De la mateixa manera que no hi ha una única manera d'interpretar un partit, tampoc existeix una única manera de viure l'Eurocopa. Per a alguns, pot ser la competició que marqui una nova tendència futbolística –i més aviat està decebent tàcticament–, i la segueixen amb ganes de valorar el potencial de les seleccions que arriben amb millor forma. Per a d'altres, és el parèntesi fins que torni el dia a dia de clubs i la van veient passar a ritme de 'highlights'. En aquesta línia, aquesta edició a França s'ha convertit en un curiós i estrany brot de nostàlgia. En una mena de mirada al passat per reconnectar amb alguna cosa que torni a portar a terreny pròxim l'actualitat que, ara, pot semblar una mica llunyana. Quaresma, Weiss o Gudjohnsen són alguns dels noms propis que França ha tornat a posar a l'aparador de l'aficionat del Barça o de l'Espanyol.