El mateix escenari que va viure no fa tant uns Jocs Olímpics d'Estiu, ara destinat a uns Jocs d'Hivern. Pequín ha donat per inaugurats els Jocs del 2022 amb una cerimònia carregada de simbolisme dirigida pel director de cinema Zhang Yimou. El mateix artista que el 2008 va dirigir la cerimònia dels Jocs d'Estiu, en què va fer córrer per la teulada el gimnasta Li Ning amb la torxa olímpica. Aquesta vegada la pandèmia ha posat límit a la imaginació de Zhang, que hauria preferit una cerimònia més ambiciosa, amb més extres. Però les autoritats han limitat a 3.000 les persones involucrades per evitar contagis. I la cerimònia ha durat 100 minuts per la mateixa raó, encara que el cineasta volia allargar-la. D'idees no n'hi falten. L'encesa del peveter, un gran cristall de gel que s'ha elevat del mig de la pista, ha sigut preciosa.

El velocista olímpic equatorià Álex Quiñónez, de 32 anys, ha estat assassinat a trets aquest divendres a la ciutat de Guayaquil, segons ha confirmat el president de la Federació Esportiva Provincial de Guayas, Roberto Ibáñez, en un missatge en la xarxa social Twitter. "El meu cor està totalment destrossat. No trobo paraules per descriure el buit que sento", ha escrit Ibáñez en el seu colpidor missatge.

Les dones, dia a dia, s'estan fent un lloc en el món de l'esport. La lluita constant per canviar normatives i l'statu quo és incansable, però encara queda molta feina per fer. Ona Carbonell ha sigut l'última a alçar la veu per denunciar les dificultats per conciliar la maternitat amb la carrera olímpica, ja que les mesures de seguretat imposades pel govern japonès contra la pandèmia provocaran que el seu fill d'un any estigui més de vint dies separat de la seva mare en període lactant. La situació de la nedadora olímpica s'uneix a la polèmica relacionada amb la selecció femenina d'handbol platja de Noruega, que també lluita pels drets de les dones en el món de l'esport.

El pintor Jordi Alumà (Barcelona, 1924), conegut per les seves múltiples obres de temàtica esportiva, sobretot olímpica, ha mort aquest dimecres als 97 anys al Masnou (Maresme). Nascut a Barcelona el 1924, fill del també pintor i cartellista Josep Alumà, es va iniciar en la pintura el 1937 en plena Guerra Civil als tallers del Comissariat de Propaganda de la Generalitat, al costat de l'escultor Felipe Coscolla.

Quan falten deu setmanes per l’inici dels Jocs Olímpics de Tòquio, les veus que demanen suspendre la cita segueixen alçant-se al Japó. "Jo ho anomeno la missió suïcida. No té cap mena de sentit fer els Jocs en aquests condicions", va dir contundent en una entrevista un dels empresaris més famosos del país, Hiroshi Mikitani, CEO de Rakuten, patrocinador del Barça. Mikitani, que ha viscut als Estats Units, sempre ha incomodat part de la societat japonesa pel seu tarannà, però en aquest cas defensa "el mateix que la majoria de la població". "Tots sabem que l’actuació del nostre govern en la lluita contra la pandèmia no ha sigut bona. I tal com està el món, amb els casos disparats a l'Índia i el Brasil, fer uns Jocs mínimament segurs és molt complicat. No val la pena", explica.

Sense ell Barcelona no hauria sigut olímpica. Joan Antoni Samaranch (1920-2010) va néixer el 17 de juliol del 1920 al carrer Bailèn de Barcelona, la ciutat que el va fer fora el 1977 però que li va posar la catifa vermella quan hi va tornar presidint el Comitè Olímpic Internacional (COI). “És la figura més important de l’olimpisme modern”, defensa Josep Miquel Abad, conseller delegat del Comitè Organitzador dels Jocs del 1992. Amb dos fills, set nets i desenes de càrrecs -un d’ells el de marquès de Samaranch, que li va concedir el rei Joan Carles I el 1991-, Samaranch vivia per als esports. Cada dia dedicava 45 minuts a fer gimnàstica, la tabla Sama, com ell anomenada als seus exercicis. L’esport, de fet, potser li va salvar la vida el dia que milicians republicans el van cridar a una comissaria perquè els constava que militava a la CEDA, un partit de dretes. Samaranch, amb 15 anys, es va posar uns pantalons curts de tenis per semblar un nen esquifit i innocent. El truc va funcionar.

