L’estiu de 2025 va tensar novament les ciutats mediterrànies, sobretot les grans urbs del litoral, com Barcelona, Tarragona i la Costa Brava. L’onada de calor d’aquest agost, una de les més llargues i intenses de les darreres dècades, va durar més d’onze dies i va deixar temperatures de fins a 43,8° en municipis com Vinebre o Benissanet.

Si hi ha una conversa present a totes les cases aquestes darreres setmanes és sobre la calor. A Catalunya, la temperatura ha superat tots els rècords aquest mes de juny, que ha deixat nits tropicals i jornades feixugues. De fet, segons un estudi de l'empresa alemanya Fischer, especialitzada en solucions tècniques de fixació, aïllament i eficiència energètica per a l'edificació, un de cada cinc espanyols se senten insegurs a casa seva durant les onades de calor, i aquesta xifra s'eleva a un de cada tres en el cas de famílies amb nadons.

“Treballa mentre els altres dormen. Estudia mentre altres es diverteixen. Persisteix mentre altres descansen. I després, viuràs el que els altres somien”. “Els homes no tenen temps per seure i plorar desconsoladament, i enfrontar-se als seus sentiments, estar tristos o deprimits”. “Et quedaràs sol, aquesta és la fase que tot guanyador ha tingut a la seva vida”. Aquests són els missatges que cada cop més joves reben a través de xarxes socials. I darrere d’una portada de motivació personal s’amaga un missatge perillós.

Les taxes de suïcidi dins de les presons són significativament més altes que entre la població general, de fins a deu vegades més: si l'any 2020 a Catalunya hi va haver una mitjana de 7,06 suïcidis per cada 100.000 habitants, el mateix any a les presons catalanes la taxa va ser de 83,2 suïcidis per cada 100.000 presos. Amb la intenció d'identificar quins factors de risc s'associen als suïcidis a les presons, el Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada de la conselleria de Justícia i Qualitat Democràtica s'ha fixat, un per un, en els 54 suïcidis que hi va haver a les presons catalanes entre el 2018 i el juny del 2023. Una de les principals conclusions a què han arribat les cinc autores de l'informe és que un de cada quatre casos de suïcidi va ser durant l'any anterior que el pres quedés en llibertat definitiva. Una altra és l'impacte de les cel·les d'aïllament: el 80% hi havien estat en algun moment dels sis mesos previs a la mort.

Passaven pocs minuts de les nou del matí d'aquest divendres quan Beatriz Flamini ha tornat al món exterior. Feia 510 dies que aquesta esportista d'elit estava aïllada en una cova a Motril (Granada), a 70 metres de profunditat. Hi va entrar el 20 de novembre del 2021, amb 48 anys, i n'ha sortit amb 50. Aliena al que ha passat al món en l'últim any i mig, ha aparegut amb unes ulleres de sol posades per protegir-se la vista i un ampli somriure. I és que no només ha completat un repte personal, que ha definit com a "excel·lent i insuperable", sinó que la seva experiència ha servit per a un experiment científic i, a més, ha batut un rècord mundial.

El canvi climàtic és urgent i tant els governs com les empreses i els ciutadans comencen a activar mecanismes per fer-hi front. Algunes empreses ja tenen integrada la causa en la seva missió, oferint solucions per preservar el medi ambient. És el cas de ROCKWOOL Peninsular, que treballa per la transició cap a la sostenibilitat del sector de la construcció.

¿La presó és la millor eina de reinserció per a algú que pateix una malaltia mental i ha comès un delicte? Els dos suïcidis en presons catalanes dels últims dies han tornat a posar el debat sobre la taula coincidint amb el canvi polític a la conselleria de Justícia, que ha passat a mans de JxCat aquesta legislatura. L'any passat la xifra de suïcidis entre presos a Catalunya va arribar a un màxim històric a què no s'arribava des del 2011: 11 morts en un any. Però aquest any a Catalunya ja se n'han registrat vuit, segons les dades de la direcció de presons consultades per l'ARA. L'últim és el d'una jove de 19 anys que complia una condemna de 27 mesos de presó. A falta de l'autòpsia definitiva, tot apunta que la noia es va treure la vida aquest dissabte mentre estava en règim d'aïllament a la presó de Brians.

En menys de dues setmanes tres interns han mort a les presons catalanes. L’última ha sigut una noia de 19 anys que els funcionaris van trobar morta aquest dissabte al centre penitenciari de Brians 1, a Sant Esteve Sesrovires, quan feien el recompte diari. A l’espera de tenir la confirmació de l’autòpsia, tot apunta que la noia es va suïcidar. Complia una condemna de 27 mesos de presó per delictes relacionats amb l’incompliment d’una ordre d’allunyament d’un familiar. Quan es va suïcidar la interna era en una cel·la d’aïllament, que oficialment rep el nom de departament especial de règim tancat (DERT). Durant l’aïllament els presos estan tancats en solitari la majoria de les hores del dia.

Uns quinze veïns i veïnes del poble de Mencui, al municipi de Soriguera (Pallars Sobirà), han quedat aïllats a causa del temporal de neu Filomena. Tal com han explicat des del Consell Comarcal del Pallars Sobirà, el camí de terra amb què compta Mencui com a únic accés "està totalment anul·lat a causa de la neu i el gel, de manera que els 15 veïns de la població ara estan aïllats sense poder desplaçar-se als llocs de treball o a les localitats on hi ha els serveis essencials".

