L'estiu del 2004, fa dues dècades, un dels grans temes mediàtics va ser la presència d'un mosquit amb unes ratlles negres que era més gros que l'autòcton i feia unes picades més doloroses. Procedent del Sud-est Asiàtic, Sant Cugat del Vallès va ser el primer lloc on es va detectar a Catalunya, gairebé vint anys després que entrés a Europa camuflat en els camions que transporten neumàtics. A poc a poc, l'insecte ja ha passat a integrar-se en la quotidianitat cada cop que el termòmetre s'escalfa, fins al punt que la sensació és que el mosquit tigre (Aedes albopictus) s'ha fet amo i senyor de tot el país. Un estudi que aquest dijous publica un equip català a la revista Insects, que inclou el primer mapa de mosquits invasors, assenyala que aquesta espècie ha colonitzat uns 780 municipis catalans dels 947 que hi ha. L'estudi parteix de l'anàlisi de dades recollides tant per tècnics com per ciutadans que han informat de la presència del mosquit a través de l'aplicació Mosquito Alert, un projecte de ciència ciutadana que aplega una quarantena d'entitats científiques, entre les quals el CSIC, la UPF i el Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB).

"Quan detectem casos en humans veiem la punta de l'iceberg, en podem tenir molts més circulant i que no identifiquem", avisa Jacobo Mendioroz, subdirector general de Vigilància i Resposta a Emergències de Salut Pública, sobre les malalties transmeses per mosquits. Es refereix sobretot al dengue, al virus del Nil Occidental i al Chikungunya.

El dengue ja no és només una amenaça importada que arriba en avions. És una realitat autòctona a Catalunya. L'estiu del 2024, el brot de vuit casos a Vila-seca (Tarragonès) –el més gran registrat a Espanya– ho va confirmar de manera contundent: el virus circula aquí, transmès per mosquits autòctons. Aquest episodi no és una anècdota, sinó un senyal d'alarma que reflecteix una transformació profunda: l'escalfament global i la mobilitat massiva han dinamitat les antigues fronteres epidemiològiques. Una pacient amb febre i dolor ossi ja no pot descartar una malaltia tropical sense haver viatjat. Davant d'aquesta nova normalitat, la resposta no pot ser fragmentada. La salut humana, animal i ambiental estan intrínsecament lligades. La solució té un nom, One Health o ‘una sola salut’, un enfocament integrador que esdevé una necessitat imperiosa.

La malaltia del dengue la causa un virus que es transmet a través de la picada d'un mosquit. A Catalunya no és una malaltia endèmica, però cada any es detecten casos de persones que han viatjat a altres països on sí que hi ha infeccions de manera regular. En els últims anys, a més, han començat a aparèixer alguns casos autòctons, és a dir, que s'han infectat dins del país i no estan associats a cap viatge. La previsió dels experts, com el cap del servei de salut internacional de l'Hospital Clínic de Barcelona, Jose Muñoz, és que aquest tipus d'infeccions cada cop seran més habituals. Saber què és i com es transmet és clau per prevenir la malaltia i reaccionar a temps.

Tornen els brunzits a cau d'orella, les picades als turmells i les ganes de gratar-se a totes hores. Les pluges primaverals han estat un bàlsam per a la greu situació de sequera que viu Catalunya, però també un revulsiu per als mosquits, que havien disminuït la seva activitat arran de la falta de precipitacions. De fet, la seva presència als carrers de Barcelona va baixar un 45% l'any passat, que va ser el més sec des que hi ha registres a la capital catalana i el segon més calorós. Ara, amb el retorn de les pluges es preveu un repunt a la ciutat, ja que les acumulacions d'aigua i l'augment de les temperatures afavoreixen la proliferació d'aquests empipadors animals.

En diem plagues o malures, malalties que afecten les espècies vegetals dels boscos i conreus i també els animals (inclosos els humans, en alguns casos). Catalunya, com passa arreu del món, veu com la llista d'amenaces creix any rere any, empesa tant per una mobilitat creixent de mercaderies i persones, com per una climatologia que permet als invasors instal·lar-se als habitats d'aquí i fer-los seus.

"És una loteria", assegura Jonàs Oliva en referència a l’aparició de noves malalties que afectin els boscos de Catalunya. Oliva és un investigador en patologies vegetals que actualment treballa a la Universitat de Lleida i que, abans, va treballar nou anys a la Universitat Sueca de Ciències Agrícoles (SLU), a Uppsala. Allà va descobrir un fong anomenat Diplodia sapinea que feia que els pins no brotessin. Sense brots, els arbres no creixien i podien arribar a morir.

Aquest estiu serà, sens dubte, una temporada de mosquits. Les freqüents precipitacions que hi ha hagut a Catalunya durant la primavera, així com les elevades temperatures, fan preveure l'arribada d'aquesta plaga d'insectes. D'altra banda, la calor farà aparèixer també les paneroles, les rates i altres rosegadors. Des de l'Associació Catalana d’Empreses de Salut Ambiental (Adepap) emfatitzen que es tracta, en la majoria dels casos (mosquits i rosegadors, especialment), d’espècies transmissores de virus i malalties, i per això recomanen prendre mesures preventives i confiar en professionals especialitzats per combatre les plagues i per fer desinfeccions.

El 2020 ha estat l'any amb més mosquits tigre a tot Espanya. Segons ha enregistrat l'aplicació de Mosquito Alert, el nombre d'aquests insectes s'ha duplicat respecte a l'any passat. El projecte d'investigació Mosquito Alert, que va començar a recopilar dades el 2014, ha recollit 250 observacions confirmades de mosquit tigre entre octubre i novembre d'aquest any, 136 més que l'any passat. Els dos motius principals d'aquest augment són l'escalfament global i els canvis en la manera de viure durant el confinament, segons assegura el codirector d'aquesta plataforma de ciència ciutadana, Frederic Bartumeus. Segons explica, darrere aquest fort increment hi ha "el clima i la conducta humana, que són els que proporcionen periòdicament punts amb aigua, on crien".

