La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) ha obert un expedient sancionador a onze consultores d'enginyeria per manipular suposadament licitacions públiques. Segons l'organisme supervisor, les firmes implicades ho haurien fet a través d'acords i l'intercanvi d'informació comercial sensible. Es tracta de pràctiques contràries a l'article 1 de la llei 15/2007, del 3 de juliol, de Defensa de la Competència, segons la CNMC.

Matemàtiques i física, les enginyeries aeroespacials i informàtiques i els graus de medicina continuen liderant el rànquing de les notes de tall universitàries més altes a Catalunya un any més. La nota més alta de totes ha tornat a ser la del grau simultani de matemàtiques i física, a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), que s'enfila fins als 13,370 punts sobre un total de 14. La segueix molt de prop el mateix grau, però de la Universitat de Barcelona (UB), que se situa en una nota de tall de 13,170 punts. Es tracta de graus que ofereixen molt poques places (20 en dues universitats diferents, 40 en total) i per això accedir-hi és tan complicat.

Les imatges de l'ensorrament del pont de Francis Scott Key, a Baltimore, han fet aquest dimarts la volta al món per la seva espectacularitat. La construcció, metàl·lica i d'uns 2,6 quilòmetres de llargada, s'ha ensorrat després que un vaixell de càrrega de 300 metres d'eslora xoqués contra un dels seus pilars, un fet sense precedents des que es va inaugurar l'any 1977. En parlem amb Joan Ramon Casas, catedràtic de ponts de l'Escola de Camins de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).

"D'una sola pala d'un aerogenerador [els molins que produeixen electricitat eòlica] en surten 100 bicicletes". Ho explica a la seu de la seva empresa Diego Quiroga, fundador i conseller delegar d'Anima. Parlem d'una companyia catalana de disseny industrial que ja té els prototips de Geo, una bicicleta elèctrica, plegable i de poc pes que fabricarà la companyia Ossby Bikes a València abans de final d'any. La circularitat i la sostenibilitat han entrat amb tanta força en el disseny industrial d'Anima que aquesta bicicleta es produirà amb la fibra de vidre reciclada dels aerogeneradors.

Un ictus va arrabassar-li a l'Ann la capacitat de la parla fa 17 anys i, durant tot aquest temps, no només ha estat incapaç de pronunciar una sola paraula, sinó que tampoc ha pogut expressar clarament emocions com l'alegria o la tristesa amb la gestualitat de la cara. L'ELA –les sigles d’esclerosi lateral amiotròfica– que van diagnosticar a Pat Bennet l'any 2012 no va començar a la medul·la espinal, com és habitual, sinó al tronc cerebral, i va deteriorar-li els músculs associats al moviment facial fins que va perdre la parla. Tot i que els cervells d'aquestes dues dones encara recorden com s'emeten les ordres per comunicar-se, les instruccions es perden abans d'arribar als llavis, la llengua, la laringe o la cara. Però, ¿què passaria si s'aconseguís arribar a la font primària, l'activitat cerebral, captar els senyals amb un ordinador i traduir els pensaments en missatges? ¿Podrien persones amb paràlisi, com l'Ann i la Pat, recuperar la veu?

Enginyeries com la naval, l'aeronàutica, la mecànica, la industrial i l'electrònica són carreres que destaquen per les bones perspectives laborals. Segons l'últim informe de l'AQU Catalunya, és el principal motiu per a quasi un terç dels estudiants que han escollit aquestes carreres –anomenades enginyeries de la producció–, atès que ofereixen més estabilitat a la feina i sous significativament més elevats que la mitjana del sistema universitari català (SUC). Però, tot i les bones condicions, continua sent un sector altament masculinitzat on només 2 de cada 10 estudiants són dones.

Karina Gibert és de Figueres i és experta en extreure coneixement de les dades. ¿Com va afectar el confinament les persones en situació de vulnerabilitat social? ¿Quan ha de decidir obrir o tancar una vàlvula un operari d’un centre de depuració d’aigües residuals? A partir de les dades, Gibert construeix sistemes d’intel·ligència artificial per respondre a preguntes com aquestes. És catedràtica de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i dirigeix el centre Intelligent Data Science and Artificial Intelligence (IDEAI) de la mateixa universitat. A més, és vicedegana del Col·legi d’Enginyeria Informàtica, del qual presideix la comissió de dones.

En un món tan tecnològic com l’actual, la formació en enginyeries esdevé cabdal per preparar professionals capaços de liderar, investigar i transformar el futur de la nostra societat. La Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC), a través de la seva Facultat de Ciències, Tecnologia i Enginyeries (FCTE), ofereix titulacions en aquest àmbit, com són el grau en Enginyeria de l’Automoció, el grau en Enginyeria Mecatrònica i el grau en Multimèdia. Aplicacions i Videojocs, especialment orientades a la indústria i les TIC, i amb gran demanda laboral.

Amb 27 anys, l’enginyer aeronàutic Jon Garcia va decidir canviar la feina en el sector de la petroquímica per les olles i el forns. “Estava treballant en una feina realment bona, però la cuina sempre l’havia portat dintre i va arribar un moment en què vaig dir «Això m’apassiona»”, recorda Garcia, que va decidir fer un salt al buit i aventurar-se a estudiar cuina durant un any.

L’ombra de la pandèmia ha fet que durant bona part de l’any molts projectes o inversions industrials quedessin congelats o directament descartats. La firma d’enginyeria barcelonina Between va notar aquest efecte i per primer cop en cinc anys el 2020 la seva facturació va caure un 12%. L’empresa va ingressar 24 milions d’euros i va patir una caiguda de prop del 30% dels beneficis, explica a l’ARA el seu director general, Pau Guarro. “Estem en molts sectors, cosa que -en part- ha sigut positiva, però en alguns de molt tocats, com l’hoteler, l’impacte ha sigut negatiu”, admet el directiu.

