Les malalties neurodegeneratives són irreversibles i no tenen cura. Des del moment del diagnòstic avancen sense aturador i es caracteritzen per la mort neuronal i una progressiva discapacitat de la persona afectada. Són malalties tan complexes com ho és el funcionament del cervell i les causes de la gran majoria, com l'Alzheimer, encara són desconegudes. Les darreres tres dècades han sigut determinants en la lluita contra aquesta patologia, si bé hi ha hagut pocs avançaments significatius que millorin la qualitat de vida dels pacients.

L'Hospital Clínic, un dels centres sanitaris de referència per a l'atenció de les malalties infeccioses, atén un cas nou del virus de la immunodeficiència humana (VIH) cada cinc dies. En total, els professionals de l'hospital barceloní fan seguiment d'unes 7.000 persones amb VIH a l'any, el 20% dels diagnosticats de Catalunya. El ritme de noves infeccions s'ha alentit respecte del 2018 –s'han detectat 75 nous positius; fa cinc anys n'eren 200–, però els casos no deixen de proliferar. Medicaments com la píndola que evita la infecció, la profilaxi de preexposició (PrEP), han contribuït a limitar-ne l'expansió, però el seu desplegament encara no és total i, per tant, tampoc ho és la seva eficàcia. Malgrat que es va començar a finançar l'any 2019 i ja hi ha unes 9.000 persones en tractament, actualment la demanda creix sense aturador i les llistes d'espera poden excedir l'any.

L’herpes zòster és una granellada que apareix en forma de petites butllofes a la pell, normalment al tronc, tot i que també pot aparèixer a l’abdomen, a les cames o a la cara. El causa la reactivació del virus de la varicel·la zòster. Qualsevol persona que hagi passat la varicel·la pot desenvolupar un herpes zòster més endavant, perquè el virus es manté en el seu sistema nerviós en estat latent, com si estigués adormit, durant la resta de la seva vida. 

Els resultats dels assajos es van qualificar d’aclaparadors: la píndola contra el covid de la multinacional Pfizer, el Paxlovid, era capaç de frenar la progressió de la infecció i evitar l’hospitalització de la gent gran i els malalts greus en pràcticament el 90% dels casos. Si el 2021 va ser l’any de la vacuna, el 2022 totes les esperances es focalitzaven en aquest tractament d’ús precoç, que el pacient pot prendre còmodament a casa quan s'adona que té símptomes. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) va recomanar el seu ús dient que es tractava de "la millor eina terapèutica contra el virus per a pacients amb un alt risc de complicacions" i Espanya, com la resta de països europeus, es va afanyar a comprar 344.000 dosis per avançat, que es reparteixen entre les comunitats en funció de la població de risc. A Catalunya han arribat 22.667 píndoles, 8.191 el mes de març i 14.476 al juny, però gairebé tot l’estoc continua emmagatzemat. Segons ha pogut saber l’ARA, només 558 catalans han rebut l’antiviral i això significa que en tres mesos només s’han prescrit i dispensat el 2,5% de les unitats disponibles. I el problema no és d’accessibilitat, sinó de riscos: la teràpia pot causar complicacions majors que les que intenta resoldre entre alguns dels beneficiaris potencials.

Tractament esperançador per al càncer de mama hereditari, un dels més agressius i amb menys opcions terapèutiques. El medicament Olaparib, ja comercialitzat per prevenir la recaiguda del càncer d'ovari d'origen hereditari, ha demostrat que redueix en un 32% el risc de mort en pacients que pateixen càncer de mama triple negatiu en estat precoç –no tenen cap dels tres receptors contra els quals hi ha tractaments específics– o que presenten mutacions als gens BRCA1 i BRC2. Així ho constata l'estudi Olympia, presentat aquest dimecres en una sessió de la Societat Europea d'Oncologia Mèdica (ESMO) per l'oncòleg Andrew Tutt, de l'Hospital Universitari Guy's and St. Thomas de Londres, que planteja que prendre Olaparib almenys un any com a tractament complementari evita la reaparició del càncer i augmenta la supervivència de les pacients.