La frenada en sec del turisme internacional per la pandèmia del covid-19 tindrà efectes en la temporada del mosquit tigre, que ja ha començat a la zona mediterrània amb els primers augments de temperatura. Malgrat que aquests insectes no són transmissors del SARS-CoV-2 –ningú pot contraure covid-19 per una picada de mosquit–, el mosquit tigre sí que és vector d'altres malalties importades com el dengue, el Zika o el chikungunya. "Amb menys viatgers i mobilitat global, el risc de transmissió d'aquestes malalties originàries de zones tropicals i subtropicals hauria de ser menor", augura l'investigador ICREA al CEAB-CSIC i al CREAF Frederic Bartumeus. D'altra banda, però, avisa que la menor presència de visitants també pot suposar un increment de les molèsties per picades entre la població perquè ens "en tocaran més per càpita", assumint que hi hagi una quantitat de mosquits i una activitat similar a la dels últims anys o més.

El mosquit tigre ('Aedes albopictus') és una espècie invasora d'origen asiàtic que en relativament poc temps, una quinzena d'anys, s'ha expandit a tot arreu. Com és ben sabut, ja ha arribat a Catalunya. Però també ha viatjat –i s'ha instal·lat– a una bona part de l'arc mediterrani, ha saltat a l'Àfrica i als dos subcontinents americans, a més d'Austràlia. A banda de les molestes i visibles picades, el mosquit pot ser portador de malalties víriques com el dengue, el chikungunya i el Zika.

El president de l'Associació d'Empreses de Control de Plagues de Catalunya (ADEPAP), Quim Sendra, ha alertat que el mosquit tigre, les paneroles i la vespa asiàtica són les principals amenaces de plagues d'aquest estiu a Catalunya. Sendra ha explicat que una primavera més càlida i menys plujosa del que és habitual i una previsió d'estiu calorós poden fer que en les pròximes setmanes s'identifiquin noves plagues. Les paneroles, la vespa asiàtica, les xinxes als llits i el mosquit tigre poden afectar arreu, mentre que els rosegadors poden tenir incidència a Barcelona, les termites subterrànies a Lleida, les formigues a Girona i Lleida i la mosca negra a Tarragona. Les empreses de control recomanen prendre mesures preventives i confiar en els professionals.

Conscienciar els més joves de l'impacte del mosquit tigre en la salut de les persones i fer-los partícips de la lluita per impedir-ne la reproducció. Aquest és el doble objectiu de la iniciativa educativa impulsada per la plataforma de ciència ciutadana Mosquito Alert i l'Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB). El programa pretén sensibilitzar els estudiants sobre els perills i riscos associats a aquesta espècie, a partir de l'ús d'una apli amb què els alumnes fan fotografies a entorns pròxims a les escoles i on el mosquit podria criar i reproduir-se. En la seva segona edició, el programa comptarà amb la participació de set centres de secundària més de la ciutat i arribarà a 400 estudiants més, que col·laboraran en la millora del control i el tractament del mosquit.

El nombre de zones de vigilància per controlar la cria de mosquits tigre a Barcelona s'amplia a 60, segons ha informat aquest dimarts l'Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB). Els hospitals, com a receptors de viatgers que han pogut encomanar-se d'algun tipus de malaltia exòtica, seran una de les considerades "zones de risc" i, per tant, els espais més observats durant aquest estiu. "Abans manteníem vigilats els hospitals de referència, com el Clínic, la Vall d'Hebron o l'Hospital del Mar, però aquest any hem ampliat el camp d'actuació a la Dexeus, Sant Pau o l'Hospital de Barcelona, per a una millor prevenció", ha informat el responsable del programa de control del mosquit tigre de l'ASPB, el biòleg Tomàs Montalvo.

L'Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) ha iniciat la temporada de vigilància del mosquit tigre, en què es fa un seguiment, intervenció i control de l'espècie d'abril a novembre a la ciutat. Aquest any aquesta tasca comptarà amb la col·laboració d'escoles de la ciutat.

El mosquit tigre està instal·lat al Pre-Pirineu des de fa dos anys i es propaga per la província de Lleida, segons Mosquit Alert, una plataforma científica que gestiona dades de milers d’observacions i punts de cria de mosquit tigre. El director del projecte, Frederic Bartomeus, ha explicat que aquesta espècie invasora afecta tota la costa catalana i que “la novetat és que està entrant a la província de Lleida”.

Un home de 60 anys que viu a Gandia, al País Valencià, és el primer cas autòcton de Chikungunya a l'Estat. L'home, que no ha viatjat fora del país els últims tres mesos, s'ha contagiat dins mateix d'Espanya.

Que hi ha persones que atreuen més els mosquits que d'altres és una evidència contrastable durant un sopar de grup una nit d'estiu en qualsevol jardí o terrassa. Ja fa anys que l'argumentació popular de la sang més dolça va quedar en evidència i que dos factors s'han erigit com a determinants.D'una banda, la quantitat de diòxid de carboni que expulsem quan respirem i que els mosquits utilitzen per detectar la presència de les seves víctimes. I, de l'altra, l'olor corporal que desprèn cadascú.

La pluja dels últims dies ha activat les alertes anti-mosquit tigre. El responsable del programa de control del mosquit tigre a la demarcació de Girona, Eduard Marquès, adverteix que si no es fan els treballs de prevenció necessaris, "la setmana que ve hi podria haver un repunt de les picades", tot i que el moment àlgid d'aquests insectes és el setembre.