A Laurent Binet (París, 1972), fill d'historiador i professor de literatura a la Universitat de París III, li agrada aproximar-se a diferents períodes històrics de manera singular. Amb la seva primer novel·la, HHhH (Edicions de 1984 / Seix Barral), en què relata un episodi de la Segona Guerra Mundial i alerta el lector cada vegada que s'inventa alguna cosa, va guanyar el prestigiós premi Goncourt i va vendre més de 200.000 exemplars. Amb Civilitzacions (Edicions de 1984 / Seix Barral), en què fa una ucronia en què els inques conquisten Europa, va rebre el Gran Premi de Novel·la de l'Acadèmia Francesa. Perspectives (Edicions de 1984 / Seix Barral), que ha traduït al català Mia Tarradas, és una novel·la detectivesca amb una vintena de narradors. Cadascú hi diu la seva en forma de carta i el context històric és la Florència dels Mèdici, on el pintor Pontormo ha estat assassinat. Entre els corresponsals hi ha des de Caterina de Mèdici fins al mariscal de França, Piero Strozzi, passant per escultors, pintors, orfebres, priores i el Papa IV.

Orgullosos com són, els florentins han aconseguit que tothom pensi que porten segles jugant al calcio storico. No és cert. Durant més de dos segles aquest esport tan violent no es va practicar. Les lleis no ho permetien i va acabar convertit en matèria de converses en aquelles precioses nits toscanes quan cau el sol. Els florentins recordaven els grans partits del passat, s’encarregaven que les noves generacions tinguessin present que havia existit aquest esport, però si es jugava un partit, era en un poble de la rodalia i mig d’amagat. Fins que va arribar el feixisme.

Tot i que van ser concebudes entre finals del segle XV i la segona meitat del segle XVI, les tres pietats esculpides per Miquel Àngel –la vaticana, la Bandini i la Rondanini– no s'havien pogut contemplar mai juntes fins ara. A partir del 24 de febrer, això canviarà: es podran veure en un mateix espai totes tres per primera vegada. Serà al Museo dell'Opera del Duomo, situat a Florència, en una mostra temporal que porta per títol Le tre pietà di Michelangelo. Non vi si pensa quanto sangue costa (Les tres pietats de Miquel Àngel. Cal recordar tota la sang que han costat). Serà oberta fins a l'1 d'agost.

El 99% dels casos de mort sobtada associats a l’esport tenen un origen cardiovascular. Així ho conclou un estudi publicat l'any passat a la Revista Española de Cardiología. La investigació va recollir un total de 288 casos de mort sobtada produïts al llarg de vuit anys, entre 2010 i 2017, que estaven vinculats a diferents modalitats esportives. No són pocs els futbolistes de primer nivell que han perdut la vida durant aquest segle XXI degut a diferents problemes cardíacs. Des del camerunès Marc-Vivien Foé (2003) a l’hongarès Miklos Feher (2004), passant pels espanyols Antonio Puerta (2007) i Dani Jarque (2009) o l’italià Davide Astori (2018). 

La Galeria dels Uffizi, a Florència, ha reobert aquest dimecres després de 85 dies de tancament a causa de la pandèmia. Les visites seran reduïdes i hi haurà distàncies de seguretat davant les obres mestres de la pinacoteca. "Confio que aquest renaixement sigui un missatge d'esperança per al món", ha dit l'alcalde de Florència, Dario Nardella, tal com recull Efe. Segons el director del museu, Eike Schmidt, la reobertura "és el símbol d'una Florència que ressorgeix més forta de la foscor i de la crisi.

Si busques al Google “10 genis més grans de tots els temps” és molt probable que dos dels noms que t’apareguin a la llista siguin els de Leonardo da Vinci i Galileo Galilei. Ara planteja’t què faries si t’encarreguessin la tasca de portar al segle XXI la seva herència en tota la seva complexitat, tenint en compte que no podem reduir cap d’aquestes dues figures a una simple etiqueta com la d’“artista” o “astrònom”. Tots dos van ser grans exponents intel·lectualment omnívors de l’home del Renaixement. Doncs bé, aquesta tasca és precisament l’obra de la vida de Paolo Galluzzi, el veterà director del Museu Galileu de Florència i l’exdirector de la Biblioteca Leonardiana (un centre de recerca dedicat a tot el que té a veure amb Leonardo), que ha pilotat de manera reeixida l’entrada dels dos genis analògics en l’era digital.

El Tribunal d'Apel·lació de Florència ha condemnat aquest dijous a 28 anys i sis mesos de presó la nord-americana Amanda Knox, i a 25 anys la seva ex parella, l'italià Raffaele Sollecito, per l'assassinat de la britànica Meredith Kercher el 2007 a Perugia. Fins avui, l'únic condemnat en ferm per l'assassinat de la jove de 21 anys, que es trobava a Itàlia cursant el programa d'intercanvi europeu Erasmus, és l'ivorià Rudy Guede, que va ser condemnat a 16 anys de presó.

Joaquim Rodríguez s'ha mostrat dolgut a la roda de premsa posterior al Mundial de ciclisme en què ha aconseguit la medalla de plata, la seva segona medalla després del bronze de Mendrisio 2009. Les dues són les úniques aconseguides en tota la història del ciclisme català.

Arqueòlegs de Florència han trobat a l'església de Santa Úrsula d'aquesta ciutat italiana un altar sota el qual poden haver-hi enterrades les restes de Lisa Gherardini (1479-1542), coneguda com a Mona Lisa, buscades des de fa anys pels investigadors. L'altar –datat entre finals del segle XV i el segle XVI–, "segurament és el que estava en funcions en els temps de Lisa Gherardini", que va morir el 15 de juliol del 1542 en aquesta ciutat toscana, ha explicat l'arqueòloga Valeria D'Aquino.