La Xina ha aconseguit els últims anys menjar-se una part del mercat que fins fa poc ocupava la indústria farmacèutica europea, fins a desplaçar el Vell Continent al tercer lloc a escala mundial en molts aspectes. És una classificació encapçalada pels Estats Units però en la qual el gegant asiàtic no para de guanyar posicions. En aquest context, Catalunya, el principal pol del sector a Espanya, amb el 44% de les plantes de producció de fàrmacs (79 de les 181 existents), i un dels principals a Europa, ha de jugar un rol important en l'esforç per millorar la innovació del ram i recuperar posicions. En aquest marc, la Generalitat i la patronal Farmaindustria treballen per impulsar la competitivitat i incrementar la innovació i l'accés dels pacients a nous tractaments. L'última trobada entre les dues parts es va produir el mes passat, amb l'assistència del president Salvador Illa, abans de la seva baixa mèdica, i la presidenta de la patronal sectorial, Fina Lladós.

Preocupació i inquietud. Això és el que sent el sector farmacèutic europeu davant l'avenç dels EUA i la Xina. Així ho ha manifestat Carlos Gallardo, president i conseller delegat d'Almirall i vicepresident segon de la Federació Europea d’Associacions de la Indústria Farmacèutica (EFPIA). Durant una conferència en el marc dels Matins d'Esade, el representant de la família que controla la majoria del capital d'Almirall ha assegurat que Europa era, "textualment, la farmàcia del món", i que aquesta característica s'ha anat perdent en les tres darreres dècades. "En 25 anys ha passat de contribuir amb la meitat dels medicaments innovadors a produir-ne només un de cada cinc", ha detallat.

Era un fenomen a les xarxes socials, on donava consells d'esport, culturisme i nutrició emparat per la seva formació mèdica. D'aquesta manera li era molt més fàcil captar potencials clients. Els Mossos d'Esquadra han explicat aquest dimecres com era el modus operandi del metge endocrinòleg que va quedar detingut fa dues setmanes juntament amb vuit membres més d'una xarxa que subministrava medicaments dopants i que operava sobretot a l'àrea metropolitana de Barcelona, però que també actuava a escala nacional i internacional, almenys des del 2020.

Cada cop més alternatives als fàrmacs contra l'obesitat com Ozempic i Wegovy s'estan obrint camí i una de les que podrien arribar aviat al mercat té empremta catalana. Un assaig clínic internacional de fase 3, en què ha participat el Vall d'Hebron, ha demostrat l’eficàcia d’un nou fàrmac per al tractament de persones amb obesitat. L’orforglipron és un fàrmac que, igual que altres medicaments contra l'obesitat, actua sobre el receptor GLP-1, que es troba en diferents cèl·lules implicades en la regulació de la gana i del metabolisme al cervell i el tub digestiu. Ara bé, la diferència entre aquest fàrmac i el ja arxiconegut Ozempic és que l’orforglipron es pot prendre per via oral, en forma de càpsula o píndola, i s'eviten així les complicacions o limitacions del tractament injectable.

El Govern de la Generalitat, a través del Departament de Salut, ha fet una crida al consum responsable de determinats fàrmacs en el marc d'una campanya que ha engegat amb el nom "Pastilles, només les necessàries" per reduir l'ús inadequat de determinats medicaments. Aquesta campanya d'informació va dirigida a tota la ciutadania, encara que amb especial atenció en aquelles persones que prenen deu o més medicaments de manera simultània diàriament.

Almenys deu pacients haurien mort al Regne Unit després de patir una pancreatitis, presumptament com a efecte secundari de les anomenades injeccions contra l'obesitat de fàrmacs per perdre pes com Mounjaro, Wegovy i Ozempic. Segons l’Agència Reguladora de Medicaments i Productes Sanitaris britànica (MHRA, en les sigles en anglès), des que es van introduir aquesta mena de medicaments que suprimeixen la gana i es fan servir per tractar tant l’obesitat com la diabetis tipus 2, s’han rebut més de 560 notificacions de pacients amb inflamació del pàncrees. La informació la publiquen aquest dijous The Guardian i The Times, si bé només és aquest segon mitjà el que quantifica el nombre de víctimes, així com el de les persones afectades: no menys de 560.