Les quarantenes de 14 dies per als contactes de positius per covid-19 podrien reduir-se a partir de la setmana que ve. El Govern ha admès aquesta tarda que fa dies que estudia aquesta possibilitat i que ha presentat una nova proposta que ara està a debat. "Espero poder donar xifres de quarantena la setmana que ve", ha dit el secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, aquesta tarda en referència als canvis. "A nivell estatal també s'està avaluant aquesta mateixa tarda en una comissió a Madrid", ha afegit. La Generalitat ja va avançar la setmana passada que els terminis d'aïllament podrien variar per escurçar-se.

Segon jutjat que rebutja l'aïllament domiciliari que l'Ajuntament de Mataró havia ordenat a sis persones que havien donat positiu per coronavirus. Si aquest dimecres el jutjat contenciós administratiu número 12 de Barcelona no va avalar l'aïllament i quarantena obligatòria durant 14 dies al seu domicili de sis ciutadans que havia ordenat l'Ajuntament de Mataró, aquest dijous al matí ha sigut el jutjat contenciós administratiu 3 de Barcelona qui ha pres la mateixa decisió.

Quatre de cada deu persones més grans de 65 anys pateixen soledat emocional, segons un informe de La Caixa. L'enquesta presenta que, tot i que no només l'edat és un determinant d'aïllament social, la qüestió esdevé més preocupant entre les persones grans, en què arriba fins a un 48% en les persones de més de 80 anys.

La Gina va morir fa dos mesos a la presó de Brians 1, on complia condemna. "Era una noia de 20 anys que va viatjar a Espanya a la recerca d'un canvi de vida. Tenia un problema d'addiccions que a la presó, amb el pas dels dies, es va accentuar". Això va provocar, segons explica la seva mare, Alba, "que estigués tres mesos en aïllament penitenciari; un període en què li costava expressar emocions o vestir-se i li denegaven les trucades". Durant l'aïllament, els presos estan tancats en solitari entre 18 i 22 hores al dia. Va cometre una nova falta i la van sancionar amb 15 dies en aïllament. Però abans que passessin les dues setmanes, el 5 d'agost els funcionaris de presons van trobar la Gina morta a la cel·la amb un llençol al voltant del coll i que estava lligat als barrots. L'autòpsia provisional va concloure que la jove va morir asfixiada perquè s'havia penjat.

El grup del treball del Parlament que ha estudiat el règim d’aïllament a les presons catalanes ha aprovat avui les conclusions finals després de gairebé mig any de deliberació. El document –que s’haurà de ratificar a la comissió de justícia– reclama un canvi en les condicions de vida dels presos en aïllament, però ho fa en el mateix sentit que el pla de xoc que ja ha posat en marxa el departament de Justícia. Les conclusions no busquen una eliminació pràctica dels departaments especials de règim tancat (DERT) i això no satisfà les exigències de les entitats de drets humans que havien començat una campanya en contra de l’aïllament penitenciari.

En els anomenats departaments especials de règim tancat (DERT), els presos viuen tancats a la cel·la 21 hores al dia i només surten al pati una sola vegada. El projecte "Aïllament: opacitat i impunitat a la presó", de l'observatori Mèdia.cat, ha entrat al DERT de la presó de Brians 1, amb l'autorització de la conselleria de Justícia, i explica com s'hi viu, en quines condicions i quines normes s'han de complir. Hi trobareu un vídeo introductori, explicacions sobre les condicions de vida, i un plànol amb fotografies de 360º de les cel·les d'aïllament, la sala de contenció física, els patis i les instal·lacions.

L'últim informe anual del Mecanisme Català per a la Prevenció de la Tortura –iniciativa del Síndic de Greuges– alerta que als centres d'internament de menors hi ha "desproporcions" en mesures disciplinàries que poden no ser adequades i s'apliquen als nens i adolescents sense donar-los prou garanties ni un règim sancionador clar. L'excés d'alguns càstigs en centres residencials d'educació intensiva (CREI), terapèutics i de justícia juvenil ja s'havia comentat en informes anteriors del Mecanisme, però aquest darrer diu que no s'ha resolt i hi insisteix especialment.

La proporció de suïcidis als centres penitenciaris multiplica per set la dels de fora de les presons. I els reclusos en cel·les d’aïllament tenen tres vegades més possibilitats de matar-se que els que estan tancats en règim ordinari, tot i que estan sotmesos a molta més vigilància. La taxa mitjana de suïcidis als departaments especials de règim tancat (DERT) –el nom tècnic de l’aïllament– multiplica per dotze la dels ciutadans lliures, segons xifres de la direcció general de Serveis Penitenciaris que ha obtingut aquest diari. El suïcidi és la primera causa de mortalitat entre els menors de 34 anys a Catalunya i un problema de salut pública de primera magnitud, segons la Organització Mundial de la Salut, però a les presons és encara més dramàtic.

Un informe de la Coordinadora per la Prevenció i la Denúncia de la Tortura conclou que l'índex de denúncies de maltractaments als mòduls d'aïllament de les presons catalanes és superior al de la resta d'espais dels centres penitenciaris, segons també constaten altres autoritats com el Comitè Europeu per a la Prevenció de la Tortura o el Síndic de Greuges.