foc pàl·lid, perquè el seu cervell no n’hauria sigut capaç. Dormir és essencial per al bon funcionament del cervell. Al mateix temps, el cervell regula quan ens adormim i quan ens despertem mitjançant una hormona anomenada hipocretina. Lluís de Lecea, catedràtic de psiquiatria i ciències del comportament a la Universitat de Stanford, és un dels científics que la van descobrir.

El son és un estat natural i necessari de repòs del cos i la ment en què la consciència disminueix i l’activitat sensorial està relativament inhibida. La resposta als estímuls externs és mínima, si més no als suaus, però, malgrat l’estat d’inconsciència relativa, el nivell d’activitat cerebral es manté alt. De fet, aquesta és la principal diferència entre el son i altres estats d’inconsciència, com pot ser el coma. Tots els vertebrats dormen i se sap que també ho fan com a mínim alguns insectes, com les mosques i les formigues, la qual cosa indica que dormir té una importància transcendental per a la vida dels animals. Ara bé, no tots els animals dormen de la mateixa manera.

El 50% dels nens adoptats a Rússia i Ucraïna tenen el trastorn de l'espectre de l'alcoholisme fetal (TEAF), que està provocat pel consum d'alcohol de les mares durant l'embaràs. Així ho determina un estudi fet per la Generalitat, que ha avaluat 162 infants adoptats a Rússia i Ucraïna entre el 1998 i el 2015, que tenen més de sis anys i que en fa més de dos que viuen a Catalunya. La meitat d'ells presenten el TEAF, i el 20,4% tenen l'afectació més greu, que és la síndrome de l'alcoholisme fetal (SAF). Arran d'aquest estudi, la directora de l'Institut Català de l'Acolliment i de l'Adopció (ICAA), Agnès Russiñol, ha explicat que, a partir d'ara, es "reforçaran" les mesures per a les famílies que vulguin iniciar un procés a Rússia i Ucraïna. El TEAF genera anomalies físiques, mentals, conductuals i cognitives als nens, com ara retards en el creixement, el pes i la talla i alteracions en el sistema nerviós, entre d'altres.

El Nadal és un dels períodes de l'any en què es produeix un consum massiu, per la qual cosa es converteix en el moment perfecte per emmascarar el trastorn de les compres compulsives, un problema psiquiàtric que s'incrementa posant en perill l'economia familiar. "La insatisfacció general, agreujada com a conseqüència de la crisi econòmica, troba la seva vàlvula d'escapament en les compres compulsives del Nadal", alerta José Antonio López Rodríguez, vicepresident de l'Associació Espanyola de Psiquiatria (ASEPP).