Tenen entre 21 i 22 anys i cap d'ells ha acabat encara el grau d'enginyeria biomèdica, però en set mesos han dissenyat, executat i presentat un dispositiu tecnològic per ajudar els malalts d'hipotiroïdisme. Es fan dir Hormonic, i així també han anomenat el dispositiu que han ideat per mesurar i corregir els nivells de les hormones de la tiroide amb un mecanisme sofisticat però senzill: un sensor que està pensat per adherir-se a la pell del pacient, que controla mitjançant microagulles els nivells d'hormona tiroidal i administra la dosi farmacològica necessària de levotiroxina per compensar aquest desequilibri del sistema endocrí. Les ments de set nois i tres noies que estudien a la Universitat Pompeu Fabra (UPF) estan al darrere d'aquest projecte que ha destacat entre centenars de grups del món a l'iGEM (les sigles en anglès d'International Genetically Engineered Machine), una competició internacional per generar "la millor màquina genètica del món".

L'Escola de Disseny i Enginyeria de Barcelona, Elisava, serà a partir d'ara la Facultat de Disseny de la Universitat de Vic. L'acord entre totes dues institucions converteix l'escola barcelonina en un centre de ple dret de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya i li dona accés als òrgans de govern de la institució. La integració permetrà que les titulacions d'Elisava s'imparteixin com a titulacions de la UVic el curs vinent, el 2021-2022.

“Allà ve un home amb una cosa ben grossa entre les cames”, diu mentre l’home en qüestió, el fotògraf que la retratarà i que porta, efectivament, la càmera més avall de l’habitual, queda garratibat. Després d’uns instants de desconcert, tothom riu. “M’encanta fer broma i descol·locar la gent”, afegeix mentre se li descontrola una riallada. “Què passa? Que una feminista no pot fer aquest acudits?”, diu encara rient.

La quarta Revolució Industrial canviarà per sempre la manera de viure i de treballar. Ningú sap amb certesa com serà aquest demà, però si en alguna cosa hi ha consens és en el fet que els robots hi jugaran un paper cabdal. Mentre l’any 2017 els humans vam ser els responsables del 71% de les hores treballades a tot el món i les màquines només del 29%, l’any 2025 aquests percentatges s’invertiran i les màquines assumiran el 52% de les hores de feina, segons l’informe El futur dels treballadors, publicat pel Fòrum Econòmic Mundial (2018). En aquest context, els perfils professionals més demandats seran, cada vegada més, els d’experts en tecnologia.

Mantenir una conversa amb algú que prové del món de la ciència sempre comporta certs riscos. La cosa més habitual és no entendre res del que es diu: patir per seguir el fil, que algunes paraules et sonin a xinès... Però res d’això passa si la interlocutora és María Eugenia Martín, la cap de projectes de Colorsensing, un spin-off de la Facultat de Física de la Universitat de Barcelona. El seu equip està desenvolupant una tecnologia perquè els dermatòlegs puguin analitzar els problemes de pell dels pacients amb una simple fotografia feta amb el mòbil. Però, al contrari que els seus companys, quan ella explica de què tracta la investigació s’entén tot. El motiu és que, malgrat que va estudiar enginyeria electrònica, ja fa temps que va canviar els números per les paraules, les fórmules d’ordinador per les seves habilitats oratòries. La feina de Martín és ara buscar aliances amb inversors (que no hi entenen de tecnicismes) perquè l’invent aterri a les nostres vides; fer sortir la ciència dels laboratoris. I sembla que ho està aconseguint: “Per saber explicar una idea, el secret és no tenir vergonya de contestar tantes vegades com calgui «No ho entenc»”.

Per molt que sorprengui, avui en dia existeix un col·lectiu que, durant la crisi, en comptes de perdre la feina ha vist créixer els seus sous i que, de fet, no sap què vol dir la paraula atur. Gairebé com un títol nobiliari, la titulació universitària d’enginyer informàtic s’ha convertit en una garantia de present i de futur per una raó tan senzilla com la llei de l’oferta i la demanda. El mercat de les tecnologies de la informació creix tant, i tan de pressa, que les facultats d’informàtica i telecomunicacions no donen l’abast. Aquesta asincronia té dues conseqüències immediates: un dèficit d’especialistes que obliga a buscar talent constantment a l’estranger i la pressió d’un mercat que no pot permetre’s millorar més els salaris d’uns professionals tan cotitzats. La solució, de moment, passa per dues vies: anar a buscar nous enginyers en països on els sous són encara més baixos i tirar dels atractius de Barcelona (el sol i l’estil de vida) per intentar retenir la resta.

Aquest diumenge, a l'ARA, Antoni Bassas entrevista a Israel Ruiz, enginyer i vicepresident de l'Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT).

La principal patronal d'empreses d'enginyeria, Fidex, assegura que el Ministeri de Foment adjudica quasi el 60% dels treballs d'enginyeria per a obra pública sense el corresponent concurs. Segons Fidex, el 59,6% del pressupost de Ministeri per a enginyeria s'adjudica directament a l'empresa pública Ineco.

Jaume Pagès dirigeix ara Universia, un conjunt d'empreses que dóna servei a universitats de 23 països, i que impulsa el Santander. Pagès, format primer com a mestre, enginyer i apassionat de les matemàtiques, ha estat tota la vida vinculat al món acadèmic.