La setmana comença sota el signe de dues notícies, una de bona i una de dolenta. La dolenta? Vaga de maquinistes. La bona? Aquesta matinada ha reobert l'AP-7 després d’estar tallada tres setmanes. Ja estan operatius els tres carrils entre Martorell i Gelida en sentit Tarragona.

La legislatura espanyola sovint penja d’un fil. L'aritmètica endimoniada que van deixar les eleccions del 23-J obliga Pedro Sánchez a “suar la samarreta” en cada votació. Una de les assignatures en les quals pateix més el govern espanyol és en la convalidació dels decrets llei, normes que aprova el consell de ministres i que necessiten l’aval del Congrés. Aquesta legislatura se n’han derogat cinc, el mateix número que en els 45 anys anteriors. No sorprèn que els dos aliats habituals que més cops han abandonat la Moncloa siguin Junts i Podem. En canvi, Esquerra és l'únic soci que ha votat a favor dels 31 decrets llei que el govern espanyol ha impulsat i que s’han sotmès a votació a la cambra baixa. Els republicans són, al costat del PNB, els únics que tenen una clàusula específica en l’acord d’investidura que van signar amb el PSOE en la qual es comprometen a “donar estabilitat” a la legislatura “en paral·lel al compliment dels compromisos adquirits” a través de la “voluntat d’aprovar”, entre altres coses, els decrets llei.

Des de l'afortunada desaparició del terrorisme d'ETA, Euskadi va deixar de tenir el protagonisme mediàtic que havia tingut des de la Transició, però això no vol dir que el seu conflicte polític amb l'Estat hagi deixat d'existir. La lluita política per obtenir més i més autogovern ha estat encapçalada històricament pel PNB, tot i que els darrers anys el gir pragmàtic d'EH Bildu també ha fet que l'esquerra abertzale s'hagi sumat al carro del peix al cove. La societat basca té tan clar que la via negociadora és la bona, després del trauma que va suposar la violència política, i que per optimitzar aquesta negociació cal reforçar els partits propis que el PNB i Bildu sumen el 65% dels vots al Parlament basc i 54 escons de 75.

Oriol Junqueras i Arnaldo Otegi s'han reunit aquest dilluns a Sant Sebastià. La trobada no és innòcua, sinó que arriba setmanes després que hagi aflorat el debat sobre una entesa entre les formacions d'esquerres i independentistes de l'Estat, especialment arran de la proposta que va defensar públicament el portaveu d'ERC al Congrés, Gabriel Rufián. Una idea, la de conformar una coalició plurinacional i d'esquerres que es pogués presentar a les pròximes eleccions generals, que no compta amb el suport de la direcció dels republicans ni tampoc amb el d'EH Bildu. En un comunicat, les dues formacions expliquen que en la trobada d'aquest matí han "analitzat els escenaris que es poden donar els pròxims mesos" i que l'objectiu ha estat "explorar respostes a la situació complicada i poc esperançadora generada al món i a l'estat espanyol". Ara bé, no fan cap mena de referència a la possibilitat de configurar una coalició electoral tal com plantejava Rufián i es limiten a afirmar que "sempre" col·laboraran perquè els seus projectes "siguin més forts i els nostres països més justos i més lliures".

Antxon Alonso Egurrola és un empresari d'Elgoibar que va conèixer Santos Cerdán fa gairebé vint anys a Milagro (Navarra), on l'exsecretari d'organització del PSOE era regidor. Un primer negoci compartit no va funcionar, però l'amistat i la col·laboració entre tots dos tot just començava. Uns anys després, Santos i el giputxi, és a dir, el guipuscoà, tornen a trobar-se. Si hem de creure l'informe de l'UCO, l'avui pres a Soto del Real va agafar dues bones rodes polítiques: María Chivite i Pedro Sánchez. En paral·lel, Antxon hauria aixecat els negocis de tots dos. Després, segons el relat policial, se'ls sumaria Koldo García, el traïdor que ho va gravar tot.

Ara fa menys d'un any, el municipi biscaí de Plentzia aprovava una moció en què es declarava part integrant d’una república basca. Ho feia arran d'una iniciativa de l'associació Ehun, que defensa la via de la unilateralitat per aconseguir la independència, amb el vot a favor d'EH Bildu, que governa amb majoria absoluta, i l'abstenció del PNB. Els promotors de la proposta van ressaltar aleshores la seva importància perquè era el primer cop que una institució es declarava part de la república basca. "El poble de Plentzia s’ha autodeterminat”, van sentenciar des d'Ehun.