Les hormones sexuals femenines s'encarreguen de protegir les dones contra l'abús de fàrmacs i opiacis en els casos de dolor crònic. Així ho demostra un estudi de l'Escola de Medicina de la Universitat de Washington a St. Louis que s'ha fet amb ratolins. L'estudi constata que davant de casos de dolor crònic, les rates mascles s'autoadministren quantitats més grans d'opioide, concretament de fentanil, que les rates femella, una conclusió que obre la porta a nous tractaments del dolor amb estrògens.

La insuficiència cardíaca és una malaltia crònica que afecta més de 60 milions de persones a tot el món, de les quals unes 208.000 a Catalunya. El cor d'aquests malalts va perdent progressivament la capacitat per omplir-se i bombar prou sang per satisfer les necessitats del cos. Un dels paràmetres per diagnosticar aquesta malaltia és el percentatge de sang que el ventricle esquerre envia cap a l’artèria aorta en cada contracció del cor. S'anomena fracció d’ejecció i, en funció del seu percentatge, es considera normal (entre un 50% i un 70%), lleugerament reduïda (entre un 41% i un 49%) i reduïda (menys d'un 40%).

El cervell humà és com una orquestra i necessita algú a la direcció per no desafinar. La informació que processa s'articula a través d'un grup reduït de regions cerebrals, que s'encarreguen de coordinar i dirigir la resta. Són les que porten la batuta. Quan una persona té depressió es descompensa aquesta jerarquia entre regions cerebrals i la informació no es transmet correctament, perquè les responsables de coordinar l'orquestra no funcionen com toca. Ara investigadors de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), de la Universitat d'Oxford i de la Universitat d'Aarhus han comprovat en un estudi que els tractaments farmacològics contra la depressió reequilibren la jerarquia entre regions cerebrals, és a dir, restableixen la coordinació i els músics recuperen l'harmonia que havien perdut.

En una decisió que ha sobtat experts d'arreu, l'Agència Europea de Medicaments (EMA, en anglès) ha desaconsellat aquest divendres l'ús del primer medicament que aconsegueix alentir la progressió dels símptomes de l'Alzheimer, ja que considera que el seu efecte en el deteriorament cognitiu no compensa el risc dels efectes secundaris associats al fàrmac. Leqembi, el nom comercial del fàrmac lecanemab, havia generat certa preocupació per l'aparició d'anomalies com "la inflamació i possibles hemorràgies del cervell" en alguns dels pacients que el prenien. Alhora, però, molts experts defensaven la seva utilitat malgrat aquests efectes adversos.

El metamizol és el principi actiu del Nolotil, un dels analgèsics més utilitzats a Espanya i un dels medicaments que més es prescriu per al dolor intens, si bé no hauria de ser el fàrmac de primera elecció per a aquests símptomes. Ara l'Agència Europea de Medicaments (EMA, en anglès) ha començat a revisar la seguretat d'aquest element per analitzar quin és el risc de patir agranulocitosi, un trastorn que es caracteritza per una caiguda sobtada dels glòbuls blancs que pot provocar infeccions greus, ja que augmenta la vulnerabilitat a patir infeccions.

La radiografia que el farmacòleg Joan-Ramon Laporte (Barcelona, 1948) fa de l’impacte del consum de medicaments al seu llibre Crònica d’una societat intoxicada (Columna Edicions) és demolidora: la polimedicació és la norma, també en persones que no ho necessiten; moltes malalties i defuncions es poden atribuir al mal ús i als efectes adversos dels fàrmacs, i, malgrat la confiança gairebé cega que hi tenim, dels milers de medicaments comercialitzats des del 1945, només uns 200 són efectius i milloren la nostra qualitat de vida.

Tenir dificultats per dormir trastoca la vida personal i laboral. Les persones que ho pateixen van cansades, els hi costa més concentrar-se durant el dia, tenen mal de cap i, fins i tot, estan més irascibles. El camí més curt per posar fi a aquesta situació, i també el més econòmic, són les benzodiazepines, uns fàrmacs que tranquil·litzen i indueixen el son. Van néixer per mitigar els episodis d'ansietat, però també s'utilitzen de forma generalitzada contra l'insomni i altres alteracions que no deixen dormir. Espanya és el tercer país del món amb més consum d'aquests medicaments, el primer d'Europa, i els experts alerten que la seva prescripció està indicada per un màxim d'un mes i que allargar el consum pot comportar riscos per a la salut. "Quan es fa un ús prolongat es genera un cercle viciós que desemboca amb dependència", avisa el director d'AdSalutem Institut del Son, Antoni Esteve, que aconsella revisar el diagnòstic si els símptomes que han motivat el consum d'aquests fàrmacs, com Orfidal o Vàlium, persisteixen al cap de trenta dies de tractament.

