El Tribunal Suprem ha fet un pas més, i important, per crear el mite Puigdemont. La decisió d’investigar-lo –a ell i al diputat Ruben Wagensberg– per "terrorisme" a la causa del Tsunami Democràtic augmenta la legitimitat moral de l’expresident a l’exili. Puigdemont terrorista? És tan extemporània l’acusació, tan fora de lloc, que només pot donar raons i credibilitat al líder independentista català. Voler fer passar un acte de desobediència civil no ja per una revolta violenta sinó per una acció terrorista no té ni cap ni peus. Qualsevol persona amb dos dits de front hi veu una evident manipulació amb una clara intencionalitat política. Aquí i a Brussel·les. L’alt tribunal no només està reforçant la figura de Puigdemont, sinó que s’està desacreditant a si mateix. Però segueixen, inasequibles al desaliento.

Poques persones van poder sortir indemnes davant de la personalitat expansiva del president Josep Tarradellas durant la Transició més o menys televisada, i costa de posar en context com devia ser l’estadista de Cervelló als anys trenta del segle XX. I ja se sap que a la vida hi ha amics, enemics i companys de partit.

El productor i director de cinema Pere Portabella i Ràfols (Figueres, 1927) serà investit dijous doctor honoris causa per la Universitat de Girona, i l’endemà farà 95 anys. El dia de l’entrevista ha arribat molt d’hora al seu despatx de la Rambla Catalunya de Barcelona i demana al seu equip que li tinguin a punt qualsevol dada que la conversa pugui requerir. Obro una de les carpetes i em trobo amb un text del llibre de Cirici i Pellicer L’art català contemporani on hi diu: “La concepció informativa va tenir un evident precursor, a Barcelona, en Pere Portabella, després dedicat al cinema. El 1957, imaginava posar a la ciutat un bloc de formigó de l’escullera penjat en l’aire amb cables d’acer. Des del 1961, a París, Christo fa monuments d’aquest tipus”. A la vida de Portabella hi ha Saura, Buñuel, Tàpies, Miró, Brossa, Santos, Cassià Just o Tarradellas, però la seva influència s’estén fins al present amb noms com Lacuesta, Serra, Guerín o Recha. Les parets del despatx estan nues, amb marques dels quadres que ha enviat al Museu de l’Empordà de Figueres, on s'ha muntat l’exposició Pere Portabella, art i vida. El Bòlit de Girona també repassa la seva obra.

La frase la diu el periodista octogenari Tomàs Alcoverro, el corresponsal occidental més longeu del Pròxim Orient, que ha viscut més a Beirut que a la seva ciutat natal, Barcelona. "M’emociona seguir vivint". Així acaba el llibre de memòries Tot està per dir (Pòrtic). És molta la guerra que ha vist, molta devastació. Ho explica a través d’una àgil conversa amb el també periodista de La Vanguardia Plàcid Garcia-Planas plagada d’anècdotes i categories. Anècdotes com que de molt jovenet havia corregit i editat textos que Josep Pla enviava a El Correo Catalán o com la paella que el 1969 va compartir a Badalona amb García Márquez gràcies a l’amistat que havia fet amb Juan Bosch, primer president de la República Dominicana.

El consell de ministres que s'ha celebrat aquest divendres a Barcelona ha aprovat el canvi de nom de l'aeroport del Prat, que passarà a dir-se Josep Tarradellas. La mesura pretén ser un, segons el govern espanyol, un "gest" cap a Catalunya i una "mesura carregada de simbolisme" en la línia del "camí del diàleg" que vol emprendre el govern espanyol. "Vol ser un missatge de concòrdia, entesa i diàleg", ha dit la portaveu del govern espanyol, Isabel Celaá a la roda de premsa posterior.

Francesc Macià, 14 d’abril del 1931. "Interpretant el sentiment i els anhels del poble que ens acaba de donar el seu sufragi, proclamo la República Catalana!"