A Catalunya, només 15 de cada 100 joves menors de 29 anys aconsegueixen independitzar-se econòmicament dels seus pares. La dada ha servit a la periodista i escriptora Selena Soro per obrir el debat sobre precarietat laboral juvenil, l'últim del cicle El futur és nostre, organitzat pel diari ARA i la Fundació La Caixa, que en tres jornades convidava a reflexionar i debatre sobre el cercle maliciós d’inestabilitat laboral, econòmica i emocional en què la majoria de joves viuen immersos.

“Els joves tenim molt integrat que hem d’escoltar els adults perquè són la veu de l’experiència, però… i al revés? Pensen els adults a escoltar els joves?” Aquesta és una de les preguntes que va llançar-se al públic de la segona trobada del cicle de debats “El futur és nostre”, una iniciativa impulsada pel diari ARA i la Fundació La Caixa per donar veu als joves i, sobretot, escoltar-los. A través d’aquest nou projecte, les quatre capitals de demarcació catalanes acolliran debats al voltant dels aspectes que més preocupen els joves del territori: les emocions, la precarietat laboral, trobar la manera de vèncer les pors o la necessitat de fer-se sentir.

L'ARA organitza un debat sobre la qualitat atmosfèrica a Barcelona amb el suport de Naturgy.

Què pot fer el nostre país per contribuir a un món més just i solidari? Quins són els reptes globals i locals més urgents? L'ARA organitza aquest dijous (Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, 16 hores) el debat Agenda 2030: com contribuirà Catalunya a un món més sostenible?, amb el patrocini del departament d'Acció Exterior i en el qual es donarà resposta a algunes d'aquestes preguntes.

La Declaració Universal dels Drets Humans afirma que "tota persona té dret a la llibertat de pensament, de consciència i de religió", i que "aquest dret inclou la llibertat de canviar de religió o de creença, i la llibertat, individualment o col·lectivament, en públic o en privat, de manifestar la seva religió o creença per mitjà de l'ensenyament, la pràctica, el culte i l'observança". Però què significa llibertat de consciència? Es protegeix la llibertat religiosa a les presons? Com afecta la llibertat de pensament en la pràctica política? Són algunes de les qüestions al voltant de les quals ha girat la quarta i última sessió del cicle de debats d'aquest any sobre llibertats i drets organitzat pel Museu Monestir de Pedralbes i l'ARA. Aquest dijous al vespre, la doctora en sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i membre de l'equip d'Investigacions en Sociologia de la Religió (ISOR), Marta Simó, ha conversat sobre el tema amb el filòsof Daniel Gamper en un debat moderat pel periodista Antoni Bassas.

La diputada de Junts pel Sí Alba Vergés; el conseller de Presidència, Jordi Turull, i el secretari tercer de la mesa de la cambra i diputat de Catalunya Sí que es Pot, Joan Josep Nuet. Aquests han estat els participants del debat organitzat per l'ARA i moderat pel periodista Antoni Bassas al voltant del referèndum de l'1 d'octubre. De la discussió n'ha sorgit una conclusió clara: l'estat espanyol està aplicant un "estat d'excepció encobert" i atemptant contra drets com la "llibertat d'expressió i de reunió" amb les últimes actuacions de la fiscalia i la Guàrdia Civil.

Si veus aquest contingut amb una aplicació en dispositiu mòbil, clica aquí per veure la retransmissió en directeEn la darrera dècada han sorgit partits i moviments polítics a Europa que s’agrupen sota el paraigua de la “nova política”: Podem, la CUP, Syriza, el Movimento 5 Stelle. Amb aquest concepte es designen sobretot moviments que han passat a ocupar l’espai polític dels partits tradicionals d’esquerres. La 'novetat' d’aquests partits serà l’assumpte de la discussió. És a dir, en què consisteix la seva novetat? ¿Obeeix només a la pèrdua de pes específic dels partits tradicionals o són la causa d’aquesta pèrdua?

En la darrera dècada han sorgit partits i moviments polítics a Europa que s’agrupen sota el paraigua de la “nova política”: Podem, la CUP, Syriza, el Movimento 5 Stelle. Amb aquest concepte es designen sobretot moviments que han passat a ocupar l’espai polític dels partits tradicionals d’esquerres. La 'novetat' d’aquests partits serà l’assumpte de la discussió. És a dir, en què consisteix la seva novetat? ¿Obeeix només a la pèrdua de pes específic dels partits tradicionals o són la causa d’aquesta pèrdua?

2016 serà l'any amb més morts al Mediterrani. Avui 3.654 persones ja han mort ofegades fugint de la guerra, la misèria i el terrorisme, 700 més que en el mateix període de l'any passat. Tot i les mesures de control, la gent no deixa d'intentar el viatge, perquè la violència i la misèria als països d'origen s'agreugen i augmenta el control de fronteres exteriors, directe, a través de la nova agència de vigilància de fronteres europea, i indirecte, amb acords amb països tercers com Turquia. Aquestes mesures només empenyen la gent a emprendre camins més perillosos, més mortals i més sotmesos al poder de les màfies. Amb què es troben els cooperants sobre el terreny? Quin ha de ser el paper dels estats europeus?