El meu cunyat i amic, Xavier Sardà, té un Biscúter dels anys cinquanta: un microcotxe creat a la postguerra que, malgrat la seva simplicitat —petit, barat i de consum moderat—, va triomfar molt. I, malgrat tenir més de setanta anys, el cotxet encara funciona la mar de bé.

Carlos Latre va començar ahir a Telecinco la primera de les batalles per lluitar contra l’imperi d’El hormiguero, d’Antena 3. Babylon show té un títol que apel·la al caos de la grandiloqüència i l’ambició. En la presentació del programa, el director i presentador deia: “Sabem el que farem però no com”, i aquesta greu deficiència de l’estratègia es va fer evident. Latre insisteix a recuperar l’esperit del Crónicas marcianas, sobrevalorant un intangible que l’arrossega, cada vegada que ho intenta, a la més absoluta buidor televisiva. El xòuman insisteix a ser “apolític i irreligiós” com a clau per a l’entreteniment més blanc, però el primer dia de programa ja hi havia tot de banderes espanyoles penjades entre el públic per rebre el seleccionador de futbol Luis de la Fuente, un convidat poc reeixit per a una estrena. El presentador confon el que divertirà el seu convidat amb el que agradarà a l’audiència, que no té res a veure. Babylon show demostra ambició en la producció. Però és un esforç de l’equip que té un resultat televisivament intranscendent. Són idees que el convidat pot agrair, però per a l’espectador veure un vaixell de porexpan al plató o que entri una banda a tocar els platerets no té cap component emocional. Ningú no parlarà d’això l’endemà. A El hormiguero s’apel·la a la por d’una explosió, al suspens d’una caiguda, a l’emoció d’un risc imminent, a la rivalitat d’una competició, a la sorpresa, a la indignació o al sentit del ridícul. En canvi, Latre construeix idees que demanen molta feina però que no tenen transcendència emocional. 

Des que Ana Rosa Quintana va aterrar a les tardes de Telecinco, el presentador Xavier Sardà li ha fet de tertulià setmanal, ajudant-la a remuntar un programa xaró que utilitza els temes més tronats, morbosos i sòrdids per cridar l’atenció. Quintana, que aquesta setmana ja ha agafat vacances, ha resistit la temporada derrapant en moltes ocasions, poc àgil, molt espessa a l’hora de gestionar les polèmiques, plantejant temes tòpics i absolutament caducs i embolicada en una bandera política que l’ha portat a vespers ideològics lamentables. 

El papa Francesc últimament està sent protagonista d’una polèmica amb tints homòfobs, arran de declarar que hi havia massa “mariconeig” als seminaris del Vaticà. Malgrat les subseqüents disculpes, ha reincidit en tornar a afirmar davant de 200 sacerdots que “els gais són bons nois, però amb aquesta tendència millor que no estiguin en el seminari". "Animo els joves a deixar de banda les xafarderies, perquè són cosa de dones. Els homes portem pantalons, hem de dir les coses”, ha afegit. Certament, podríem aturar-nos en cadascun dels contraplecs d’aquestes declaracions, des de creure que els homosexuals són un grup humà monolític de bones persones fins a considerar que el safareig insubstancial i malintencionat és propi de dones, a diferència de les converses transcendents dels homes. També podríem obrir el meló del celibat, que va néixer per apartar les dones de les preses de decisions de l’Església i tenir el control dels seus membres sense ingerències femenines. Fins i tot podríem preguntar-nos per què recrimina les relacions sexuals entre sacerdots però amb prou feines esmenta els casos d’abusos sexuals a monges, sense entrar en el tema de la pederàstia. Però com que tractar totes aquestes qüestions seria inabastable, posem el focus únicament en la moda, que és l’àmbit que ens ocupa.

Tres dècades després de fer-se un lloc en el cor dels espectadors gràcies a l’espontaneïtat innocent de les criatures, torna Juego de niños a TVE. Però si aleshores era un espai de 25 minuts de diumenge a la tarda, ara salta al prime time dels dissabtes (22.05) i per una durada d’hora i mitja. Tot i que l’esperit del programa és el mateix -veure com els nens defineixen conceptes de manera involuntàriament graciosa però al mateix temps reveladora-, canvien unes quantes coses del format. Si Sardà va presentar en solitari la primera etapa del concurs, ara José Corbacho i Juan Carlos Ortega acompanyen el comunicador, amb seccions pròpies.

La paraula gallifante és capaç de despertar la nostàlgia televisiva de molts espectadors de més de 35 anys. Era el nom que rebia la peculiar estatueta, barreja de gall i elefant, que guanyaven cada cop que sumaven punts els concursants de Juego de niños, un programa que Televisió Espanyola va emetre entre el 1988 i el 1992. Ara, 27 anys després, el format està a punt de tornar, i amb ell tornaran també els mítics gallifantes. De moment la cadena no ha fixat data per a l’estrena, però s’espera que debuti en les pròximes setmanes, al prime time de La 1.

Un dels programes icònics de TVE, 'Juegos de niños', tornarà a la petita pantalla recuperant, a més, el presentador de la seva última etapa, Xavier Sardà. La dinàmica del concurs, que es va emetre entre el 1988 i el 1992, consistia en què una parella, formada per un famós i un concursant anònim, endevinessin una paraula gràcies a les pistes que els donaven un grup de nens. Per cada encert, la parella rebia un 'gallifante', un animal imaginari –mig gall, mig elefant– que al final del programa es canviava per diners. Al llarg de la seva història, 'Juego de niños' va tenir diversos presentadors, com Amparo Soler Leal o Tina Sainz, però Xavier Sardà el va comandar durant els seus dos últims anys (del 1990 al 1992).

El consell de l'Acadèmia de la Televisió ha decidit per unanimitat concedir el premi Iris a tota una vida al periodista i comunicador Xavier Sardà, segons ha informat la institució. El que va ser presentador de 'Crónicas marcianas' rebrà el guardó que reconeix la seva trajectòria lligada al mitjà televisiu el 24 d'octubre, dia en què se celebra la cerimònia dels premis Iris.

Excunyats i amics però adversaris en el terreny de les opinions polítiques. L'empresari de la comunicació i candidat de Junts pel Sí, Josep Maria Mainat, i el periodista Xavier Sardà han protagonitzat aquest dilluns a RAC1 un cara a cara pel procés independentista. Mainat ha defensat les "plebiscitàries" com a eina per decidir sobre l'estat independent, mentre que Sardà ha argumentat que el 27-S no pot substituir un referèndum.

Xavier Sardà agafarà les regnes del primer programa de Discovery Max gravat en un plató. A partir de la propera temporada, el periodista conduirà un espai setmanal de ciència i entreteniment que abordarà diverses temàtiques a través de l'humor, la curiositat, l'actualitat i les sorpreses. El programa estarà produït per 7yAcción, la productora de Pablo Motos i Jorge Salvador.

Feia nou anys que Ferran Monegal demanava a Xavier Sardà que visités el plató del seu programa de Barcelona Televisió (BTV), Telemonegal , i dimarts ho va aconseguir. El resultat va ser una entrevista de les que es recorden, no tant pel que s'hi va dir com per la tensió que es va respirar des del primer minut i, sobretot, per com es va acabar, amb Sardà aixecant-se de la cadira, fent un petó al front del presentador i marxant abans d'hora: "No tornaré mai més!", va sentenciar el periodista.