Investigadors del Vall d'Hebron Institut d'Oncologia (VHIO) han demostrat que l'Omomyc, un fàrmac en desenvolupament que s’administra per via intravenosa un cop a la setmana, pot frenar la metàstasi de diversos tipus de tumors, entre els quals el càncer de mama més agressiu, el triple negatiu. Aquest subtipus s’anomena així perquè les pacients no tenen cap dels tres receptors contra els quals hi ha tractaments específics –l’estrogen, la progesterona i la proteïna HER2– i, per tant, no poden beneficiar-se de cap teràpia personalitzada. A més, és un càncer que progressa molt de pressa i que té un pitjor pronòstic, així com un alt risc de fer metàstasi. L’Omomyc ja havia demostrat el seu potencial per bloquejar l’acció de la proteïna Myc, que està involucrada en la formació de tots els tipus de càncer, però ara també s’ha comprovat que pot prevenir o fins i tot reduir l’aparició de metàstasi.

El fantasma del virus de la immunodeficiència humana (VIH) ha acompanyat l’estadístic Albert Dalmau (43 anys) i el dramaturg Guillem Clua (49) des de ben joves, quan el seu desig sexual es va desvetllar. “No he conegut el sexe sense la seva ombra amenaçant. La meva vida sexual va començar als anys 90, quan la gent encara es moria de VIH”, recorda Clua. Com molts altres homes gais o que tenen sexe amb altres homes, diu Dalmau, avui encara no hi ha cap sopar amb amics on aquestes sigles no apareguin en alguna conversa. “És un risc que t’acompanya, et frena i et condiciona molt la sexualitat i que fa que no sempre puguis viure-la lliurement”, explica. Ara, però, tots dos prenen la pastilla que evita la infecció del VIH –profilaxi de preexposició (PrEP)– i fan servir paraules com “miracle” o “somni” per descriure-la. “La PrEP és un alliberament per als que hem viscut el sexe condicionats per la por al VIH”, diu Dalmau.

Fàrmacs que evitin que els contagiats de covid emmalalteixin o que els salvin la vida un cop arriben a l’hospital. Després d'aconseguir un arsenal de vacunes per minimitzar l'impacte del virus, la comunitat científica concentra ara els seus esforços en trobar medicaments específics contra ell. Els tractaments són una de les peces clau per fer front a la pandèmia però fins ara poques propostes han demostrat prou eficàcia per rebre el vistiplau de les agències reguladores. De fet, moltes s’han anat descartant perquè amb el seu ús no s'observava cap benefici en el pacient. La bona notícia és que també hi ha fàrmacs prometedors en procés de revisió, com la píndola de Pfizer, o autoritzats i d'ús habitual als hospitals com la dexametasona.

L'Agència Europea de Medicaments (EMA, en les sigles en anglès) ha avalat aquest dijous l'ús d'emergència de la píndola desenvolupada per Pfizer, anomenada Paxlovid, en un context creixent de contagis, hospitalitzacions i defuncions per covid a la Unió Europea. Aquest medicament està indicat per a persones amb factors de risc, que no requereixen oxigen suplementari però que poden patir la malaltia de forma greu. L'última paraula la tenen els governs europeus: cada executiu decidirà de forma individual si l'inclouen al catàleg de fàrmacs, a l'espera que arribi la llicència d'ús oficial europea.

La ciència vol estrènyer el setge als casos de covid greu i cada vegada se sumen més farmacèutiques a la cursa per aconseguir un tractament contra la malaltia, l'última gran peça per frenar el virus. L'endemà que el Regne Unit aprovés l'ús del fàrmac experimental de Merck i Ridgeback, el molnupiravir, després de demostrar que és molt eficaç i pràcticament elimina el risc de mort per aquesta malaltia infecciosa, ara és Pfizer qui ha anunciat el disseny i la fabricació d'una pastilla oral, anomenada Paxlovid i coneguda científicament com a PF-07321332. Segons els resultats preliminars dels assajos, el fàrmac seria encara més potent que el del seu competidor: fa caure en un 89% el risc d'haver de ser hospitalitzat o morir entre els infectats per coronavirus, en comparació amb els que van prendre un placebo. L'assaig s'ha fet amb aproximadament un miler de persones amb factors de risc que s'havien contagiat i que van rebre el medicament fins a tres dies després de presentar símptomes.

