El xoc va arribar molt aviat. Tenia només cinc anys i anava d'excursió amb l'escola a un zoo. La imatge d'aquells dofins, que ella coneixia de documentals nedant lliures al mar, donant voltes en una piscina de ciment, li va grinyolar per dins. Quan tornava cap a casa, va preguntar amb innocència: "Els dofins ara se'n van a casa seva?". Els seus pares li van haver d'explicar la realitat. Li van haver de parlar del captiveri. "Allò no em cabia al cap. En aquell moment vaig decidir que lluitaria per la seva llibertat", recorda Olivia Mandle.

A l'illa de Fanalei, a la llum de la lluna, sis caçadors de dofins es dirigeixen a l’església del poble. El sacerdot resa una pregària en veu baixa, una veu inaudible pel soroll de les onades. Ja estan preparats per sortir al mar. A quilòmetres de la costa i després d’hores escanejant l’horitzó, Lesley Fugui, un dels caçadors, veu com emergeix una aleta i alerta els altres amb un pal de bambú de tres metres amb un tros de tela. Truca a la seva dona: ha trobat dofins, la cacera comença.

Els científics han trobat contaminació per plàstics a gairebé tot arreu. Als núvols. A l'Everest. A la neu de l'Àrtic. I ara, per primera vegada, també s'han detectat diminutes partícules de plàstic en l'alè dels dofins. Aquesta troballa publicada a la revista PLOS One demostra la ubiqüitat dels residus plàstics al medi ambient. De fet, cada any gairebé 2 milions de tones de plàstics acaben als oceans del món. Aquest material també flota en l'aire i el nou estudi suggereix que la inhalació pot ser una via important a través de la qual els dofins i altres mamífers marins s'exposen a microplàstics. Aquestes partícules, que es formen quan el plàstic es descompon, s'han relacionat amb la inflamació i el dany cel·lular i poden contenir substàncies químiques nocives.

A la costa catalana hi ha una gran quantitat de cetacis. Així ho revela un estudi que ha fet públic aquest divendres l'entitat Submon, que es dedica a la conservació, estudi i divulgació del medi marí català. Concretament la investigació ha analitzat la presència d'aquestes espècies al sector nord del corredor de migració de cetacis del Mediterrani, que comprèn l’àrea, de nord a sud, entre el cap de Creus (Alt Empordà) i el delta de l’Ebre, i d’est a oest, de la costa catalana a les illes Balears.

A pocs quilòmetres de distància l'un de l'altre i també amb poc temps de diferència. En 48 hores s'han localitzat dos dofins morts a les platges catalanes. El primer el van trobar dimecres al Masnou, segons va informar el mateix Ajuntament, que va detallar que pesava prop de 50 quilos. El segon ha aparegut aquest divendres a la platja de la Barca Maria de Badalona, a menys de 10 quilòmetres del Masnou. En aquest cas, segons descriu el consistori badaloní, es tracta d'una femella d'aproximadament 1,5 metres.

Tirabuixons, pilotes, salts passant per dins d'un cercle i, de premi, cacauets. El primer cop que l'activista Olivia Mandle va veure l'espectacle dels dofins a dins del tanc del Zoo de Barcelona només tenia cinc anys i va demanar als seus pares si un cop acabada aquella exhibició els animals podrien tornar al mar. "Tu sí que pots tornar a casa, però ells no", li van respondre. A partir d'aquell dia, l'Olivia va decidir que "salvar els dofins i el planeta" seria el seu objectiu. Avui, aquesta activista catalana de només 16 anys s'ha fet un nom entre les veus més joves i combatives en defensa del medi ambient.

Si el somni de la raó produeix monstres, el de l’evolució dona lloc a col·laboracions inesperades i refinadíssimes entre espècies diferents. L’efecte és encara més sorprenent quan una d’elles és l’espècie humana, potser perquè hem interioritzat aquesta idea tan errònia que som alguna cosa a part de la resta d’éssers vius. Un recent article publicat a la revista Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS) descriu amb detall una d’aquestes col·laboracions, que involucra pescadors brasilers i una població de dofins mulars, amb el resultat que, tant les persones com els cetacis, pesquen més quan ho fan conjuntament.

