Al Congrés totes les mirades estan posades en Podem de cara a la votació del decret d'embargament d'armes a Israel. Les reticències de la formació lila, que considera que es tracta d'un “embargament fake” i demana més contundència contra el govern de Benjamin Netanyahu, fan perillar l'aprovació de la norma que compta amb el suport de la resta de la majoria plurinacional, si bé entre crítiques per la seva “insuficiència”. Tanmateix, a diferència de Podem, altres formacions d'esquerres com Sumar, ERC, EH Bildu o BNG defensen que és millor això que res –en línia amb entitats de la societat civil com el Centre Delàs, Greenpeace o la Coalició Prou Complicitat amb Israel– i advoquen per reparar les “mancances” durant la tramitació parlamentària com a projecte de llei.

La Comunitat Palestina de Catalunya ha demandat aquest dilluns el govern de Pedro Sánchez a l'Audiència Nacional per no haver suspès la compravenda d'armes amb Israel ni el trànsit d'armes a través del seu territori. La demanda recorda que la legislació internacional i l'espanyola preveuen suspendre els enviaments d'armes a països sospitosos de vulnerar massivament els drets humans. I recorda que l'executiu espanyol no ha suspès les llicències d'exportació vigents, manté les importacions i permet el trànsit de material de guerra cap a Israel. Aquesta mateixa setmana està previst que un altre vaixell sospitós de transportar armes faci escala a Cartagena.

La pàgina web de l’Institut de Comerç Exterior espanyol defineix les relacions comercials amb l’Aràbia Saudita com a “molt importants”. També hi podria haver afegit l’adjectiu fosques, ja que a banda del petroli que Espanya n’importa -el país àrab és un dels cinc grans proveïdors-, i dels projectes d’infraestructures, el principal àmbit de negoci és l’opac comerç d’armament. Les profitoses vendes d’armes a aquesta monarquia feudal ja generaven recels de fa temps, sobretot des que Riad va declarar la guerra als rebels houthis al Iemen l’any 2015, a causa del seu possible ús per violar els drets humans. Però amb l’esclat de l’escàndol de les presumptes comissions il·legals del rei Joan Carles I les sospites han cobrat una nova dimensió.

El govern de Mariano Rajoy va voler enterrar l'escàndol de corrupció de l'empresa semipública Defex d'exportació d'armes espanyoles, ja dissolta, però el cas continua portant cua. Segons l'escrit presentat per la Fiscalia Anticorrupció, que aquest dijous publiquen Eldiario.es i El Mundo, els responsables d'aquesta empresa van pagar durant anys suborns milionaris a alts funcionaris de l'Aràbia Saudita perquè els compressin armes. És la conclusió del fiscal Conrado Sainz sobre onze contractes signats amb Riad entre el 2005 i el 2014, que van donar peu a sucoses comissions tant per als saudites com per als directius de les empreses implicades. La fiscalia demana 29 anys de presó per a José Ignacio Encinas Charro, president de l'empresa semipública, i set persones més.

La justícia suïssa ha remès a l'Audiència Nacional documents que confirmen el pagament de suborns milionaris per part de Defex, una empresa pública espanyola, per aconseguir contractes de venda d'armes, segons informa aquest dimecres el diari 'El País'. En concret, s'estan investigant 16 contractes signats entre el 1992 i el 2004.

Fa només tres dies, dimarts, el govern espanyol informava que havia iniciat els tràmits per aturar la venda a l'Aràbia Saudita de 400 bombes de precisió làser. L'executiu fins i tot va anunciar que retornarien els 9,2 milions ja pagats pel règim de Riad. Ara, però, sembla que Madrid s'hauria fet enrere. Així ho ha insinuat aquest divendres la ministra portaveu del govern, Isabel Celaá, que ha assegurat que l'equip de Pedro Sánchez té la intenció de mantenir els compromisos adquirits amb el país de la península aràbiga i que, per tant, estan treballant per cultivar les bones relacions existents.

L’exèrcit turc podria estar fent servir tancs de fabricació alemanya per combatre la guerrilla kurda YPG al nord de Síria. Així ho indiquen fotografies distribuïdes per l’agència oficial de notícies turca Anadolu i altres agències internacionals, que mostren carros de combat Leopard2 preparats per creuar la frontera entre els dos països. Un expert de l’exèrcit alemany va confirmar aquesta setmana a l’agència de notícies DPA que els tancs mostrats per les fotografies són de fabricació alemanya.

Els cinc membres permanents del Consell de Seguretat de l'ONU (la Xina, els Estats Units, França, el Regne Unit i Rússia) són responsables de més de la meitat del comerç mundial d'armes convencionals, el valor total anual del qual és de gairebé 100.000 milions de dòlars, segons denuncia l'informe 'Les grans potències alimenten atrocitats', fet públic aquest dimecres per Amnistia Internacional.

@page { margin: 2cm } P { margin-bottom: 0.21cm } El curt analitza en set minuts el tràfic il·legal d'armes i el seu funcionament amb les opinions de quatre experts que expliquen les seves experiències de primera mà en el mercat negre i en les zones de conflicte.