Arnaldo Otegi (Elgoibar, 1958) i Andoni Ortuzar (Sanfuentes, 1962) no són ni Butch Cassidy (Paul Newman) ni Sundance Kid (Robert Redford) a la pel·lícula de George Roy Hill Dos hombres y un destino, però sí que, des d'evidents orígens i propostes sociopolítiques antagòniques, comparteixen una destinació: governar Euskadi. Euskal Herria per a Otegi. Ortuzar segueix perquè el PNB ha decidit –ell ha decidit– que tota actualització estratègica necessita una persona que doni continuïtat: ell. Otegi continua perquè l'ineludible canvi estratègic ja el va fer l'esquerra abertzale quan va abordar el final d'ETA. Ell ho va fer.

Fa unes setmanes va ser el PP en una reforma que afavoria presos d'ETA i aquest dijous han sigut Esquerra i EH Bildu en una iniciativa que pot agilitzar desnonaments en casos d'ocupació. Un error en una votació al Congrés deixa en evidència ara les dues formacions d'esquerres, que s'han posicionat al costat del PP, el PNB, Junts, Coalició Canària i Unió del Poble Navarrès, és a dir, amb la dreta parlamentària. El partit abertzale ja ha emès un comunicat en què reconeix l'equivocació, demana disculpes i promet "intentar revertir-ho com més aviat millor en coherència" amb els seus postulats. Fonts d'ERC també admeten que ha sigut un error i que miraran d'esmenar-lo. Què és exactament el que s'ha aprovat?

Per la porta del darrere, la majoria de la investidura va introduir una reforma legal que podria provocar la rebaixa de penes de presos d'ETA i que, de manera sorprenent, va comptar amb el vistiplau del PP i Vox. La dreta espanyola va avalar al Congrés una proposició de llei que aquest dimarts havia de rebre el vistiplau del Senat, però els conservadors han estudiat la manera d'aturar-la tan bon punt han llegit a El Confidencial els efectes que podria tenir. Segons el recompte de l'Associació de Víctimes del Terrorisme, 44 persones es descomptarien els anys que han complert a França i set serien excarcerades en els pròxims mesos. Aprofitaran la seva majoria absoluta a la cambra alta per retirar la votació de l'ordre del dia del ple.

El que en un altre context es podria haver qualificat de desfeta, Junts i Esquerra ho han convertit en un "bon resultat". Les expectatives de l'independentisme eren baixes en aquestes eleccions europees, especialment després de la davallada a les catalanes, i els dos partits han preferit fer-ne una lectura positiva tot i haver perdut gairebé un milió de vots respecte al 2019. Totes dues formacions van obtenir més d’1,7 milions de vots als comicis de fa cinc anys i ara s'han quedat en poc més de 780.000.

Esquerra salva els mobles i aconsegueix mantenir la representació que va obtenir fa cinc anys: tres eurodiputats, compartits amb EH Bildu i el BNG, els dos partits amb qui s’han tornat a presentar en la coalició Ara Repúbliques, per segona vegada. L’impuls d’aquestes dues últimes formacions els ha permès revalidar la representació de fa cinc anys i convertir-se en quarta força a tot l’Estat. Ara bé, a Catalunya, els republicans han reculat respecte al 2019: han obtingut el 14,82% dels vots, 6,39 punts percentuals menys. En vots la pèrdua és de 372.000. Ara bé, respecte a les eleccions catalanes del 12-M, Esquerra ha frenat la tendència a la baixa i ha aconseguit un punt més que fa un mes, quan van obtenir el 13,68% dels vots. De tota manera, en la particular pugna amb Junts, el partit de Carles Puigdemont s'ha tornat a imposar als republicans (18,02%).

1. Nova etapa. Bipartidisme imperfecte nacionalista, amb el PSOE com a factor de correcció que decanta la balança cap al costat d'un marc institucional que ara mateix ningú qüestiona. Així arrenca la nova etapa basca, amb una significativa reducció del nombre d’actors rellevants. El benestar prima sobre els drets nacionals, en un moment en què el sobiranisme suma el 67,7% dels vots, una xifra sense precedents. El resultat és que s’ha instal·lat un bipartidisme amb dos partits de dimensions equivalents. A la dreta, PNB, i a l’esquerra, Bildu, de manera que els partits d'obediència espanyola, excepte el PSOE, tenen un paper marginal, amb el PP fora de joc i amb Sumar al límit, amb un sol escó. Els socialistes són determinants per decidir si governa el PNB o Bildu. I no hi ha misteri: la decisió estava escrita abans d’anar a votar. De manera que podríem parlar d’un bipartidisme sense alternança. Mentre la fórmula sumi, el PNB seguirà governant. Els socialistes es garanteixen així una quota de poder a Euskadi i un soci per contribuir a la seva majoria al Parlament espanyol. Aquest és el balanç d’una campanya sense sortides de to. Que apunta a una fase d'estabilitat sobre la base de l'equilibri de forces nacionalista.