Les xarxes de pesca maten cada any centenars de dofins i cetacis, que hi queden enganxats accidentalment i s'hi asfixien, o acaben mortalment mutilats intentant alliberar-se'n. Però aquest inici del 2023 s'ha registrat un "episodi de mortalitat especialment intens i primerenc" a les costes atlàntiques franceses, segons els científics. De Nadal fins al 15 de gener n'han aparegut 300 cadàvers a tot el golf de Biscaia, en un 90% dofins comuns, una espècie protegida. És el recompte que han fet els científics de l'Observatori Pelagis de la Universitat de La Rochelle, que han practicat autòpsies a molts d'ells i han determinat que presentaven "rastres de captura en xarxes de pesca".

El Zoo de Barcelona tanca aquest dimarts de manera definitiva la història de l'Aquarama, l'espai que va acollir durant dècades les exhibicions dels dofins i, per als més nostàlgics, l'últim testimoni del pas de l'orca Ulisses pel parc i les instal·lacions que tan petites li van quedar. L'espai, inaugurat el 1968, està tancat i sense cap ús des que el 2015 la ciutat va deixar de fer espectacles de cetacis. Aquest dimarts ha començat la seva demolició, “molt més que un enderroc”, segons l’alcaldessa Ada Colau, que ha recordat que el 2015 ja van prendre la decisió de no ampliar el delfinari: “Els animals no són una joguina”. Colau ha presentat l'enderroc com un salt important entre el Zoo del segle XIX i el del XXI. I fins a tres tinents d'alcaldia l'han acompanyat per veure com la cisalla començava a queixalar l'antic Aquarama.

Se'ls va treure del Zoo diumenge, sense avisar ni convocar cap acte de comiat. Segurament, per evitar la polèmica que acompanya des de fa anys els dofins en captivitat de Barcelona, que han sigut objecte de disputes animalistes i polítiques. Amb el Nuik, el Tumay i el Blaut –els tres dofins que encara hi havia al Zoo– instal·lats ja en una piscina d'aclimatació a l'Attica Zoological Park d'Atenes, l'Ajuntament va informar el mateix diumenge a la nit que, finalment, havia acomplert el mandat del plenari de convertir Barcelona en una ciutat lliure de cetacis en captivitat. Va ser, això sí, completament fora de termini, ja que Barcelona havia d'haver assolit aquesta fita abans del 2019, que és quan vencia el termini fixat per l'Associació Europea de Mamífers Aquàtics al Zoo per ampliar les instal·lacions o renunciar als dofins. El consistori va escollir el 2016 la segona opció i va renunciar al projecte per ampliar el delfinari. I el 2018 va refermar l'objectiu de buscar un destí per als dofins.

Barcelona ha complert, finalment, el compromís de ser una ciutat lliure de cetacis en captivitat. Els tres dofins que encara vivien al Zoo de Barcelona han estat traslladats aquest diumenge a l'Attica Zoological Park, a Atenes. El Nuik, el Tumay i el Blau han viatjat fins a Grècia en un avió de càrrega especialment condicionat, segons ha informat aquest diumenge l'Ajuntament, que assegura que fa mesos que els tres dofins s'entrenen per afrontar aquest viatge. Els animals estan ara en unes piscines d'aclimatació a l'espera de poder-se unir a la resta de dofins de la instal·lació.

"El Zoo serà un oasi. El fet de ser un espai obert li atorga avantatge de cara a la recuperació de certa normalitat, serà un dels llocs més segurs quant a mesures higièniques i sanitàries". El director del Zoo de Barcelona, Sito Alarcon, té en ment ja la reobertura de les instal·lacions, tancades al públic des del 14 de març, i que aquests dies han continuat la seva vida habitual però sense famílies ni grups d'escolars badant entre animals. Sense mirades de curiosos, s'hi han viscut moments de molta felicitat, com el naixement d'un òrix blanc, una espècie extingida en llibertat, i de molta tristesa, com la mort, ara fa uns dies, de la Vieja, la veterana dels ximpanzés. Tot, en la màxima intimitat. "La imatge és estranya, trobem a faltar la gent, però el Zoo està preciós, com més salvatge", apunta Damià Gibernet, del comitè d'empresa. Els cuidadors s'han organitzat en dos torns de treball de cinc dies, perquè el que no s'ha deixat de fer és tot el que està relacionat amb la cura dels animals, i aquests dies es negocia amb l'empresa, B:SM, la manera d'anar augmentant efectius.