Fa més d'una dècada que una part de la comunitat científica advoca per regular els usos medicinals del cànnabis a Espanya. El 2022, seguint les recomanacions internacionals, el Congrés va reconèixer per primera vegada l'ús d'aquesta planta com a recurs per pal·liar el dolor. Parlem sobre els riscos i els beneficis d'aquesta eina, els seus efectes en el cervell i les diferències del consum terapèutic respecte al recreatiu amb Andrés Ozaíta, catedràtic de farmacologia del departament de medicina i ciències de la vida de la Universitat Pompeu Fabra (UPF).

Un estudi liderat per l'Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge (Idibell), l'Institut Català d'Oncologia (ICO) i l'Institut de Química Avançada de Catalunya (IQAC-CSIC) ha demostrat que un component clau en un fàrmac contra el càncer, el Rucaparib, té potencial per assentar les bases per a un nou tractament contra el Parkinson.

Les receptes de fàrmacs de la família del fàrmac Ozempic, aprovats per a la diabetis, però que s'estan utilitzant per a l'obesitat, s'han disparat. Segons dades del Servei Català de la Salut (CatSalut), entre els mesos de gener i agost el sistema públic va registrar 267.982 receptes d'aquests medicaments, un 33% més que en el mateix període del 2022 i un 70% més que en els vuit primers mesos del 2021. Les vendes superen ja el quart de milió i alguns d'aquests fàrmacs tenen un subministrament "limitat" des del setembre. Tot i que per adquirir-lo es necessita recepta mèdica i no s'està indicant per perdre pes, l’ARA ja va comprovar que l'Ozempic es prescriu a persones sense diabetis amb aquest objectiu. Davant d'aquests fets, l'Agència Espanyola de Medicaments (Aemps) insta els metges a "cenyir-se" als usos autoritzats.

¿L'aprovació dels nous fàrmacs contra el càncer és opaca? ¿Hi ha diferències en la incorporació de medicaments a la cartera de serveis de cada país? Les negociacions amb les farmacèutiques i l'arribada als pacients són algunes de les qüestions que Luis Cabezón, cap del Servei d'Oncologia Mèdica de l'Hospital Universitari de Torrejón (Madrid), ha radiografiat a l'ARA. L'oncòleg ha participat en la jornada anual de la Societat Espanyola d'Oncologia Mèdica (SEOM), que s'ha celebrat a Barcelona amb més de 1.800 especialistes per debatre les últimes novetats diagnòstiques i terapèutiques del càncer.

Cada cert temps apareix un medicament amb el potencial de canviar el món. Segons els experts sanitaris, l’última novetat a oferir aquesta possibilitat són els nous fàrmacs per tractar l’obesitat: l’Ozempic, el Wegovy, el Mounjaro i d’altres que podrien sortir al mercat ben aviat. Encara és d’hora, però el cert és que mai no ha existit res com aquests medicaments. Jonathan Engel, historiador de la medicina i la sanitat del Baruch College de Nova York, els qualifica de revolucionaris.

L'Agència Europea de Medicaments (EMA) investiga si els fàrmacs que imiten el funcionament de l’hormona GLP-1 per tractar la diabetis adquirida i perdre pes com Ozempic, Saxenda i Wegovy poden augmentar els pensaments suïcides i conductes autolesives. El comitè de farmacovigilància europeu ja està revisant les dades disponibles per verificar si les alteracions psiquiàtriques podrien ser un efecte secundari d'aquests medicaments, si els fàrmacs augmenten la vulnerabilitat dels consumidors a tenir-los o si els pacients tenen aquestes ideacions independentment de l'ús d'aquests tractaments per aprimar-se. L'Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (Aemps), que depèn del ministeri de Sanitat, s'ha afegit a la investigació europea.

Dietes restrictives. Més exercici físic que mai. Però cap millora. Per molts esforços que fa, els dígits de la bàscula no baixen. El pes fa anys que la turmenta. Limita la seva mobilitat i devalua la seva autoestima. I es culpabilitza. L’obesitat és una malaltia, però socialment encara només se n’acostumen a veure les conseqüències estètiques, que s’atribueixen a un estil de vida sedentari i a una mala alimentació. Com si només depengués de la seva voluntat.