I ara ens toca a nosaltres. Dijous a la nit començarà la campanya electoral per a les eleccions al Parlament de Catalunya que se celebren d’aquí tres setmanes, el diumenge 12 de maig.

A les eleccions basques de l’any 2001 la coalició entre el PNB i EA, liderada per Juan José Ibarretxe, va treure un 42,7% dels vots, mentre que l’Euskal Herritarrok d’Arnaldo Otegi, després que ETA decidís trencar la treva i tornar a atemptar, es va quedar en el 10%. Ahir el PNB va treure un 35,2%, i EH Bildu un 32,4%. El canvi, doncs, és de caràcter històric i planteja reptes de gran profunditat al PNB per als pròxims anys.

L'històric resultat electoral d'aquest diumenge a Euskadi, amb un empat entre el PNB i EH Bildu a 27 escons, demostra que la societat basca ha girat full de la tragèdia del terrorisme i ara reclama un canvi en les prioritats als seus governants. El fet que EH Bildu hagi tingut el millor resultat de la seva història i s'hagi quedat a un escó de superar el PNB, encara que això no comporti un canvi en el govern, és un missatge molt potent que tant el PNB com el PSE han d'escoltar. El nou lehendakari, Imanol Pradales, ha de saber llegir el resultat i oferir als ciutadans alguna cosa diferent si no vol ser l'últim president penebista.

"Aldaketa da orain" [El canvi és ara], deia el lema de campanya d’Euskal Herria Bildu (EH Bildu). Des d’aquest diumenge Euskadi viu una nova realitat política, però la formació abertzale s'ha quedat amb la mel als llavis amb l’empat a 27 escons amb el Partit Nacionalista Basc (PNB) i la victòria en vots d’Imanol Pradales (35,2% a 32,5%), que podrà revalidar el govern de coalició amb el Partit Socialista d’Euskadi (PSE). Els seus 12 escons serviran per superar per 1 la majoria absoluta –38–. El nou Parlament basc serà el més nacionalista de la història amb 54 escons, dos més que els actuals, la xifra més elevada fins ara; paradoxalment en un moment en què la pulsió independentista ha baixat. El PP puja de 6 a 7 escons i Sumar i Vox en tindran 1. 

L'esquerra abertzale mai havia estat en condicions de ser la primera força del Parlament basc. La història podria canviar a Euskadi aquest diumenge, davant la possibilitat que Euskal Herria Bildu (EH Bildu) guanyi les eleccions, no només en escons sinó també en vots, i desbanqui el Partit Nacionalista Basc (PNB) com a partit hegemònic. Les últimes enquestes apunten a aquest escenari (28-29 a 26-27 diputats i un punt de diferència en vots), i és per això que en les últimes hores el PNB ha remogut cel i terra per mobilitzar els seus votants i que el Partit Socialista d'Euskadi (PSE) s'ha agafat a unes polèmiques declaracions sobre ETA del candidat d'EH Bildu, Pello Otxandiano, per intentar desgastar-lo. Amb tot, les possibilitats que hi hagi un canvi de govern són pràcticament nul·les, perquè el PNB i el PSE tenen la intenció de reeditar la coalició.

Les eleccions d'aquest diumenge a Euskadi tenen un interès innegable, tot i que està pràcticament assegurat que el govern de Vitòria continuarà en mans de la coalició PNB-PSE. Tot i això, el sol fet que l'esquerra abertzale d'EH Bildu pugui ser primera força, i desbancar així per primera vegada el PNB, seria un fet històric que demostraria que alguna cosa està canviant. Per a alguns, seria la prova que Euskadi ha caigut en una certa desmemòria, ja que dins de Bildu hi ha Sortu, el partit hereu de l'antiga Batasuna, que era el braç polític d'ETA. Per a d'altres seria un símptoma de normalitat democràtica i la prova que els bascos ja no voten en aquesta clau, sinó que prioritzen l'eix ideològic i la gestió. En tot cas, hi hagi sorpasso o no, el fet que EH Bildu estigui en disposició de disputar l'hegemonia abertzale al PNB ja és, d'alguna manera, històric.

Aquest diumenge se celebren eleccions al Parlament basc i, coincidint amb la data, presentem una radiografia sobre l'Euskadi actual. David Miró i Xavier Bertral han recorregut el país per acostar-se a la realitat socioeconòmica i per parlar de l'herència violenta del conflicte basc, en conversa amb persones com Maixabel Lasa, viuda d'un dirigent socialista assassinat per ETA, o l'exdirector del diari Berria Martxelo Otamendi, que va ser víctima de tortures per part de la Guàrdia Civil. També explicarem les característiques del model cooperatiu industrial basc i els problemes que afecten la societat basca, i que expliquen els aires de canvi que s'hi respiren.