Després de l'èxit de les vacunes, l'Organització Mundial de la Salut (OMS) continua a la recerca d'un tractament efectiu contra el covid-19 per a pacients que han de ser hospitalitzats. Aquest dimecres l'organització ha anunciat que iniciarà un nou macroassaig amb tres nous possibles tractaments en els quals s'utilitzaran els fàrmacs artesunat (produït per la farmacèutica Ipca), imatinib (de Novartis) i infliximab (de Johnson & Johnson). Es tracta de tractaments pensats per a altres malalties, però que podrien ser reutilitzats pel covid si queda demostrat durant els assajos.

Aquest dimarts han començat un seguit de set sessions de teràpia assistida amb cavalls adreçada a alumnes amb necessitats educatives especials de l'escola Alfons I, l'escola Llums del Nord i l'institut Pere Borrell de Puigcerdà. Tal com han explicat des de l'Ajuntament de la vila, la hipoteràpia és una tècnica de rehabilitació per a nens i adults amb discapacitat física, psíquica, sensorial o d'adaptació social on el cavall ajuda com a mediador per millorar la qualitat de vida de persones amb necessitat especials; buscant la seva rehabilitació, integració i desenvolupament físic, psíquic, emocional i social.

Els Estats Units han comprat gairebé totes les reserves mundials per als pròxims tres mesos de remdesivir, un dels dos fàrmacs que s'han mostrat efectius contra el covid-19. El govern de Donald Trump ha arribat a un acord amb la farmacèutica Gilead, que en té la patent, per comprar-n'hi més de 500.000 dosis, que representen tota la producció del mes de juliol i el 90% de la prevista per a l'agost i el setembre. No quedarà res per a Europa ni per a la resta del món. Cap altre laboratori al món pot fabricar la medicació sense acord de Gilead.

Científics de l'Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona) han demostrat que la proteïna TP53INP2 té un paper important en la inducció a la mort cel·lular, l'apoptosi, un descobriment que podria ser rellevant en el tractament contra certs tipus de càncer. En la recerca, segons explica el cap de laboratori de malalties metabòliques complexes i mitocondris de l'IRB Barcelona, s'observa que les cèl·lules amb alts nivells d'aquesta proteïna portaven a una acceleració de la mort cel·lular mentre que les que no la tenen són més resistents a la mort. L'estudi, publicat a 'EMBO Journal', obre la porta a tractaments personalitats contra el càncer.

Quan la temperatura a l'exterior supera els 30 graus, submergir-se en l'aigua calenta d'un ‘spa’ potser no és el que més de gust ve. Els centres de bellesa i ‘wellness’ ho saben, i per això a l'estiu ofereixen activitats i tractaments que s'adapten a les exigències de la canícula, amb propostes enfocades a tonificar el cos i preparar-lo per a la platja, exfoliar el rostre d'impureses o revitalitzar i relaxar la pell tocada pel sol. Fins i tot, a fer viatjar el cos a l'Antic Egipte o a la Roma dels emperadors.

Si elaboréssim una entrada en aquest blog per explicar que la ciència i la tecnologia avancen a un ritme trepidant, semblaria que no estaríem explicant cap novetat. Si l'elaboréssim per a explicar que els medicaments i els tractaments en general segueixen uns protocols per a poder ser considerats «vàlids» científicament, també semblaria que no estaríem explicant cap novetat, sinó que estaríem divulgant informació que és àmpliament coneguda.

L’estudi del càncer s’ha basat tradicionalment en l’anàlisi dels mecanismes bioquímics que fan que una cèl·lula esdevingui cancerosa, és a dir, en conèixer quins processos químics fan que s’activin els gens relacionats amb l’aparició i proliferació de tumors. Investigadors de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) han descrit per primera vegada un procés d’activació d’aquests gens que no és d’origen químic sinó mecànic, relacionat amb les forces que les cèl·lules reben del seu entorn. Aquesta troballa, publicada a la revista Cell, obre la porta al desenvolupament de nous tractaments contra el càncer basats en la desactivació d’aquest procés.

La Plataforma d'Afectats per l'Hepatitis C (PLAFH) ha iniciat aquest dissabte a Madrid una marxa fins al Palau de la Moncloa per exigir al president del govern espanyol, Mariano Rajoy, que tots els pacients afectats pel virus siguin tractats amb els fàrmacs d'última generació.