Aquests dies estan circulant per les xarxes socials diversos vídeos de dofins a prop de la costa com el que encapçala aquesta peça. La gravació l'ha fet avui Enric Sagristà des del balcó de casa seva a Sant Pol de Mar. Al vídeo s'hi veu un grup de dofins que neden de nord-est cap a sud-oest, en direcció a Barcelona.

El Zoo de Barcelona està de dol. L’Anak, dofí femella i matriarca del grup, no ha pogut superar el virus que l’última setmana ha afectat els quatre exemplars d’aquesta espècie que encara hi havia a les instal·lacions -petites i obsoletes- que el parc té per als cetacis, i que l’Ajuntament va anunciar, ara fa tres anys, que volia tancar. Els dofins, tot i que ja no fan espectacles, continuen allà, a l’espera que els trobin un destí alternatiu. Però ara ja són tres. Dimecres, entre les set i les vuit del vespre, l’Anak se’n va anar per sempre. Ho va fer acompanyada d’un equip de vuit cuidadors, veterinaris i fins i tot treballadors de manteniment que els últims dies han intensificat els esforços per aplicar a l’animal els tractaments que necessitava. I acompanyada, també, del Blau, el dofí adult amb qui va tenir el Nuik, l’exemplar més jove dels que encara viuen al zoològic.

El departament de Territori i Sostenibilitat ha sancionat amb 801 euros Aquopolis Costa Daurada per tenir sis dofins en una piscina inadequada durant quatre mesos, des de finals del 2017 fins al final del primer trimestre del 2018. Estaven en una piscina d'ones amb una profunditat d'1,80 metres, insuficient per als animals, i tampoc tenia ombres. "Aspectes totalment inadequats per al benestar dels dofins i que poden suposar un risc per a la seva salut", diu la resolució, a la qual ha tingut accés l'ACN. Els animals eren a Vila-seca (Tarragonès) mentre es feien obres al parc on vivien, a Benalmádena (Màlaga). La plataforma Zoo XXI ha remarcat que és la primera vegada que una entitat empresarial que gestiona zoològics és sancionada per la comissió per una conducta contrària a la legislació sobre protecció animal.

Durant els primers tres mesos del 2019 han aparegut 1.100 dofins morts a la costa atlàntica de França, una xifra rècord des que se’n té registre científic en aquest país, fa més de 40 anys. La majoria presentaven mutilacions, talls i ferides profundes, causades per les xarxes de pesca on haurien quedat atrapats, i en molts casos també pels estris tallants que els pescadors fan servir per treure’ls de les malles. Però aquests 1.100 dofins que, segons l’observatori Pelagis de França, han arribat morts a les costes franceses el primer trimestre de l’any (el 2018 van ser 700 i el 2017, 846) són només una petita part dels dofins que queden atrapats a les xarxes de pesca, perquè més del 80% dels cadàvers acaben dins el mar.

Segons els científics, els humans, els ximpanzés, els elefants, les garses i els dofins mulars són capaços de reconèixer-se en un mirall, tot i que, com sap qualsevol humà més gran de 50 anys, el primer cop d’ull del matí pot conduir a conclusions ambigües. No us preocupeu. Els científics es refereixen a capacitats comunes a tota una espècie, no pas al fet que el pare o la mare d’un individu apareguin inesperadament al mirall on aquest es mira.

El Zoo de Barcelona inicia algunes de les ampliacions d'espais més destacades que preveu el Pla estratègic 2012-2020. La principal novetat és que estrenarà un nou delfinari que multiplicarà per set les seves dimensions actuals, amb una gran piscina central i diversos àmbits.A més de ser una llacuna extensa, l'espai passarà dels 3,5 metres actuals als 5 metres de profunditat a la seva zona central.