Va morir amb una espina clavada que tenia nom de dona. I no era el de cap de les seves innumerables amants sinó el de la seva mare. Mai va sentir-se estimada. Era una “nena rara” que no tenia cabuda en una família conservadora de Costa Rica, com explica dolguda en l’emotiu documental Chavela (2017) –que es pot veure ara als cinemes–, una muntanya russa de vivències que abraça nou dècades. Instal·lada a Mèxic, Vargas sempre va desafiar les convencions: cantava ranxeres però ni es feia trenes ni portava faldilles. El destí la va fer topar amb el compositor José Alfredo Jiménez, que li va escriure cançons d’amor i desamor que ella interpretava amb la veu rossegada i un sentiment que feria com un punyal. Mentre omplia sales, Chavela també forjava el seu mite, el d’una dona orgullosa i carismàtica capaç de prendre-li la nòvia a qui fos i que ofegava els seus dimonis en tequila. Després de dècades de glòria i escàndols van venir l’oblit i la pobresa. Però Chavela va ressuscitar i amb 70 anys va reprendre una carrera musical que va portar-la dels cabarets de D.F. a fer emmudir l’Olympia de París més lúcida (i sòbria) que mai.

@page { margin: 2cm } P { margin-bottom: 0.21cm } 'La Dama del poncho rojo', la Chamana, La Vargas, l'autora de 'Macorina', la veu trencada dels desafavorits, cantant transgressora, l'amiga íntima de Frida Kahlo i Diego Rivera, noia Almodóvar, 'La Llorona'... A Chavela Vargas (Costa Rica, 1919 - Cuernavaca, 2012) només li calia obrir els braços i començar a cantar per encongir el cor de tot un auditori i acompanyar-los amb la seva vida llegendària i excessiva. “Quan canto, els que m’escolten senten. I ploren perquè s’adonen que encara són capaços de sentir. Malgrat els mals del món. Senten goig, tristesa, nostàlgia. Reben el que els vull dir i d’alguna manera, a la seva manera, ho entenen”, havia dit la cantant. Chavela Vargas es va fer nom propi dins el panorama de la cançó mexicana, ple de grans figures femenines, despullant les ranxeres dels 'mariachis' i anant al moll de l'os de la seva càrrega emotiva. L'èxit de Chavela arreu del món va ser tardà però no va tenir aturador. L'alcoholisme la va apartar dels escenaris a la dècada a finals dels anys 70, però qua va tornar, el 1991, es va fer sentir amb força, a més de Mèxic, on era una figura molt estimada, a l'Estat, gràcies a la gran amistat que la va unir al cineasta Pedro Almódovar, a l'Olympia de París i al Carnegie Hall de Nova York.

A partir de dilluns, a la web oficial de Chavela Vargas es podrà descarregar gratuïtament 'La Chamana, un tributo a Chavela Vargas', un disc en què artistes americans i europeus interpreten cançons popularitzades per la cantant.

El 'cantaor' de Badalona Miguel Poveda no es pot creure del tot haver acompanyat Chavela Vargas en el seu darrer concert el passat 10 de juliol a la Residencia de Estudiantes de Madrid. "Encara no puc creure que l'acompanyés a la barca en la qual se n'aniria", ha dit el cantant, "que acabaria sent el seu 'último trago'". Poveda ha publicat un text a la seva pàgina web en homenatge a la mexicana, dient tot això i recordant la darrera actuació amb Vargas i la cantant Martirio, durant la qual la desapareguda interpretà 'La barca en que me iré', de Pepe Aguilar.

El compte oficial de Twitter de Chavela Vargas ha anunciat la mala notícia. "Silenci, silenci: a partir d'avui les amargors tornaran a ser amargues... se n'ha anat la gran dama, Chavela Vargas". Després afegia que se n'havia anat "com les grans: amb el seu medalló de xamana i el seu ponxo vermell posat". Asseguren que les últimes paraules han sigut: "Me'n vaig amb Mèxic al cor"

La reina de les ranxeres i els boleros, la veu trencada més admirada del món, Chavela Vargas, ha mort a Cuernavaca (Mèxic) als 93 anys. El darrer concert el va oferir a Madrid el 10 de juliol per presentar el disc sobre poemes de Federico García Lorca 'La luna grande'. El llegat de la cantant està format per més de 80 discos, i inclou temes inoblidables com 'Macorina', que es va convertir en un himne de la guerrilla del Salvador, o 'La Llorona', 'Las simples cosas' i 'Piensa en mí', entre molts altres. El 2006 va viatjar a Barcelona per oferir un concert al Palau de la Música.

La cantant Chavela Vargas, de 93 anys, ingressada des del passat dijous en un hospital de Madrid a causa d'una taquicàrdia, va cada dia "un petit pas endavant i cap enrere". Vargas ha rebut a l'Hospital La Princesa la visita d'amics íntims com el cineasta Pedro Almodóvar.

Dimarts a la nit la cantant Chavela Vargas va oferir un concert amb Miguel Poveda i Martirio a la Residencia de Estudiantes de Madrid, on s'allotja. Durant el concert, l'artista de 93 anys, hauria fet un gran esforç i hauria quedat en un estat de "gran cansament". Després de passar tot el dimecres descansant, les infermeres que l'han acompanyat en el seu viatge des de Mèxic han observat que la cantant no es recuperava i han avisat una ambulància perquè l'examinessin a l'hospital.