El setembre del 2017 22 atletes vestits de curt van començar a donar voltes a la plaça de Sant Pere del Vaticà. Eren els membres del Club Atlètic Vaticà, creat pocs dies abans. El sacerdot aragonès Melchor Sánchez de Toca va presidir l’acte de presentació i es va animar a completar unes quantes voltes al costat d’atletes més joves que ell. Nascut a Jaca el 1966, Sánchez de Toca s’ha convertit en el sacerdot que ha posat de moda fer esport entre els capellans residents al Vaticà. Ara planifica la possibilitat que la ciutat estat tingui representació per primer cop en uns Jocs Olímpics. L’estat més petit del món, amb tot just 0,43 km² i una població d’unes 1.000 persones, de les quals només la meitat tenen la nacionalitat, no ha competit mai de manera oficial en cap esport. Però Sánchez de Toca afirma que no li sembla impossible imaginar la bandera vaticana a la desfilada dels Jocs Olímpics de París el 2024.

L'Agència Mundial Antidopatge (AMA) ha decidit expulsar l'esport rus durant quatre anys de les principals competicions internacionals per haver manipulat la base de dades d’esportistes del laboratori antidopatge de Moscou. La sanció deixa Rússia fora dels Jocs Olímpics de Tòquio 2020, els Jocs d'Hivern de Pequín del 2022 i el Mundial de futbol de Qatar del 2022, entre altres competicions. Els atletes russos només podran participar en esdeveniments esportius internacionals "si són capaços de demostrar que no estan implicats" en l'actual escàndol de manipulació de dades, i fins i tot en aquest cas no podran representar el seu país i hauran de competir sota bandera neutral.

Les dues Corees han sol·licitat al Comitè Olímpic Internacional (COI) que estudiï la participació en les fases de classificació per als Jocs de Tòquio 2020 d'equips unificats en quatre esports: bàsquet i hoquei femení, prova mixta de judo i sis categories de rem.

El 1925 Josep Puig i Cadafalch va construir al costat de la popular Font del Gat un restaurant on diferents generacions de barcelonins han celebrat alguns dels dies més emotius de la seva vida amb el pas dels anys. La Font del Gat, un lloc de trobada popular de Montjuïc per als barcelonins ja des del segle XIX, ha passat de ser un berenador popular a un tresor modernista que avui en dia milers de turistes visiten. Però molts turistes, com molts barcelonins, desconeixen que dins d’un tresor arquitectònic s’hi amaguen altres tresors des de fa uns mesos.

Per primer cop en la història, la delegació esportiva d’un estat en guerra participarà en els Jocs Olímpics que organitza l’estat amb qui manté el conflicte. I, de fet, les dues Corees van desfilar unides en la cerimònia d’inauguració dels Jocs Olímpics d’Hivern de Pyeongchang en una imatge històrica, perquè s’han arribat a fusionar els equips d’hoquei sobre gel en un de sol. “Durant els últims anys els dos estats no han negociat res, amb un increment de la tensió a la zona. I, en poques setmanes, s’han reunit i han trobat la manera de participar-hi units. És històric veure esportistes coreans del nord participant en el mateix equip que els seus veïns, i fent-ho en territori de Corea del Sud”, diu John Park, especialista en diplomàcia esportiva. Aquest és el quart cop que les dues Corees desfilen unides en uns Jocs Olímpics, però amb el simbolisme de fer-ho a Corea del Sud.

Breu repàs dels moments més foscos de la història de l'olimpisme, des dels primers jocs d'Atenes 1896 fins a l'actualitat, en què l'esperit olímpic encara està en construcció.

Escòcia competiria amb el seu propi equip als Jocs Olímpics de l'any 2016 si els escocesos voten "si" en el referèndum sobre la independència del proper 2014, segona la secretaria escocesa d'esports, Shona Robinson.