Per raons molt diverses, els darrers temps han posat a prova la nostra convivència, la salut de la nostra societat. Una salut social que, més enllà de les persones, ens parla del conjunt, i depèn en gran part de la cohesió, de la capacitat de la ciutadania per compartir valors, punts de referència i projectes, i d’empènyer en una mateixa direcció. Quan això falla, l’energia col·lectiva es desgasta en conflictes interns i pot acabar en fractures. Alhora, però, cal ser conscients que una cohesió excessiva, un acord sense fissures, pot ser també un fre a la innovació, un motiu d’estancament. Com en tot, es necessita un cert equilibri.

Catalunya és una societat d'acollida i amb una gran capacitat d'integració de població nouvinguda, tal com ho demostra el fet que en el període 2000-2008 va rebre un milió d'immigrants i va créixer dels sis als set milions d'habitants sense que es produís cap cataclisme. De la mateixa manera, als anys 60 i 70 hi van arribar un milió d'immigrants provinents d'altres llocs d'Espanya, especialment d'Andalusia i Extremadura, com abans de la guerra havien vingut de Múrcia, l'Aragó i el País Valencià. En la immensa majoria dels casos van decidir fer arrels aquí i avui són tan catalans com el que més. De fet, Catalunya és una societat construïda amb catalans de tot arreu, i va tenir un president d'origen andalús, José Montilla, en el període 2006-2010. Per això resulten especialment irritants les paraules del president andalús, José Manuel Moreno Bonilla, que aquest diumenge va acusar des de Terrassa el Govern de voler "marginar els catalans d'origen andalús".

“Debat sobre la priorització de l’agenda social i la recuperació de la convivència”. Aquest és el títol del ple impulsat per Ciutadans que va arrencar ahir al Parlament. Després que s'ajornés al juliol pel desacord entre JxCat i ERC sobre les suspensions dels diputats, l’objectiu de la sessió monogràfica reclamada amb insistència pels d’Inés Arrimadas –que ahir no va poder assistir-hi per una indisposició– es podria resumir en la sentència que el portaveu del partit taronja, Carlos Carrizosa, va adreçar als independentistes: “Deixin d’aprofundir en la fractura social de Catalunya”. Les intervencions d’un dels diputats que més qüestiona les decisions de la mesa a l’hemicicle van centrar-se a acusar repetidament els partidaris de la República de dividir la societat catalana a còpia de “pressionar”, “assenyalar” i “perseguir” els que no pensen com ells. Ni el PSC ni el PP, però, van secundar en gran mesura aquest relat, i JxCat, ERC, la CUP i els comuns van fer pinya per desmentir-lo.

L'expresident de la Generalitat Artur Mas ha acusat aquest dilluns en una entrevista a Catalunya Ràdio Ciutadans de ser una força que fractura la societat catalana: "A Catalunya no hi ha fractura social, hi ha divisió d'opinions. És evident que Catalunya és una societat dividida respecte a l'Estat Català, de la mateixa manera que la societat britànica està dividida respecte al Brexit. Totes les societats estan dividides pels grans temes. El problema és com es resolen les divisions perquè no s'arribi a les fractures. Els que parlen cada dia de fractura són els que l'estan provocant. Ciutadans són els grans fracturadors: van néixer per això, per carregar-se la immersió lingüística a Catalunya".

CCOO de Catalunya ha fet balanç de l'evolució de l'ocupació el 2011 i ha alertat que hi ha "autèntic risc de fractura social i de pobresa" a Catalunya, ja que a final del 2011 ja hi havia 220.670 persones (un 31,6% del total, segons dades de l'EPA) sense dret a prestació per desocupació.